Document legal

Un document legal (del llatí documentum, derivat de docere "ensenyar, demostrar") o en dret simplement document, és qualsevol mitjà, sobretot gràfic, que comprovi l'existència d'un fet, l'exactitu o la veritat d'una afirmació, etc., que tingui un valor de prova. Els documents són sovint sinònim d'actes, cartes o escrits.

Un document pot ser també una informació singularitzada, o sigui que es pot distingir per un nom o un codi, que tracta d'un assumpte específic de naturalesa i interès particular d'una institució de caràcter secret, estratègic o que representa capital intel·lectual, és a dir plenament integrada en els béns intangibles d'una entitat.[1]

Les parts del document jurídic són: la disposició i les fórmules diplomàtiques.[2]

Tipus de documents

  • Documents Públics: emesos per una autoritat pública o mitjançant una autoritat pública - per exemple, escriptura pública de compra i venda emesa per un notari
  • Documents Privats: emesos per un particular (persona física), o per una autoritat pública fora de les seves funcions atribucions o competència.

Tant els documents públics com els privats poden constituir prova del fet jurídic, acte jurídic o de negoci jurídic.

Respecte al valor

  • Valor administratiu - Valor per a l'Administració en la mesura que informa, fonamenta o aprova ls actes administratius presents o futurs.
  • Valor fiscal - Valor financer o fiscal.
  • Valor informatiu - Valor independent del valor probatori.
  • Valor legal - Valor en el dret processal d'un document per a comprovar un fet o constituir un dret.
  • Valor permanent - o valor històric.
  • Valor primari - Valor atribuït com a generador d'arxiu.
  • Valor probatori - Valor intrínsec que el permet servir de prova legal.
  • Valor secundari - Valor atribuït als documents segons valor d'arxiu o valor per a altres usuaris.

Respecte a la naturalesa de l'assumpte

  • Documents ostensius: No cal restriccions a l'accés;
  • Documents secrets: en diversos graus des de reservats a ultra-secret.[3]

Respecte al gènere

  • Textuals: Documents impresos i manuscrits.
  • Cartogràfics: Documents com les representacions geogràfiques.
  • Iconogràfics: amb imatges estàtiques.
  • Filmogràfics: document audiovisual.
  • Sonors: registres fonogràfics.
  • Microgràfics: Microfilm i microfitxa.
  • Informàtics - HD, disquete, CD, etc.

Gènesi i tradició documental

Julio Ficker descobrí que l'orige de tots els documents legals es dona seguint dos moments independentment de la institució o època: l'actum i el factum gràfic.[4] Després es considerà que hi ha tres moments: l'actio, la conscriptio i la traditio.[5]

L'acte jurídic o actio consisteix que una persona declara la pretensió de fer quelcom regulat per les lleis determinant-li drets i obligacions. Aquest acte pot donar-se per complet sense necessitat d'arribar a registrar-lo, és a dir, sense haver de seguir els altres moments (conscriptio i el que li segueix: la traditio).[4]

La conscriptio consisteix en l'enregistrament del document. Necessàriament per donar-se aquest moment cal haver passat l'actio,[6] mentre que aquest pot donar-se com a complet sense necessitat de la conscriptio.[4]

La traditio consisteix en l'entrega al destinatari o al representant d'aquest.[7]

La tradició documental o transmissió documental és com ha arribat el fet jurídic documentat des del seu enregistrament més antic fins al diplomatista, tant siguen originals com còpies.[8]

Referències

  1. ↑ Oficina Espanyola de Patentes y Marcas. Instrucciones para la realización del Inventario de Activos Intangibles (PDF) (en castellà). Madrid: Ministerio de Indústria, Energía y Turismo, Juliol 2012. «Los Activos Intelectuales son los activos intangibles que están o pueden ser documentados (por escrito, o por fotos, por grabación audio/vídeo, por codificación, por registro, por asiento contable, etc.).»
  2. ↑ «Document legal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  3. ↑ vide Decreto n° 4.553 de 27/12/02.
  4. 1 2 3 Riesco Terrero, 2000, p. 234.
  5. ↑ Riesco Terrero, 2000, Capítulo 11. Génesis documental.
  6. ↑ Riesco Terrero, 2000, p. 237.
  7. ↑ Riesco Terrero, 2000, p. 243.
  8. ↑ Riesco Terrero, 2000, p. 245.

Bibliografia

Vegeu també