Doliornis
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Cotingidae |
| Subfamília | Phytotominae |
| Gènere | Doliornis Taczanowski, 1874 Doliornis |
Doliornis és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels cotíngids (Cotingidae).[1][2] Agrupa dues espècies natives d'Amèrica del Sud.[3] Als seus membres se'ls coneix pel nom popular de cotinga.[4]
Descricpció
Les dues aus d'aquest gènere són cotíngids de mida mitjana, mesurant al voltant de 21 cm de longitud, de coloració més apagada que altres cotíngids i que es restringeixen al dosser de boscos andins d'altitud, entre 2600 i 3600 m.[5]
Distribució
Es distribueixen als Andes, des del centre de Colòmbia, i pel pendent oriental a l'Equador, fins al centre del Perú.[3]
Taxonomia
El gènere Diolornis va ser introduït l'any 1874 per l'ornitòleg polonès Władysław Taczanowski i, per monotipia, va designar Doliornis sclateri l'espècie tipus.[6]
Berv & Prum (2014)[7] van produir una extensa filogènia de la família Cotingidae reflectint moltes de les divisions anteriors i incloent-hi noves relacions entre els tàxons, on es proposa el reconeixement de cinc subfamílies. D'acord amb aquesta classificació, Doliornis pertany a una subfamília Phytotominae (Swainson, 1837), juntament amb Phytotoma, Ampelion, Zaratornis i Phibalura. El Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) espera propostes per modificar la seqüència lineal dels gèneres i reconèixer les subfamílies.[8]
El nom genèric Doliornis es compon de les paraules del grec antic «dolios, dolos» que significa “astut”, “maliciós”, i «ornis», «ornithos», “ocell”.[9] Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per dues espècies:[10]
- Cotinga de Sclater (Doliornis sclateri Taczanowski, 1874)
- Cotinga de Remsen (Doliornis remseni Robbins, Rosenberg, GH & Sornoza-Molina, 1994)
Referències
- ↑ «Doliornis (Doliornis sp.) - Avibase». [Consulta: 30 gener 2025].
- ↑ «Doliornis Taczanowski, 1874» (en castellà). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 30 gener 2025].
- 1 2 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 15 febrer 2026].
- ↑ «Doliornis». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 febrer 2026].(català)
- ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX : [Philadelphia] : [Washington, DC]: University of Texas Press ; In association with the Academy of Natural Sciences of Philadelphia ; World Land Trust-US, 2009, p. 503, làmina 67 (4). ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ Taczanowski, Władysław. Description des Oiseaux nouveaux du Pérou central (en francès). Londres: Academic Press, 1874, p. làmina1, pàgina 136 làmina 20 (Proceedings of the Zoological Society of London).
- ↑ Berv, Jacob S.; Prum, Richard O. «A comprehensive multilocus phylogeny of the Neotropical cotingas (Cotingidae, Aves) with a comparative evolutionary analysis of breeding system and plumage dimorphism and a revised phylogenetic classification» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 81, 12-2014, p. 120–136. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.09.001.
- ↑ «A classification of the bird species of South America. Part 8». South American Classification Committee - American Ornithologists' Union. [Consulta: 15 febrer 2026].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 138. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 15 febrer 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Cotingas, manakins, tityras, becards – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 15 febrer 2026].