Domenico Campana
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 febrer 1929 Reggio de Calàbria (Itàlia) |
| Mort | 9 setembre 2022 Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, director de televisió, crític de cinema, periodista, guionista, escriptor |
Domenico Campana (Reggio de Calàbria, 24 de febrer de 1929 – Roma, 9 de setembre de 2022) va ser un escriptor, guionista, periodista i director de cinema italià.[1]
Biografia
Fill d'un ferroviari, es va traslladar amb els seus pares primer a Bolonya i a partir dels anys trenta a Milà, on va completar els seus estudis clàssics. Després d'haver-se matriculat a la Facultat de Medicina, aviat va abandonar els estudis per dedicar-se a la carrera literària. Personalitat eclèctica, ha estat reporter, corresponsal, escriptor de teatre, guionista de televisió, comentarista, novel·lista i director.
Des dels anys 80 fins a la seva mort va viure i treballar a Roma.[2]
Va ser corresponsal especial del recentment fundat setmanari Gente, fundat el 1957 per Edilio Rusconi. Va començar la seva carrera com a escriptor amb el drama I giorni dell'amore, guanyador del Premi Marzotto el 1963.
Des de 1980, amb l'arribada de Guglielmo Zucconi a la direcció del diari "Il Giorno", Campana va ser convidat a formar part del grup de periodistes (entre els quals destaquen Massimo Franco, Massimo Fini, Gigi Moncalvo) que donarà vida a una nova temporada important del diari milanès als anys vuitanta.
A Il Giorno Campana treballa de manera transversal, amb reportatges, entrevistes, elzeviri i com a comentarista polític.
Entre els seus primers treballs a la RAI figura la col·laboració en el guió de la minisèrie Le mie prigioni (1968), dirigida per Sandro Bolchi i basada en l'obra homònima de Silvio Pellico. Posteriorment va realitzar una sèrie d'investigacions televisives, entre les quals destaquen Teatro investigazione: Il grande rally, sobre la màfia italoamericana; Primo piano: Dentro la Polonia, dedicat a la Varsòvia de Jaruzelski; De Gasperi e Togliatti; Profilo di Paolo VI; Sulla cresta dell'onda i I mistici cristiani. Des del 1972 i durant trenta anys va ser autor i director de diversos drames i pel·lícules de televisió.
Filmografia
- Il bivio (1972)
- Il dipinto (1974)
- La mia vita con Daniela (1979)
- Paura sul mondo (1979)
- Racconto d'autunno
- La stagione delle piogge (1984)
- Comprarsi la vita (1989)
Narrativa
- Promessi in USA, prefazione di Alberto Bevilacqua, Milano, Bietti, 1974;
- Memorie del crudele inverno, Milano, Rusconi, 1979
- La stanza dello scirocco, Palermo, Sellerio, 1986; giunto nel 2003 alla 8ª edizione;[3] traduzione francese: A l'abri du scirocco, Paris, Liana Levi, 1999[4]
- L' isola delle femmine, Torino, Einaudi, 1991; traduzione tedesca: Das Leuchten der Sirene: ein Roman aus dem alten Sizilien, München, Knaur, 1995[5]
- Zeno di Nomadelfia: un profeta scomodo, nota introduttiva di Nilde Iotti, Torino, Edizioni paoline, 1991
- I giardini della Favorita, Torino, Einaudi, 1992
- Tu notte che conduci, Milano, Bompiani, 1994
- Pietà per le belle, Milano, Mondadori (2000)
Referències
- ↑ Lutto del mondo della cultura scomparso Domenico Campana "corrieredellacalabria.it", "11 Settembre 2022"
- ↑ Roberto Poppi: Dizionario del cinema italiano, I Registi, Gremese 2002, p. 85
- ↑ Scheda in SBN
- ↑ Scheda in SBN
- ↑ Scheda in SBN