Domici Afer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 aC Nemasus |
| Mort | 59 dC Roma |
| Senador romà | |
| Pretor | |
| Cònsol romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, poeta, escriptor, militar, funcionari |
| Període | Alt Imperi Romà |
| Alumnes | Quintilià |
| Família | |
| Fills | Gnaeus Domitius Tullus, fill adoptiu, Gnaeus Domitius Lucanus, fill adoptiu |
Domici Afer (en llatí Gnaeus Domitius Afer) va ser un pretor romà que va exercir el càrrec l'any 25.
Va guanyar el favor de Tiberi per haver acusat a Clàudia Pulcra, parenta d'Agripina Major, l'any 26.[1]
Des d'aquell moment es va convertir en un dels més famosos oradors a Roma, segurament el més gran del seu temps, però aquesta circumstància està enfosquida per les seves denúncies.[2] L'any 27, segons diu Tàcit, va acusar Publi Quintili, el fill de Clàudia Pulcra. Com a conseqüència de l'acusació de Clàudia Pulcra i d'alguna ofensa a Calígula, va ser acusat per l'emperador al senat, però va ocultar la seva habilitat en parlar, i fingint ser dominat per l'eloqüència de Calígula, no només va escapar del perill, sinó que es va convertir en cònsol sufecte l'any 39. A la seva vellesa, Afer va continuar fent discursos quant ja no tenia la fluïdesa mental per a fer-los i va perdre el seu prestigi. Va morir en el regnat de Neró, l'any 60 com a conseqüència d'un excés, segons diu Jeroni d'Estridó a la Chronica Eusebii.
Quintilià, de jove, va escoltar a Domici Afer, i parla d'ell com el més distingit orador del seu temps, només comparable a Juli Africà, i al seu judici, fins i tot superior a aquest. Menciona també una obra seva, Testimoniatge i alguns dels seus discursos, d'entre els quals, els que portaven per títol Domitilla, Cloantilla, i Volusenus Catulus semblen haver estat els més celebrats.[2]