Dominique Brasseur
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (mul) Dominique-Alexis Brasseur  14 juny 1833 Esch-sur-Alzette (Luxemburg) | ||
| Mort | 17 novembre 1906 (73 anys) Ciutat de Luxemburg | ||
| Sepultura | cementiri Notre-Dame | ||
| Alcalde de Luxemburg | |||
| 27 gener 1891 – 24 febrer 1894 ← Emmanuel Servais – Émile Mousel → | |||
 Diputat de la Cambra de Diputats de Luxemburg | |||
| 1866 – 1899 | |||
| Dades personals | |||
| Formació professional | Ateneu de Luxemburg | ||
| Formació | Ateneu de Luxemburg | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, advocat | ||
| Família | |||
| Fills | Alexis Brasseur, Robert Brasseur | ||
| Germans | Pierre Brasseur Hubert Brasseur | ||
| Parents | Jean-Baptiste Brasseur, sogre | ||
Dominique Brasseur (Esch-sur-Alzette, 14 de juny de 1833 - Ciutat de Luxemburg, 17 d'octubre de 1906) va ser un jurista i polític luxemburguès. Va ocupar el càrrec d'alcalde de la ciutat de Luxemburg entre 1891 i 1894.
Brasseur va ser educat en l'Ateneu de Luxemburg, graduant-se el 1853, abans d'estudiar dret a Heidelberg i Gant. Va fundar, amb Léon Lamort-Pescatore, la Societé des Hauts-Fourneaux de Luxemburg, de la que va prendre el control total després de la mort de Pescatore el 1872.[1] Dos anys més tard, la família Brasseur es van mudar a una casa a la rue du Saint-Esprit, on viuria fins a la seva defunció.[2]
Brasseur va ser escollit a la Cambra de Diputats de Luxemburg el 1866, en representació de cantó d'Esch-sur-Alzette fins al 1890, i després va començar a representar la ciutat de Luxemburg, que ell va continuar fent fins a la seva jubilació de la política el 1899. Tot seguit es va unir en contra el govern de Víctor de Tornaco el 13 de novembre 1867 en les reformes militars post-el Tractat de Londres: un atac que portaria a la caiguda del govern conservador.[3]
Degut parcialment al paper de Brasseur a la caiguda del govern de Tornaco, el nou primer ministre, Emmanuel Servais, va nomenar a Brasseur membre del comitè responsable de la reorganització de les forces armades.[4] Va ser al mateix temps també un membre del comitè encarregat de revisar la Constitució, el que va portar a l'aprovació de l'actual Constitució el 1868.[4] Brasseur va estar compromès amb el tema dels ferrocarrils i va ésser junt amb Norbert Metz i Charles Simonis en contra de la formació d'un Banc Nacional.[5] Ell va ser, com seria tota la seva família, un ferm defensor de la laïcitat i l'anticlericalisme.[6]
Brasseur va entrar al consell comunal de la ciutat de Luxemburg el 1890, i va ser nomenat alcalde el 27 de gener de 1891. [7] Va ocupar el càrrec fins a la seva substitució per Émile Mousel el 24 de febrer de 1894.[7]
Referències
- ↑ Mersch, 1959, p. 77.
- ↑ Mersch, 1959, p. 78.
- ↑ Mersch, 1959, p. 79.
- 1 2 Mersch, 1959, p. 80.
- ↑ Mersch, 1959, p. 81.
- ↑ Mersch, 1959, p. 84.
- ↑ Mersch, 1959, p. 87.
Bibliografia
- Mersch, Jules. «Deux branches de la Famille Brasseur». A: Biographie nationale du pays de Luxembourg (en francès). Luxembourg City: Victor Buck, 1959.