Dominique Rousseau

Plantilla:Infotaula personaDominique Rousseau
Biografia
Naixement30 novembre 1949 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
President Tribunal Constitucional d'Andorra
setembre 2018 – 7 setembre 2020
← Isidre Molas i Batllori – Josep-Delfí Guàrdia i Canela →
Magistrat Tribunal Constitucional d'Andorra
novembre 2016 – 11 maig 2024
← Pierre Subra de Bieusses – Pere Pastor Vilanova (en) Tradueix →
Codirector Sorbonne Law School (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Poitiers - ciències del dret (–1979)
Universitat de Montpeller 1 Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJean-François Lachaume (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDret constitucional i constitucionalisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióacadèmic del dret, professor universitari, collection manager (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París I Panteó-Sorbona (2013–2019)
Universitat de Montpeller 1 (2010–2013) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralJérôme Roux, Karine Bechet-Golovko (en) Tradueix, Julien Bonnet (en) Tradueix, Pierre-Yves Gahdoun, Moustapha N'Diaye, Sophie Briante Guillemont, Philippe Blachèr, Marie-Laure Gely i Jean-Baptiste Jacob (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis


X: RousseauDomini5 Modifica el valor a Wikidata

Dominique Rousseau (30 de novembre de 1949)[1] és un jurista i professor de dret constitucional francès, exmembre del Consell Superior del Poder Judicial del 2002 al 2006. Va ser nomenat codirector de la Facultat de Dret de la Sorbona el setembre de 2010 i director de la UMR 8103 de dret comparat de la Universitat de París I Panteó-Sorbona el setembre de 2014. Hi va ser professor fins al 2019. També ha estat membre del Tribunal Constitucional de la Principat d'Andorra des de l'abril de 2016.

Les seves publicacions se centren principalment en el litigi constitucional i el concepte de democràcia. Posicionat a l'esquerra de l'espectre polític, Dominique Rousseau pren posició regularment en debats polítics.

Biografia

Dominique Rousseau és doctor en dret (1979).[2]

Membre honorari de l'Institut universitaire de France, va fundar i dirigir el Centre d'Estudis i Recerca Constitucionals i Polítics Comparatius (CERCOP) del 1987 al 2010. Professor i després professor de dret constitucional a la Universitat de Montpeller I fins al 2010, posteriorment va impartir classes a la Universitat de París I Panteó-Sorbona fins a l'abril del 2019.

Va exercir com a expert de l'Agència Francesa per a l'Avaluació de la Recerca i l'Ensenyament Superior (AERES) i com a membre del Consell Superior de la Magistratura francès (Conseil supérieur de la magistrature) del 2002 al 2006.

És president del Consell Científic de l'Associació Francesa de Dret Constitucional (AFDC), membre del Consell Científic de l'Acadèmia Internacional de Dret Constitucional, membre del Consell Editorial de la Revue du droit public i assessor editorial de les Éditions Odile Jacob, editor de la sèrie a Lextenso éditions.

El juliol de 2012 va ser nomenat membre de la Comissió sobre la Renovació i l'Ètica de la Vida Pública, també coneguda com la "Comissió Jospin",[3] que va presentar un informe al president François Hollande el novembre de 2012. El 15 d'abril de 2016 va ser nomenat membre del Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra[4] i en va esdevenir president el setembre de 2018 fins el 2020.[5][6]

Va impartir la seva última conferència de dret a la Universitat de París I Pantéo-Sorbona l'abril de 2019.

Posicions

Dominique Rousseau és un defensor de la revisió judicial, que considera un pas endavant per a la democràcia, i de la possibilitat que els ciutadans presentin peticions indirectes al Consell Constitucional de França.,[7][8] amb l'acord dels tribunals judicials o administratius (Tribunal de Cassació i Consell d'Estat).

També considera que la llei sobre la detenció preventiva, creada per la llei del 25 de febrer de 2008, relativa a la detenció preventiva i la declaració d'irresponsabilitat penal per trastorn mental, xoca directament i violentament amb els principis jurídics més fonamentals.[9] Arran de la censura parcial del Consell Constitucional de França sobre el caràcter retroactiu de les disposicions sobre la detenció preventiva, Rousseau va ser particularment crític amb l'anunci del president Nicolas Sarkozy el 22 de febrer de 2008, que tenia la intenció de demanar al primer president del Tribunal de Cassació francès, Vincent Lamanda, que formulés propostes perquè la detenció preventiva es pogués aplicar immediatament.[10]

El 2007, es va posicionar en contra de la llei Pécresse sobre launiversitat que, segons ell, "consolida el poder corporativista, reforça el localisme i desincentiva la recerca".[11] Resumeix la seva posició afirmant:

« L'autonomia s'ha de mantenir, però s'ha de reconciliar amb la independència dels professors-investigadors per donar-li la seva veritable dimensió acadèmica. L'autonomia contra la independència dels acadèmics s'oposa a l'autonomia a través de la independència dels acadèmics.[11] »

Com molts dels seus col·legues, es nega així a permetre que el "reclutament, promoció i avaluació dels acadèmics" sigui responsabilitat de l'administració i no dels seus iguals científics, els únics autoritzats a jutjar la qualitat del treball.[11] A continuació, va recordar la decisió de 1984 del degà Georges Vedel, aleshores membre del Consell Constitucional, que reiterava l'exigència d'una representació genuïna i autèntica del personal docent i investigador.[11]

Classificat a l'esquerra de l'espectre polític,[12] va donar suport públicament a René Revol del Partit d'Esquerra durant les eleccions regionals franceses del 2010.[13][14]

Advoca per una nova forma de democràcia que anomena "democràcia contínua".[15] Una assemblea social amb poder deliberatiu, la institucionalització de les convencions ciutadanes i un estatus constitucional per als denunciants són les principals innovacions d'aquesta forma de democràcia. Proposa l'abolició del Consell d'Estat i del Ministeri de Justícia.[16] També proposa posar fi al doble lideratge al capdamunt de l'estat eliminant la presidència del Consell de Ministres al President de la República.[17]

Es pronuncia en contra de l'ús del referèndum, que considera un mitjà utilitzat pels que tenen el poder per canalitzar el ressentiment popular cap als càrrecs electes.[18]

Participa públicament en el debat sobre la constitucionalitat de la reforma de les pensions del 2023, a la qual s'oposa.[19]

Obres

  • Dominique Rousseau (préf. du Doyen Georges Vedel; contributions de R. Dorandeu, O. Duhamel, J.-M. Ferry, J. Gicquel, B. Lacroix, J. Lenoble, M.-L. Pavia, J.-L. Quermonne, J. Robert, M. Rosenfeld, D. Rousseau et M. Troper. La démocratie continue (Actes du colloque de Montpellier organisé par le CERCOP, du 2 au 4 avril 1992, avec la parrainage de l'Association française de science politique). Paris — Bruxelles: LGDJ – Bruylant, 1995, p. V-XI — 165 p (La Pensée juridique moderne). [15]
  • Sur le Conseil constitutionnel : la doctrine Badinter et la démocratie, Descartes & Cie, 200 p., 1997
cf. Maj par la revue Le Banquet (revue du CERAP), n° 11, 1997/2.
prix Paul-Meurand
  • La justice constitutionnelle en Europe,[20] Montchrestien, 3e édition, 1998, 160 pages,
  • Exercices pratiques, droit constitutionnel, Montchrestien, 360 pages, 1998
  • Droit constitutionnel, Montchrestien, coll. « Pages d'amphi », 1re éd. 2004, 480 pages (manuel coécrit avec Alexandre Viala).
  • La Ve République se meurt, vive la démocratie, éd. Odile Jacob, 2007
  • Le Consulat Sarkozy,[21][22] éd. Odile Jacob, 2012
  • Guide pratique de la QPC, Lextenso, 2e édition, 2012
  • L'essentiel des grandes décisions de la QPC, Gualino, coll. « Les carrés rouges », co-écrit avec Julien Bonnet, 134 p., 2012
  • Droit du contentieux constitutionnel,[23] Éditions du Seuil, 240 p., 2015, Montchrestien, 10e édition, préface du Doyen Vedel, 430 p., 2013
  • Les grandes décisions QPC, Lextenso, co-écrit avec Bertrand Mathieu, 2014
  • Radicaliser la démocratie : propositions pour une refondation,[24][25] Éditions du Seuil, 240 p., 2015
  • Six thèses pour la démocratie continue,[26] éd. Odile Jacob, 176 p., 2022
  • Les contestations, coll. « Penser, décider, agir », Belopolie, 2024

Referències

  1. ↑ Notice d'autorité personne al lloc web del catàleg general de la BnF
  2. ↑ SUDOC
  3. ↑ AFP, La commission Jospin n'est pas allée assez loin, juge l'un de ses membres, Le Monde, 9 novembre 2012.
  4. ↑ Jonathan Gil «Dominique Rousseau és nomenat nou magistrat del Constitucional». BonDia Diari digital d'Andorra., 16-04-2016..
  5. ↑ Josep-Delfí Guàrdia assumeix la presidència del Tribunal Constitucional, alteveu.com, 9 de setembre de 2020
  6. ↑ Rousseau assumeix la presidència del Constitucional, Diari d'Andorra, 19 de setembre de 2018
  7. ↑ Dominique Rousseau, Constitutionnalisme et démocratie, La Vie des idées, 19 septembre 2008
  8. ↑ Dominique Rousseau et Éric Spitz, Le crépuscule du Conseil constitutionnel, Le Monde, 6 décembre 2001.
  9. ↑ Emmanuelle Cosse, Entretien avec Dominique Rousseau, Rétention de sûreté : "C’est une mesure digne d’un régime autoritaire" Arxivat 2023-04-22 a Wayback Machine., Regards, n°|49, 1e mars 2008.
  10. ↑ Dominique Rousseau, Quand la République gêne le "Président", Politis, 12 novembre 2008.
  11. 1 2 3 4 Dominique Rousseau, es universitaires dénoncent une dérive bureaucratique, Le Monde (point de vue), 27 janvier 2009.
  12. ↑ Marie-Amélie Lombard, Douze Sages dans une France rose, Le Figaro, 5 juillet 2012.
  13. ↑ D’un jeudi noir à un vendredi rouge, gauchemip.org, 23 novembre 2006.
  14. ↑ Dominique Rousseau soutient René Revol, dailymotion.com.
  15. 1 2 Yves Poirmeur. «D. Rousseau - La démocratie continue».
  16. ↑ Joseph Confavreux. «On a inversé la fonction de la Constitution». Médiapart, 07-09-2014..
  17. ↑ Dominique Rousseau. «Il faut en finir avec ce système à la fois parlementaire et présidentiel». Le Monde, 18-09-2014..
  18. ↑ Olivier Faye, Matthieu Goar et Raphaëlle Besse Desmoulières, Le référendum, potion magique en 2017 ?, Le Monde, 10 juin 2016.
  19. ↑ Aurélien Accart. «Réforme des retraites : il y a un "déni de démocratie parlementaire", estime le constitutionnaliste Dominique Rousseau». Franceinfo.
  20. ↑ Emmanuel Decaux. «Dominique Rousseau. La justice constitutionnelle en Europe [compte-rendu]». Politique étrangère.
  21. ↑ Gérard Courtois. «"Le Consulat Sarkozy", de Dominique Rousseau : paradoxal quinquennat».
  22. ↑ Valérie de Senneville. «Celui qui voulait « faire président »». Les Echos.
  23. ↑ Didier Maus. «D.Rousseau, Droit du contentieux constitutionnel [note bibliographique]», avril-juin 1991.
  24. ↑ Franck Johannès. «Dominique Rousseau : il faut radicaliser la démocratie». Le Monde.
  25. ↑ Jacques Le Goff. «Dominique Rousseau : il faut radicaliser la démocratie - Propositions pour une refondation». Revue Projet.
  26. ↑ Claire Legros. «Dominique Rousseau : « Nous sommes au bout d’un cycle, celui d’une démocratie représentative pensée à la fin du XVIIIe siècle »». Le Monde.