Dones a flor de pell

Infotaula de pel·lículaDones a flor de pell
Ainsi soient-elles Modifica el valor a Wikidata

Cartell de la pel·lícula
Fitxa
DireccióPatrick Alessandrin i Lisa Azuelos Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióPatrick Alessandrin i Lisa Azuelos Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDele Shekoni Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJavier Aguirresarobe Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMichèle Hollander i Pablo Blanco Somoza Modifica el valor a Wikidata
ProductoraOdessa Films, Groupe M6, Bioskop Film (en) Tradueix i Mate Producciones S.A. Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Espanya i Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1995 Modifica el valor a Wikidata
Durada106 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0112310 TMDB: 186622 FilmAffinity: 449497 Allmovie: v134425 Modifica el valor a Wikidata

Dones a flor de pell (títol original: Ainsi soient-elles) és una pel·lícula francesa de 1995 dirigida per Patrick Alessandrin i Lisa Azuelos (amb el pseudònim Lisa Alessandrin). Ha estat doblada al català[1]

Argument

1994, tres amigues: Alice qui somnia un gran amor, Marie que ja no hi creu i practica una sexualitat útil, i Jeanne, casada, que creu conjugar bé amor i sexe però se sent abandonada. Un bonic dia, la màquina es bloqueja: Alice perd les seves certeses, Marie queda tocada en ple cor, i Jeanne decideix rebutjar els límits...[2]

Repartiment

  • Marina Delterme: Marie
  • Amira Casar: Alice
  • Florence Thomassin: Jeanne
  • Vincent Cassel: Éric
  • Geneviève Mnich: La mare d' Éric
  • Marie Laforêt: La mare de Marie
  • Marc de Jonge: Jean
  • Jules Nassah: Rémi
  • Natacha Lindinger: La jove a la terrassa
  • Stéphane Boucher: El conductor del R.E.R.
  • Thomas Kretschmann: Franck
  • Jean-Philippe Écoffey: Marco
  • Foued Nassah: (no surt als crèdits)
  • Antoine Basler: (no surt als crèdits)

Crítica

"Drama de fotografia acurada i diàlegs solts, que va rebre a França el qualificatiu de segona pel·lícula més gorrina de l'any"[3]

Referències

  1. ↑ «Dones a flor de pell». esadir.cat.
  2. ↑ «Ainsi soient-elles». Allociné.
  3. ↑ Martínez, Luis «Ainsi soient-elles». El País.