Dora Bouchoucha
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 octubre 1957 Manouba (Tunísia) |
| Activitat | |
| Ocupació | productora de cinema |
| Família | |
| Fills | Kenza Fourati |
| Parents | Mohamed Fourati, sogre |
Dora Bouchoucha (àrab: درة بوشوشة, Dura Būxūxa; Manouba, 11 d'octubre de 1957) és una productora de cinema tunisiana i un dels nou membres de la Comissió de Llibertats Individuals i Igualtat.[1][2]
Biografia
Dora Bouchoucha es va graduar el 1987 a la Universitat de la Sorbona amb una llicenciatura en literatura anglesa. El 1995, juntament amb Ibrahim Letaïef, va cofundar la seva productora privada anomenada Nomadis Images.[3][4] També va fundar una associació anomenada Sud Écriture que ofereix formació per a autors africans i àrabs.[4][5] A més, Bouchoucha va dirigir el Festival de Cinema de Cartago tres vegades: 2008, 2010 i 2014.[6]
Dora Bouchoucha ha estat present en diversos festivals internacionals de cinema com a jutge, per exemple al Festival Internacional de Cinema de Berlín el 2017, i com a part de debats i taules rodones.[4] El mateix any, va ser escollida com a membre permanent del comitè de CineMart dins del Festival Internacional de Cinema de Rotterdam. El 2018, va formar part de la Comissió de Llibertats Individuals i Igualtat la missió del qual era treballar en un projecte de reforma que s'alineés amb la constitució tunisiana de 2014 i els estàndards internacionals de drets humans.[7][8][9] Bouchoucha també és membre de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques que organitza els Premis Oscar com a membre juntament amb altres onze cineastes àrabs.[10] També es va unir com a membre del jurat del Premi Luigi De Laurentiis de Venècia a la pel·lícula debut del 77a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[11][12][13]
Premis
- Gran oficial de l'Orde nacional del Mèrit (Tunísia, 2010).[14]
- Comandant de l'Orde de les Arts i les Lletres (França, 2015).[15]
- Oficial de l'Orde de la República (Tunísia, 2016).[16][14]
- Premi a la millor opera prima a la Berlinale (Alemanya, 2016).[17]
- Escollit per la revista New African com un dels 100 africans més influents (2017).[18]
- Tribut al Festival de Cinema El Gouna a la seva filmografia.[19]
Filmografia
| Títol | Director | Categoria | Any de producció |
|---|---|---|---|
| Sabriya | Abderrahmane Sissako | Curtmetratge | 1997 |
| Demain, je brûle | Mohamed Ben Smaïl | Llargmetratge | 2000 |
| La Saison des hommes | Moufida Tlatli | Llargmetratge | 2000 |
| One Evening in July | Raja Amari | Curtmetratge | 2001 |
| Avec tout mon amour | Amalia Escriva | Llargmetratge | 2001 |
| Satin rouge | Raja Amari | Llargmetratge | 2002 |
| Le Soleil assassiné | Abdelkrim Bahloul | Llargmetratge | 2003 |
| Seekers of Oblivion | Raja Amari | Documental | 2004 |
| Slaget om Tobruk | Václav Marhoul | Llargmetratge | 2008 |
| Les Secrets | Raja Amari | Llargmetratge | 2009 |
| C'était mieux demain | Hinde Boujemaa | Llargmetratge | 2012 |
| Ouled Ammar | Nasreddine Ben Maati | Documental | 2013 |
| Hedi, un vent de liberté | Mohamed Ben Attia | Llargmetratge | 2016 |
| Corps étranger | Raja Amari | Llargmetratge | 2018 |
| Weldi | Mohamed Ben Attia | Llargmetratge | 2018 |
Vida personal
Dora Bouchoucha està casada amb Kamel Fourati. Junts tenen dues filles; una d'elles és Kenza Fourati, que és una model establerta a Brooklyn i Malak.[6]
Referències
- ↑ «Personnes | Africultures», 15 desembre 2019. Arxivat de l'original el 2019-12-15. [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ «Dora Bouchoucha Fourati – IMDb». IMDb, 5 maig 2019. Arxivat de l'original el 2019-05-05. [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ «Dora Bouchoucha : cinéma addict». Turess. Arxivat de l'original el 2025-10-17. [Consulta: 4 agost 2022].
- 1 2 3 «DORA BOUCHOUCHA – OFL» (en anglès americà). [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ «Pour Dora Bouchoucha, produire des films c'est "accompagner des talents"» (en francès). Franceinfo, 2 octubre 2018. [Consulta: 4 agost 2022].
- 1 2 «لقاء مع درة بوشوشة أول منتجة سينمائية تونسية | ڤوغ العربية», 24 abril 2021. Arxivat de l'original el 24 April 2021. [Consulta: 5 agost 2022].
- ↑ «Dora Bouchoucha, la star de la COLIBE» (en francès). Les successions dans le droit musulman, 13 agost 2017. [Consulta: 6 agost 2022].
- ↑ «Tunisie: l'égalité successorale hommes-femmes débarque au Parlement» (en francès). RFI, 1 setembre 2018. [Consulta: 6 agost 2022].
- ↑ Lavrilleux, Ariane. «Dora Bouchoucha : " On demande aux femmes d'être le porte-drapeau de toutes les femmes "» (en francès). Le Point, 29 setembre 2018. [Consulta: 6 agost 2022].
- ↑ «Academy Awards inducts 12 Arab filmmakers as members» (en anglès americà). BroadcastPro ME, 10 juliol 2018. [Consulta: 6 agost 2022].
- ↑ «Tunisian Dora Bouchoucha Joins the Jury Panel at Venice International Film Festival» (en anglès britànic). Vogue Arabia, 28 juliol 2020. [Consulta: 6 agost 2022].
- ↑ Badih, Samia. «Tunisian producer Dora Bouchoucha to serve on jury of Venice International Film Festival» (en anglès). The National, 28 juliol 2020. [Consulta: 6 agost 2022].
- ↑ Writer, ByStaff. «Legendary Tunisian Film Producer Dora Bouchoucha Joins Venice International Film Festival Jury». SceneArabia. [Consulta: 6 agost 2022].
- 1 2 «Journal Officiel de la République Tunisienne». Arxivat de l'original el 7 d’agost 2022. [Consulta: 7 agost 2022].
- ↑ walid. «Tunisie-France: Fleur Pellerin remettra les Insignes de Commandeur des Arts et des Lettres à Dorra Bouchoucha à Cannes – Directinfo» (en francès), 13 maig 2015. [Consulta: 6 agost 2022].
- ↑ «Des compétences tunisiennes décorées des insignes de l'Ordre de la République» (en francès). letemps.com.tn, 13 agost 2016. Arxivat de l'original el 6 de març 2019. [Consulta: 10 maig 2017]..
- ↑ «Inhebbek Hedi | Hedi» (en anglès). www.berlinale.de. [Consulta: 7 agost 2022].
- ↑ Jere, Regina Jane. «New African Magazine announces its 100 Most Influential Africans of 2017». New African Magazine, 6 desembre 2017. Arxivat de l'original el 2022-08-06. [Consulta: 6 agost 2022].
- ↑ «Egypte : Hommage à Dora Bouchoucha à El Gouna Film Festival» (en francès). Kapitalis, 21 setembre 2018. [Consulta: 6 agost 2022].
