Doris Mable Cochran

Plantilla:Infotaula personaDoris Mable Cochran
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 maig 1898 Modifica el valor a Wikidata
North Girard (Pennsilvània) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort22 maig 1968 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Washington DC Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Maryland - Philosophiæ doctor (–1933)
Universitat George Washington Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiLeonhard Hess Stejneger Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHerpetologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciózoòloga, naturalista, artista, col·leccionista de plantes, conservadora, il·lustradora, herpetòloga, col·lecionista científic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUnited States National Museum (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Abrev. zoologiaCochran Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius

Doris Mable Cochran (18 de maig de 1898 – 22 de maig de 1968) va ser una herpetòlega nord-americana[1] i custòdia de la Col·lecció Natural Americana a la Smithsonian Institution a Washington, D.C., durant molts anys.[1]

Vida

Nascuda a North Girard, Pennsilvània, va créixer a Washington, D.C., després que el seu pare fos traslladat allà per a una feina al govern.[2]

Mentre era estudiant de grau a la George Washington University (A.B. 1920, M.S. 1921), va treballar per al Departament de Guerra dels Estats Units i es va convertir en Ajudant a la Divisió d'Herpetologia al Museu Nacional dels Estats Units. Tot i que el museu estava sota la curadoria de Leonhard Stejneger, Cochran era responsable de l'administració de les col·leccions herpetològiques. Es va graduar amb el seu MA a la Johns Hopkins University el 1928.[3] El 1942, va passar a ser Curadora Associada just abans de la mort de Stejneger.[2][4]

Va obtenir un Ph.D. a la Universitat de Maryland, College Park el 1933 amb una tesi sobre la musculatura del cranc blau. Va esdevenir la primera dona Curadora el 1956 fins a la seva jubilació el 1968, pel seu 70è aniversari.[1][2]

Després de completar estudis a la Corcoran Art School i desenvolupar els seus talents com a artista, Cochran va esdevenir una il·lustradora científica no només per a les seves pròpies obres, sinó també per a les dels seus col·legues.[2]

La recerca de Cochran es va centrar principalment en l'herpetofauna de les Antilles i Amèrica del Sud, particularment Haití.[2] Va publicar 90 articles taxonòmics entre 1922 i la seva mort (quatre dies després de la seva jubilació el 1968) en els quals va descriure vuit nous gèneres i 125 espècies i subespècies, així com fullets de guerra per a l'exèrcit identificant rèptils verinosos.[5][6] Els seus 20 anys d'estudis de les Antilles van culminar amb The Herpetology of Hispaniola el 1941. Va visitar Haití dues vegades, el 1935 i el 1962-1963. A Haití va treballar amb Adolfo Lutz i la seva filla, Bertha.[2] El seu llibre més popular va ser Living Amphibians of the World, publicat el 1961. Quan va visitar el Brasil, Cochran va rebre una donació de 3.000 granotes brasileres d'Adolfo Lutz, i va escriure sobre granotes sud-americanes a Frogs of Southeastern Brazil el 1954 i Frogs of Colombia el 1970 (pòstumament).[7][8]

Honors

Cochran va ser la segona persona a ser elegida Membre Distingida de l'American Society of Ichthyologists and Herpetologists el 1962 i havia servit com a la seva primera secretària.[9][10] Almenys sis rèptils han estat nomenats en honor a Doris Cochran, dels quals quatre encara es consideren vàlids: Aristelliger cochranae (GRANT) 1931, Gelanesaurus cochranae (BURT & BURT 1931), Sphaerodactylus cochranae (RUIBAL) 1946, Gongylosoma baliodeirus cochranae (TAYLOR 1962).[11][12]

Llista parcial d'obres publicades

  • (1930). Cold-blooded vertebrates. (Nova York: Smithsonian Institution).
  • (1934). Herpetological collections from the West Indies, made by Dr. Paul Bartsch under the Walter Rathbone Bacon scholarship, 1928-1930. (Nova York: Smithsonian Institution). *(1935). The skeletal musculature of the blue crab, Callinectes sapidus Rathbun. (Nova York: Smithsonian Institution).
  • (1941). The Herpetology of Hispaniola. (Washington, D.C.: United States Government Printing Office).
  • (1954). Frogs of Southeastern Brazil. (Washington, D.C.: Smithsonian Institution). *(1961). Living Amphibians of the World. (Garden City, N.Y.: Doubleday).
  • (1961). Type specimens of reptiles and amphibians in the U.S. National Museum. (Washington, D.C.: Smithsonian Institution).
  • (1970). Frogs of Colombia. (Washington, D.C.: Smithsonian Institution).
  • (1970). (amb Coleman J. Goin). The New Field Book of Reptiles and Amphibians; more than 200 photographs and diagrams. (Nova York: G.P. Putnam's Sons).

Referències

  1. 1 2 3 Leslie M-B. «Women in Science, Historical Edition: Doris Cochran's struggle for promotion at the Smithsonian». The Clutter Museum, 23-08-2006. [Consulta: 21 juny 2013].Plantilla:Self-published inline
  2. 1 2 3 4 5 6 «Doris Mable Cochran Papers, circa 1891-1968». SIA RU007151. Arxius de la Smithsonian Institution. [Consulta: 14 maig 2012].
  3. ↑ «University of Washington Department of Biology», 2023. Arxivat de l'original el 2023-06-10. [Consulta: 29 novembre 2025].
  4. ↑ Harvey, Joyce; Ogilvie, Marilyn. The Biographical Dictionary of Women in Science: Pioneering Lives from Ancient Times to the Mid-Twentieth Century. Taylor & Francis, 2000, p. 277. ISBN 978-0-415-92038-4.
  5. ↑ Crother, Brian I. Caribbean Amphibians and Reptiles. Academic Press, 1999, p. 147. ISBN 978-0-08-052858-8.
  6. ↑ Conant, Roger. A Field Guide to the Life and Times of Roger Conant. Selva, 1997, p. 458. ISBN 978-0-9657446-0-7.
  7. ↑ Cochran, Doris Mable. Frogs of southeastern Brazil. Smithsonian Institution, 1955. ISBN 9780598370037.
  8. ↑ Cochran, Doris Mable. Frogs of Colombia. Washington, District of Columbia: United States National Museum. 655 pp, 1970.
  9. ↑ Donahue, Jesse C.; Trump, Erik K. American Zoos During the Depression: A New Deal for Animals. McFarland, 2010, p. 44. ISBN 978-0-7864-6186-8.
  10. ↑ American Society of Ichthyologists and Herpetologists Procedures Manual Guidelines and Procedures for the Conduct of Society Business Promulgated by Direction of the ASIH Executive Committee, ASIH, June 1999, p. 135, <http://www.asih.org/system/files/documents/About/policy7.pdf>. Consulta: 25 juliol 2013 Arxivat 7 de març 2016 a Wayback Machine..
  11. ↑ Species and subspecies named after Doris Cochran a la Reptile Database.
  12. ↑ Beolens, Bo; Watkins, Michael; Grayson, Michael (2011). The Eponym Dictionary of Reptiles. Baltimore: Johns Hopkins University Press. xiii + 296 pp. ISBN 978-1-4214-0135-5. ("Cochran", p. 55-56).

Bibliografia addicional

  • Adler, Kraig (1989). "Herpetologists of the past". p. 5–141. A: Contributions to the History of Herpetology, Volume 5. Ithaca, Nova York: Society for the Study of Amphibians and Reptiles.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.