Dorze
![]() | |
| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Llengua | Dorze (en) |
| Geografia | |
| Originari de | Estat regional d'Etiopia dau Sud (Etiòpia) (oc) |
| Estat | Etiòpia |
Els dorzes són un grup ètnic del sud d'Etiòpia, establert principalment a les terres altes de Chencha, dins la Zona Gamo. Parlen la llengua dorze, una llengua omòtica de la família afroasiàtica, i tradicionalment han desenvolupat una economia basada en l'agricultura d'altura, el cultiu de l'enset i el teixit de cotó.[1][2]
Els dorzes són coneguts especialment pels seus habitatges tradicionals de bambú entreteixit, per la seva tradició tèxtil i per un sistema agrícola adaptat a les terres altes humides del sud d'Etiòpia.[1][3]
Distribució i territori

Els dorzes habiten principalment les terres altes de Chencha, a l'oest d'Arba Minch, en una zona muntanyosa situada sobre l'escarpament occidental de la Gran Vall del Rift.[1]
El territori presenta forts desnivells, temperatures més moderades que les terres baixes veïnes i precipitacions relativament abundants. Aquestes condicions han afavorit el desenvolupament d'una agricultura intensiva i el cultiu de l'enset, una planta de gran importància alimentària a les terres altes del sud d'Etiòpia.[1]
El bambú és també un recurs tradicionalment important i s'utilitza com a material principal en la construcció dels habitatges característics dels dorzes.[3]
Història i identitat
Segons l'Encyclopaedia Aethiopica, el nom «Dorze» designava originàriament un dels dere, les unitats territorials i polítiques tradicionals dels gamo. Amb el temps, el terme es va generalitzar com a etnònim per referir-se a la població d'aquest territori.[1]
La literatura etnogràfica ha mantingut la denominació dorze com a identificació pròpia d'aquest grup, tot i la seva estreta relació històrica i cultural amb altres comunitats gamo.[1]
A finals del segle XIX, les terres altes del sud d'Etiòpia van ser incorporades a l'Imperi Etíop durant l'expansió territorial del regnat de Menelik II.[4]
Llengua
Els dorzes parlen la llengua dorze, que pertany al grup Ometo de les llengües omòtiques.[2]
La llengua té el codi ISO 639-3 `doz` i Glottolog la classifica com una llengua viva del grup Central Ometo.[2]
Organització social

Tradicionalment, la societat dorze s'organitzava al voltant de comunitats territorials i d'institucions relacionades amb el prestigi, les obligacions socials i la redistribució de recursos.[1]
Una de les institucions més estudiades és el títol de halak'a. L'assumpció d'aquest títol comportava l'organització de grans celebracions comunitàries i la redistribució d'aliments, béns i recursos, fet que conferia prestigi social al titular.[5]
Aquest sistema de celebracions i redistribució estava vinculat tant a l'economia com a l'organització política i al reconeixement social dins de la comunitat.[5]
Economia i agricultura
L'economia tradicional dels dorzes combina agricultura, ramaderia, teixit i altres activitats artesanals.[1]
L'enset constitueix un dels principals cultius alimentaris. També es conreen cereals, hortalisses i altres plantes adaptades a les condicions de les terres altes.[1][6]
La zona de Chencha presenta també tècniques tradicionals de conservació del sòl destinades a limitar l'erosió i mantenir la fertilitat de les terres de conreu.[7]
Arquitectura

Els habitatges tradicionals dorze són construccions de bambú entreteixit i constitueixen un dels exemples més coneguts d'arquitectura vernacla del sud d'Etiòpia.[3]
L'estructura es construeix amb tires flexibles de bambú trenades fins a formar una carcassa contínua. La coberta exterior pot incorporar materials vegetals que protegeixen l'estructura de la pluja i la humitat.[3]
Les cases presenten generalment una planta circular i una coberta elevada de perfil ogival. L'espai interior es divideix mitjançant elements de bambú i es destina a les activitats domèstiques, l'emmagatzematge i altres usos familiars.[3]
Una característica particular d'aquest sistema constructiu és que, quan la part inferior del bambú es deteriora per la humitat, es pot retallar la base de l'estructura i tornar-la a recolzar sobre el terra. Aquest procés permet prolongar la vida útil de l'edifici, tot i que en redueix progressivament l'alçada.[3]
Teixits i artesania

El teixit de cotó ha tingut una gran importància econòmica i cultural entre els dorzes. Els teixidors elaboren peces de roba i altres productes amb telers manuals, i aquesta activitat ha estat tradicionalment associada sobretot als homes.[8]

Entre els productes elaborats hi ha peces de vestir i teixits destinats tant al consum local com als mercats d'altres regions d'Etiòpia.[8]
Històricament, alguns homes dorzes es desplaçaven temporalment a altres ciutats per exercir l'ofici de teixidor, mentre que altres membres de la família mantenien les activitats agrícoles al territori d'origen.[9]
Alimentació
L'enset és un dels elements centrals de l'alimentació tradicional dorze.[6]
A partir de la planta s'elaboren productes com el kocho, la bulla i l amicho. El kocho s'obté mitjançant la fermentació de material extret del pseudotija i del corm; la bulla és un producte ric en midó obtingut durant el processament, mentre que el amicho correspon al corm bullit.[6]
El processament de l'enset ha estat tradicionalment una activitat desenvolupada principalment per les dones i forma part dels coneixements domèstics transmesos entre generacions.[6]
Cultura i vida comunitària

Els mercats periòdics tenen una funció econòmica i social en les terres altes dorze. S'hi intercanvien productes agrícoles, bestiar, teixits i altres béns artesanals.[1][8]
A més de la seva funció comercial, els mercats serveixen com a espais de trobada entre habitants de diferents comunitats de les terres altes.[1]
La música i les celebracions comunitàries també tenen un paper en la vida social dorze. Diverses formes de cant estan associades a festes, cerimònies, homenatges i activitats col·lectives.[10]
Referències
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 «Dorze ethnography» (en anglès). Encyclopaedia Aethiopica. Hiob Ludolf Centre for Ethiopian and Eritrean Studies. [Consulta: 19 agost 2026].
- 1 2 3 «Dorze» (en anglès). Glottolog. [Consulta: 19 agost 2026].
- 1 2 3 4 5 6 Olmstead, Judith «The Dorze House: A Bamboo Basket» (en anglès). Journal of Ethiopian Studies, 10, 1972, p. 27–36.
- ↑ Marcus, Harold G. The Life and Times of Menelik II: Ethiopia 1844–1913 (en anglès). Red Sea Press, 1995. ISBN 9780932415196.
- 1 2 Halperin, Rhoda H.; Olmstead, Judith «To Catch a Feastgiver: Redistribution among the Dorze of Ethiopia» (en anglès). Africa, 46, 1976, p. 146–165. DOI: 10.2307/1158758.
- 1 2 3 4 Brandt, Steven A.; Anita Spring; Clifton Hiebsch; J. Terrence McCabe i altres. The Tree Against Hunger: Enset-Based Agricultural Systems in Ethiopia (en anglès). Washington, D.C.: American Association for the Advancement of Science, 1997.
- ↑ Assefa, Emiru Birhane «Long-Term Indigenous Soil Conservation Technology in the Chencha Area, Southern Ethiopia: Origin, Characteristics, and Sustainability» (en anglès). Ambio, 43, 2014, p. 932–942. DOI: 10.1007/s13280-014-0527-x.
- 1 2 3 Ergetew, Abayneh Feyso «Handloom Value Chain Analysis: The Case of Dorze Ethnic Group in Chencha, Gamo Gofa Zone, Ethiopia» (en anglès). European Journal of Business and Management, 10, 2018.
- ↑ Olmstead, Judith «Farmer's Wife, Weaver's Wife: Women and Work in Two Southern Ethiopian Communities» (en anglès). African Studies Review, 18, 1975, p. 85–98. DOI: 10.2307/523723.
- ↑ «Music» (en anglès). Encyclopaedia Aethiopica. Hiob Ludolf Centre for Ethiopian and Eritrean Studies. [Consulta: 19 agost 2026].
Bibliografia
- Brandt, Steven A.; Anita Spring; Clifton Hiebsch i altres. The Tree Against Hunger: Enset-Based Agricultural Systems in Ethiopia. Washington, D.C.: American Association for the Advancement of Science, 1997.
- Ergetew, Abayneh Feyso «Handloom Value Chain Analysis: The Case of Dorze Ethnic Group in Chencha, Gamo Gofa Zone, Ethiopia». European Journal of Business and Management, 10, 2018.
- Olmstead, Judith «The Dorze House: A Bamboo Basket». Journal of Ethiopian Studies, 10, 1972, p. 27–36.
- Olmstead, Judith «Farmer's Wife, Weaver's Wife: Women and Work in Two Southern Ethiopian Communities». African Studies Review, 18, 1975, p. 85–98.
- Halperin, Rhoda H.; Olmstead, Judith «To Catch a Feastgiver: Redistribution among the Dorze of Ethiopia». Africa, 46, 1976, p. 146–165.
