Douglas Kelley
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 agost 1912  Truckee (Califòrnia) |
| Mort | 1r gener 1958 (45 anys) Berkeley (Califòrnia) |
| Causa de mort | suïcidi, enverinament per cianur |
| Activitat | |
| Camp de treball | Psiquiatria i criminologia |
| Lloc de treball | Presó judicial de Nuremberg (1945–) |
| Ocupació | metge militar, professor universitari, psiquiatre, psicòleg |
| Ocupador | Universitat de Califòrnia a Berkeley |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Cos Mèdic de l'Exèrcit dels Estats Units |
| Grau militar | tinent coronel |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Participà en | |
| 14 novembre 1945 | Tribunal Militar Internacional |
Douglas McGlashan Kelley (11 d'agost de 1912 - 1 de gener de 1958) va ser un tinent coronel oficial del Cos d'Intel·ligència Militar de l'Exèrcit dels Estats Units que va exercir com a psiquiatre en cap a la presó de Nuremberg durant els primers mesos dels judicis de Nuremberg. Va treballar per determinar la competència dels acusats abans que fossin jutjats.
Vida i carrera professional
Kelley va néixer a Truckee a Califòrnia. Es va graduar a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i va obtenir el títol de medicina a la Facultat de Medicina de San Francisco. Va continuar els seus estudis al Col·legi de Metges i Cirurgians de la Universitat de Colúmbia, on es va doctorar en Ciències Mèdiques el 1941.
El 1942 va ser cridat al servei del Cos Mèdic de l'Exèrcit dels Estats Units com a psiquiatre en cap del 30è Hospital General del Teatre Europeu. Juntament amb el psicòleg Gustave Gilbert, va administrar la prova de taques de tinta de Rorschach als 22 acusats del grup de lideratge nazi abans dels primers judicis de Nuremberg.[1] Kelley va escriure dos llibres sobre el tema: Vint-i-dues cel·les a Nuremberg i El cas de Rudolph Hess. Després del seu examen de Hess, Kelley va concloure que aquest acusat patia "una veritable psiconeurosi, principalment del tipus histèric, empeltada en una personalitat paranoide i esquizoide bàsica, amb amnèsia, en part genuïna i en part fingida". El seu diagnòstic va ser confirmat per almenys sis psiquiatres més de Rússia, França, Anglaterra i els Estats Units.[2]
En tornar als Estats Units a principis de 1946 i rebre la baixa honorable, Kelley va ser nomenat professor associat de psiquiatria a la Bowman Gray School of Medicine de Carolina del Nord. El 1949 va ser nomenat professor de criminologia a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Va exercir com a president de la Society for the Advancement of Criminology (més tard, la Societat Americana de Criminologia), amb seu a Berkeley, el 1950 i el 1951.
Kelley va ser interpretat per Stuart Bunce al docudrama de la BBC del 2006 Nuremberg: Nazis on Trial, que descriu els esdeveniments de Nuremberg,[3] igual que el llibre de no-ficció de Jack El-Hai The Nazi And The Psychiatrist.[4]
Mort
Kelley es va suïcidar davant de la seva dona, el seu pare i el seu fill gran el dia de Cap d'Any de 1958 durant una reunió familiar per veure el partit del Rose Bowl per televisió. Va ingerir cianur de potassi, igual que el líder nazi Hermann Göring, a qui Kelley havia conegut durant la seva avaluació psiquiàtrica a Nuremberg. Segons Psychology Today, Kelley era alcohòlic i se sentia abatut en aquell moment i tenia un "historial de mal humor". A més també havia expressat admiració "pel control de Göring sobre la seva pròpia mort".[5] Ni el seu fill ni la seva dona van poder aclarir la motivació del suïcidi. En una entrevista, el seu fill Doug Kelley va relatar les circumstàncies: "Estava cuinant el sopar, es va cremar i va explotar. El següent que vam saber va ser que era a les escales dient que s'empassaria el cianur de potassi i que estaria mort en 30 segons".[6][7] Va fer el que havia anunciat i va morir al bany, sense deixar cap nota de suïcidi.[8]
Publicacions
- 22 Cells in Nuremberg. A Psychiatrist Examines the Nazi Criminals. London: W. H. Allen, 1947.
- Bruno Klopfer: The Rorschach Technique. A Manual for a Projective Method of Personality Diagnosis. With Clinical Contributions by Douglas McGlashan Kelley; introduction by Nolan D. C. Lewis. Yonkers-on-Hudson: World Book Comp. 1942.
Referències
- ↑ Ziv, Stav. «Nazi Criminals Were Given Rorschach Tests at Nuremberg» (en anglès). Newsweek, 16-05-2015. [Consulta: 25 novembre 2016].
- ↑ Chesler, Caren. «Rudolf Hess' Tale of Poison, Paranoia and Tragedy». Smithsonian Magazine. Smithsonian Institution, 01-10-2014. [Consulta: 4 setembre 2018].
- ↑ «Nuremberg: Nazis on Trial (2006) (TV)» (en anglès). IMDb, 2006. [Consulta: 20 maig 2008].
- ↑ Jr, Mike Fleming. «‘The Nazi And The Psychiatrist’ Rights Acquired By Mythology Entertainment» (en anglès). Deadline, 30-11-2012. [Consulta: 20 octubre 2025].
- ↑ Ramsland, Katherine. «Professional Suicide» (en anglès). Psychology Today. Sussex Publishers, LLC, 17-08-2017. [Consulta: 3 agost 2018].
- ↑ «U. S. PSYCHIATRIST IN NAZI TRIAL DIES; Coast Police Say Dr. Douglas Kelley Swallowed Capsule of Potassium Cyanide (Published 1958)» (en anglès). The New York Times, 02-01-1958.
- ↑ Ryan, Joan «Mysterious suicide of Nuremburg psychiatrist» (en anglès). SFGATE, 06-02-2005. Arxivat de l'original el 2022-12-21 [Consulta: 20 octubre 2025].
- ↑ Ramsland, Katherine. «Professional Suicide». Psychology Today. Sussex Publishers, LLC, 17-08-2017. [Consulta: 3 agost 2018].
Bibliografia addicional
- Ohry A, The Mentor and the Pupil who contributed to the history of shell-shock and battle fatigue: Alfred H.S. Korzybski, Ph.D, (1879 – 1950) and Douglas McGlashan Kelley, MD. (1912 – 1958). ISR J PSYCH, 2021; 58 (No 3) : 37-38.
- Jack El-Hai: The Nazi and the Psychiatrist, Publisher: PublicAffairs, 2013, ISBN 161039156X
Enllaços externs
- Guia dels documents de Douglas McGlashan Kelley a través de l'Arxiu en línia de Califòrnia
- Douglas McGlashan Kelley, Criminologia: Berkeley via Universitat de Califòrnia