Down Argentine Way
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Irving Cummings |
| Protagonistes | |
| Producció | Darryl F. Zanuck |
| Dissenyador de producció | Richard Day |
| Guió | Darrell Ware i Karl Tunberg |
| Música | Cyril J. Mockridge |
| Fotografia | Ray Rennahan i Leon Shamroy |
| Muntatge | Barbara McLean |
| Vestuari | Travis Banton |
| Productora | 20th Century Studios |
| Distribuïdor | 20th Century Studios i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1940 |
| Durada | 97 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema musical i comèdia romàntica |
| Lloc de la narració | Nova York i Argentina |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
      | |
Down Argentine Way (estrenada en castellà com Serenata argentina) és una pel·lícula musical estatunidenca d'Irving Cummings, estrenada el 1940.
Argument
Una joveneta estatunidenca que es troba gaudint d'unes vacances a l'Argentina s'enamora de l'amo d'un cavall de curses (Don Ameche). Aquesta comèdia, la carta més important de la qual són els animats números musicals, va consagrar definitivament Betty Grable.[1]
Repartiment
- Don Ameche: Ricardo Quintana
- Betty Grable: Glenda Crawford/Glenda Cunningham
- Carmen Miranda: Ella mateixa
- Charlotte Greenwood: Binnie Crawford
- J. Carrol Naish: Casiano
- Henry Stephenson: Don Diego Quintana
- Kay Aldridge: Helen Carson
- Leonid Kinskey: Tito Acuna
- Chris-Pin Martin: Esteban
- Robert Conway: Jimmy Blake
- Gregory Gaye: Sebastian
- Charles Judels: Dr. Arturo Padilla, l'ambaixador
- Frank Puglia: Senyor Montero
- Armand Kaliz: El director de l'hotel
Premis i nominacions
Nominacions
- 1941: Oscar a la millor fotografia per Leon Shamroy i Ray Rennahan
- 1941: Oscar a la millor cançó original per Harry Warren (música) i Mack Gordon (lletra) per la cançó "Down Argentine Way"
- 1941: Oscar a la millor direcció artística per Richard Day, Joseph C. Wright
Referències
- ↑ «Down Argentine Way» (en anglès). The New York Times.