A les zones de parla catalana es troba l'herba de la gota (Drosera rotundifolia), coneguda també com a "resplendor de la nit" o "rosella d'or". Molt més rara és Drosera longifolia que només s'ha trobat a la Vall d'Aran.[2] Una tercera espècie havia estat citada també a la Vall d'Aran (Drosera intermedia) i viu en zones d'influència atlàntica de la península ibèrica, però la seva presència no ha pogut ser del tot confirmada.[3] Aquestes tres espècies pertanyen a l secció Drosera.
Correa A., Mireya D.; Silva, Tania Regina Dos Santos: Drosera (Droseraceae), in: Flora Neotropica, Monograph 96, New York, 2005
Darwin, Charles: Insectivorous Plants, 1875
Lowrie, Allen: Carnivorous Plants of Australia, Vol. 1-3, English, Nedlands, Western Australia, 1987–1998
Lowrie, Allen: A taxonomic revision of Drosera section Stolonifera (Droseraceae) from south-west Western Australia, 2005, Nuytsia 15(3):355-393. (OnlineArxivat 2006-08-19 a Wayback Machine.)
Olberg, Günter: Sonnentau, Natur und Volk, Bd. 78, Heft 1/3, p. 32–37, Frankfurt, 1948
Rivadavia, Fernando; Kondo, Katsuhiko; Kato, Masahiro und Hasebe, Mitsuyasu: Phylogeny of the sundews, Drosera (Droseraceae), based on chloroplast rbcL and nuclear 18S ribosomal DNA Sequences, American Journal of Botany. 2003;90:123-130. (Online)
Seine, Rüdiger; Barthlott, Wilhelm: Some proposals on the infrageneric classification of Drosera L., Taxon 43, 583 - 589, 1994
Schlauer, Jan: A dichotomous key to the genus Drosera L. (Droseraceae), Carnivorous Plant Newsletter, Vol. 25 (1996)
Referències
↑Schilcher, H. & M. Elzer 1993. Drosera (Sundew): A proven antitussive. Zeitschrift Phytotherapie 14(50): 4
↑Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona:Ed. Barcino,1995,p.Vol.II, pàg.229. ISBN 84-7226-620-6 (Vol. II).
↑«cerca: Drosera intermedia».Base de dades de Biodiversitat de Catalunya. Universitat de Barcelona.[Consulta: 4 desembre 2025].