Draba aizoides
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Brassicales |
| Família | Brassicaceae |
| Tribu | Arabideae |
| Gènere | Draba |
| Espècie | Draba aizoides L., 1767 Draba aizoides |
Draba aizoides és una espècie de planta amb flors del gènere Draba de la família de les brassicàcies. Es distribueix per les muntanyes del centre i sud d'Europa,[1] arribant fins als Pirineus i la serralada Cantàbrica (on s'ha descrit una forma cantabriae). Viu en indrets més o menys pedregosos de l'alta muntanya.[2]
Descripció
Aquesta petita planta perenne creix arran de terra, no arriba a fer un pam d'alçada, formant una petita catifa de rosetes de fulles basals compactes. Aquestes fulles fan aproximadament un centímetre de longitud i són rígides, agudes, ciliades pel marge, més o menys linears. La tija floral no té fulles, és glabra, sense pèls. Les flors es reuneixen en un raïm (inflorescència); tenen els pètals grocs de 4-6 mil·límetres de longitud. El fruit és una silícula curta i aplanada, pot arribar a mesurar al voltant d'un centímetre de llarg i conserva l'estil d'1,5-4 mm de llarg.[2][3]
Només es podria confondre amb Draba hispanica que també té les fulles rígides, les flors grogues i els fruits amb l'estil llarg, però té la tija i els pedicels molt peluts i viu més al sud. Totes les altres espècies de Draba dels Països Catalans tenen les fulles blanes, l'estil molt curt i les flors habitualment blanques.[2]
Per altra banda, és una espècie molt polimorfa de la que se n'han descrit diverses varietats que es distingeixen per les característiques del indument de la càpsula (fruit).
roseta de fulles rígides
roseta basal amb fulles ciliades.
silícules el·líptiques, amb les restes de l'estil llarg
Hàbitat i distribució
Aquesta és una espècie d'oròfit de distribució centreeuropea. És present als Càrpats, Gran Bretanya (Gal·les), als Alps, els Apenins i a la serralada Cantàbrica (on s'ha descrit una subespècie que hom considera una espècies diferent, endèmica d'aquesta serralada: Draba cantabriae (Laínz) Laínz).[4] Als Pirineus es pot trobar sobretot als Pirineus Centrals, des de Navarra, Osca,[5] el Pirineu de Lleida i, arribant als Pirineus Orientals, des d'Andorra al Ripollès.[6] Davalla també poc o molt cap algunes serres prepirinenques com Boumort el Port del Comte o el Cadí-Moixeró. Viu en pastures pedregoses d'alta muntanya, entre 2000 i 2850; habitualment a l'estatge alpí, però en algunes ocasions baixa a l'estatge subalpí.[7]
Taxonomia
Draba aizoides L., va ser descrita per Linné, l'any 1753, a la seva obra principal, Species Plantarum.
Referències
- ↑ «Draba aizoides L.» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 5 juny 2026].
- 1 2 3 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.II, pàg.173. ISBN 84-7226-620-6 (Vol. II).
- ↑ Blanca López, Gabriel. «Draba» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 23 febrer 2026].
- ↑ «Draba cantabriae (Laínz) Laínz» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 5 juny 2026].
- ↑ «Draba aizoides» (en castellà). Atlas de la flora de Aragón. Herbario de Jaca.
- ↑ «anthos.es. Cerca: Draba aizoides» (en castellà). Sistema de información de las plantas de España.. Real Jardín Botánico, CSIC- Fundación Biodiversidad. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca: Draba aizoides». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 2 febrer 2026].