Draba muralis
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Brassicales |
| Família | Brassicaceae |
| Tribu | Arabideae |
| Gènere | Draba |
| Espècie | Draba muralis L., 1753 Draba muralis |
Draba muralis (=Drabella muralis), la draba mural,[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Draba de la família de les brassicàcies. Es distribueix per una gran part d'Europa i el nord d'Àfrica. Falta o ha estat introduïda a la part més oriental d'Europa.[2] A la península Ibèrica es pot trobar de manera dispersa a una bona part cel territori, també al nord dels Païsoa Catalans; Catalunya i Castelló. En prats frescos i vores de bosc i camins on jau el bestiar.[1]
Descripció
Dins del gènere Draba, la majoria d'espècies dels Països Catalans són petites herbes perennes d'indrets rocosos d'alta muntanya, arrapades al substrat i amb la majoria de les fulles agrupades en una roseta basal. En canvi, Draba muralis i Draba nemorosa són espècies diferents, anuals (teròfits), que poden créixer una mica més, aprofitant l'avinentesa, i tenen tiges folioses (normalment amb més de 4 fulles caulinars). De fet, algunes fonts bibliogràfiques situen a aquest tàxon al gènere monotípic Drabella, proper a Draba. Llavors l'anomenen Drabella muralis (L.) Fourr. i és l'única espècie d'aquest gènere.[2]
Draba muralis és una espècie que fa entre 10 i 30 cm d'alçada, amb la tija pubescent a la part inferior. A la base hi ha una roseta de fulles oblongues o obovades enteres o lleugerament dentades, curtament peciolades. Les fulles de la tija són més menudes, sèssils i dentades. Les flors s'agrupen un raïm lax i allargassat.
Es diferencia de la seva congènere (Draba nemorosa) per que té les fulles caulinars sèssils (sense pecíol) i amplexicaules. Les flors són blanques i tenen els pètals amb l'àpex arrodonit (no emarginats). Els fruits, anomenats silícules, són normalment glabres (de vegades lleugerament pubescents).[1][3]
veieu les silícules, amb l'estil pràcticament nul.
roseta basal amb poques fulles. Fulles caulinars amplexicaules.
Hàbitat i distribució
És una espècie que viu en pradells terofítics i replans de roques ombrívoles, vores de camí i indrets lleugerament nitròfils.
Es pot trobar de forma dispersa a una bona part de la península Ibèrica (potser més comuna al NW).[4] Als Països Catalans és més aviat rara a les comarques mediterrànies plujoses, fins a uns 1000 m d'altitud. Hi ha algunes poblacions excepcionals a Andorra, on és força rara. Després, viu a les comarques de l'Empordà, Garrotxa, Maresme, Vallès, la Selva, Baix Llobregat... Cap al sud es refugia més en zones muntanyoses com el Montsant, Muntanyes de Prades, els Ports de Tortosa-Beseit o la serra d'Espadà (al País valencià).[1][3][5]
Taxonomia
Draba muralis L. va ser descrita per primer cop per Carl von Linné, l'any 1753, a la seva obra principal, Species Plantarum.
Jules Pierre Fourreau, l'any 1868 va veure que aquesta espècie era prou diferent de les altres drabes com per situar-la en un gènere nou, creat ad hoc per aquesta espècie: Drabella muralis (L.) Fourr.
Aquest és el criteri que manté POWO,[2] encara que altres publicacions han mantingut el criteri inicial linneà, com la Flora dels Països Catalans o Flora Iberica, que inclou aquest tàxon dins d'una secció Drabella; conjuntament amb altres drabes de vida curta (anuals o biennals), amb tiges folioses i rosetes basals amb poques fulles i l'estil nul o molt curt.
Referències
- 1 2 3 4 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.II, pàg.177. ISBN 84-7226-620-6 (Vol.II).
- 1 2 3 «Drabella muralis (L.) Fourr.» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 5 juny 2026].
- 1 2 Blanca López, Gabriel. «Draba» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 23 febrer 2026].
- ↑ «anthos.es. Cerca:Draba muralis» (en castellà). Sistema de información de las plantas de España.. Real Jardín Botánico, CSIC- Fundación Biodiversidad. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca: Draba muralis». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 2 febrer 2026].