Dravita
 Dravita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | NaMg₃Al₆(BO₃)₃Si₆O18(OH)₄ |
| Epònim | Drava  |
| Localitat tipus | Dobrova, Dravograd (Unterdrauburg), Slovenia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CK.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CK.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.08 |
| Dana | 61.3.1.9 |
| Heys | 17.5.27 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 15,96(2) Å; c = 7,21(2) Å; |
| Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
| Grup espacial | grup espacial 160 |
| Color | Marró pàl·lid a fosc, negrós, més rar groc fosc o blau |
| Macles | rara en {1011} {4041}* |
| Exfoliació | pobra - molt pobra {1120} |
| Fractura | irregular, desigual, concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 7 (Mohs) |
| Lluïssor | vítria, resinosa |
| Color de la ratlla | marró clar, rarament blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,03 a 3,18 g/cm³ (mesurada); 3,038 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,634 a 1,661 nε = 1,612 a 1,632 |
| Birefringència | δ = 0,022 a 0,029 |
| Pleocroisme | forta |
| Impureses comunes | Fe, Mn, Ti, Ca, Cr, V, K, F |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1883 |
| Símbol | Drv |
| Referències | [1] |
La dravita és un mineral de la classe dels ciclosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat grup de la turmalina. Va ser descoberta l'any 1883 a Eslovènia, i anomenada així per trobar-se abundant prop del riu Drava (Àustria i Eslovènia).
Sinònims poc usats són: coronita, gouverneurita o turmalina-magnèsica.
Característiques químiques
És un ciclosilicat hidroxilat de sodi, magnesi, alumini, amb borosilicat, sent l'equivalent hidroxilat de la fluor-dravita, un altre mineral també del grup de les turmalines.
Forma dues sèries de solució sòlida, una de elles amb l'Elbaïta (Na(Al1.5Li1.5)Al₆(BO₃)₃Si₆O18(OH)₄), en la qual la substitució gradual del magnesi per liti va donant els diferents minerals de la sèrie. Una segona sèrie és la que forma amb l'afrisita (Na(Fe2+)₃Al₆(BO₃)₃Si₆O18(OH)₄), en la qual es va substituint el magnesi per ferro. També s'han descrit sèries amb l'uvita i amb la buergerita.
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: ferro, manganès, titani, calci, crom, vanadi, potassi i fluor.
Formació i jaciments
És un mineral que pot trobar-se en roques calcàries cristal·lines o dolomies metamorfosades per magnesi, o bé en roques ígnies màfiques; en rares ocasions s'ha trobat en pegmatites o a l'interior autogènic de roques sedimentàries.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: quars, calcita, dolomita, epidota, microclina, albita, moscovita, fluorita o titanita.
A Catalunya s'ha descrit al Cap de Creus (Cadaqués), en un ambient de metamorfisme.[2]
Usos
Per les seves propietats piezoelèctriques s'empra per a la fabricació de calibradors de pressió.
Referències
- ↑ «Dravite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Mineral Location Search». [Consulta: 21 juny 2017].
- Dravita Arxivat 2016-08-24 a Wayback Machine., uned.es.
- Dravita, mindat.org.
- Dravita, webmineral.com.
- Manual de dravita, Mineral Data Publishing.