Dreamsnake

Infotaula de llibreDreamsnake
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorVonda N. McIntyre Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióEstats Units Modifica el valor a Wikidata, Estats Units, 1978 Modifica el valor a Wikidata
EditorialHoughton Mifflin Modifica el valor a Wikidata
Gènereciència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Premis
PremisPremi Hugo a la millor novel·la (1979)
Premi Locus a la millor novel·la (1979)
Premi Nebula a la millor novel·la (21 abril 1979) Modifica el valor a Wikidata

Dreamsnake és una novel·la de ciència-ficció del 1978 de l'escriptora estatunidenca Vonda N. McIntyre. És una ampliació de la seva noveleta del 1973 Of Mist, and Grass, and Sand, per la qual va guanyar el seu primer Premi Nebula el 1974.[1][2] La història transcorre a la Terra després d'un holocaust nuclear. La protagonista, Snake, és una guaridora que utilitza serps modificades genèticament per curar malalties; una d'aquestes és una «serp de somnis» alienígena, el verí de la qual proporciona somnis agradables a les persones moribundes. La novel·la segueix Snake en la seva recerca d'una nova serp de somnis després de la mort de la que tenia.

El llibre és considerat un exemple del feminisme de la segona onada en la ciència-ficció. McIntyre va subvertir narracions convencionalment marcades pel gènere reformulant una típica aventura heroica per situar-hi una dona al centre, i va utilitzar recursos com evitar els pronoms marcats pel gènere per qüestionar les expectatives sobre la identitat de gènere dels personatges. Dreamsnake també explora diverses estructures socials i paradigmes sexuals des d'una perspectiva feminista, a més de tractar temes com la guarició i la interacció entre cultures.

La novel·la va obtenir una bona rebuda i el 1979 va guanyar el Premi Nebula a la millor novel·la, el Premi Hugo a la millor novel·la i el Premi Locus a la millor novel·la.[3][4] Diversos comentaristes van destacar la fortalesa i l'autosuficiència de Snake com a protagonista. Els crítics també van elogiar l'escriptura de McIntyre i els temes del llibre. L'estudiosa Diane Wood va escriure que Dreamsnake demostrava «el potencial de la ciència-ficció per produir plaer estètic mitjançant l'experimentació amb codis lingüístics i culturals»,[5] mentre que l'escriptora Ursula K. Le Guin el va qualificar d'«un llibre com un torrent de muntanya: ràpid, net, clar, emocionant i bonic».[6]

Context i ambientació

El 1971, Vonda N. McIntyre, que aleshores vivia a Seattle, va fundar el taller d'escriptura Clarion West, que va ajudar a dirigir fins al 1973. Una de les professores del taller era Ursula K. Le Guin.[7] En una sessió del taller del 1972, un dels exercicis consistia a crear una història a partir de dues paraules escollides a l'atzar, una de relacionada amb el món pastoral i l'altra amb la tecnologia. El text de McIntyre es convertiria en el relat del 1973 Of Mist, and Grass, and Sand. Posteriorment, aquesta història es va ampliar fins a convertir-se en Dreamsnake i es va utilitzar sense canvis com a primer capítol de la novel·la,[7] que també va incorporar dos altres textos de McIntyre, «The Broken Dome» i «The Serpent's Death», tots dos publicats el 1978.[8] Dreamsnake, la segona novel·la de McIntyre, va ser publicada per Houghton Mifflin el 1978, amb una il·lustració de coberta de Stephen Alexander.[9][10]

La història transcorre després d'un holocaust nuclear que «va destruir tothom que sabia o es preocupava pels motius pels quals havia passat».[7][11] La majoria de les espècies animals s'han extingit, diverses regions del planeta són radioactives i la pols oculta el cel.[12] La societat humana viu en allò que el periodista Sam Jordison descriu com un «tribalisme de baixa tecnologia»: el personatge d'Arevin, per exemple, no ha vist mai cap llibre.[13][14] L'única excepció és la ciutat de Center, que disposa de tecnologia sofisticada i manté contacte amb altres planetes,[7][12][15] però té una estructura rígidament jeràrquica i no permet l'entrada de forasters.[16] La ciutat també és l'escenari de la primera novel·la de McIntyre, The Exile Waiting (1975).[9][10]

La protagonista de Dreamsnake és Snake, una guaridora que utilitza verí de serp en la seva professió. Viatja acompanyada de tres serps modificades genèticament: una serp de cascavell anomenada Sand, una cobra anomenada Mist i una «serp de somnis» anomenada Grass, procedent d'un món alienígena, que alleuja el dolor dels pacients moribunds permetent-los somiar.[11][17]

Sinopsi

La guaridora Snake arriba al campament d'una tribu nòmada per tractar Stavin, un nen que té un tumor. Mentre la cobra Mist produeix un antídot a les glàndules del verí, deixa Grass, la seva serp de somnis, amb Stavin perquè l'ajudi a dormir.[18] Un dels nòmades, Arevin, ajuda Snake a controlar Mist mentre la cobra pateix convulsions durant la nit, malgrat el terror que la seva gent sent per les serps. Al matí, Snake torna amb Stavin i descobreix que els pares del nen han ferit mortalment Grass perquè tenien por que li fes mal. Malgrat la seva ira, permet que Mist mossegui Stavin i li injecti el medicament que cura el tumor. El líder dels nòmades es disculpa amb Snake i Arevin li demana que es quedi amb ells, però ella explica que necessita una serp de somnis per exercir la seva professió i que ha de tornar a casa i demanar-ne una altra. Té por que els altres guaridors li prenguin les serps i l'expulsin. Quan se'n va, Arevin li demana que algun dia torni.[19][a]

Snake s'atura en un oasi, on li demanen que ajudi Jesse, una dona greument ferida després de caure del cavall. La parella de Jesse, Merideth, porta Snake al campament i deixa l'equipatge de la guaridora a l'oasi. Snake descobreix que Jesse s'ha trencat la columna vertebral i ha quedat paralitzada, una lesió que no pot curar.[20] Merideth i Alex, la tercera persona de la relació, convencen Jesse que haurien de tornar a Center, d'on és originària, amb l'esperança que els habitants d'altres planetes que hi ha allà puguin ajudar-la.[21] Mentre passeja prop del campament, Snake veu el cadàver del cavall de Jesse i comprèn que totes dues van caure dins d'un cràter radioactiu que havia quedat després d'una guerra nuclear, on Jesse va romandre prou temps per contraure una intoxicació radioactiva mortal. Snake s'ofereix a fer que Mist la mossegui per alleujar-li el dolor; Jesse accepta i Merideth i Alex se n'acomiaden. Abans de morir d'una hemorràgia cerebral, i abans que Mist pugui mossegar-la, Jesse explica a Snake que la seva família està en deute amb ella i podria ajudar-la a aconseguir una altra serp de somnis.[22]

Quan torna a l'oasi, Snake descobreix que algú ha regirat les seves pertinences i li ha robat els mapes i el diari. Grum, el cap d'una caravana acampada també a l'oasi, li diu que ha estat obra d'un «boig».[23] Mentrestant, entre els nòmades, Arevin decideix anar a buscar Snake.[24] Snake travessa el desert occidental fins a la població de Mountainside, on Gabriel, el fill de l'alcalde, li demana que curi el seu pare.[25] Durant la seva estada, Snake convida Gabriel a dormir amb ella. Quan ell es mostra vacil·lant, descobreix que va deixar embarassada una amiga perquè li havien ensenyat incorrectament el «biocontrol», el mètode anticonceptiu practicat pels humans després de l'apocalipsi, cosa que va provocar una relació difícil amb el seu pare.[26] Snake li diu que encara en pot aprendre i li suggereix que busqui una altra persona que l'ensenyi i aprengui mètodes eficaços quan abandoni Mountainside, tal com té intenció de fer.[26]

Mentre comprova l'estat dels seus cavalls, Snake coneix Melissa, una noia amb la cara greument cremada que treballa com a ajudant i està sota la tutela de Ras, el responsable de l'estable, que s'atribueix la feina que fa ella.[27] Les cicatrius fan que se senti insegura pel seu aspecte en una població on tothom sembla bell.[28] Poc després, de camí a casa de l'alcalde, Snake és atacada per un home que suposa que és el boig.[29] Descobreix que Ras maltracta Melissa físicament i sexualment i utilitza aquesta informació per convèncer l'alcalde que l'alliberi. Quan Snake abandona Mountainside, Melissa l'acompanya com a filla adoptiva.[28] Snake li explica que les serps de somnis són molt poc comunes i que els guaridors no han descobert com aconseguir que es reprodueixin.[30]

Mentrestant, Arevin arriba a la residència dels guaridors, al nord de Mountainside, però li expliquen que Snake no hi és i es dirigeix cap al sud per trobar-la.[31] A Mountainside és detingut breument sota la sospita de ser l'home que havia atacat Snake, però posteriorment queda en llibertat.[32]

Snake i Melissa travessen el desert oriental i arriben a Center, però, com tots els emissaris dels guaridors que les havien precedit, se'ls nega l'entrada.[33] Poc després de tornar a les muntanyes són atacades de nou pel boig, que exigeix la serp de somnis i s'ensorra quan descobreix que és morta. Snake comprèn que és addicte al verí de les serps de somnis.[34] L'obliga a portar-la fins a una comunitat dirigida per North, que posseeix diverses serps de somnis i els seus seguidors n'utilitzen el verí com a droga recreativa; ocasionalment, North permet que les serps mosseguin els seus seguidors com a recompensa.[35] La comunitat viu en una «cúpula trencada», una relíquia d'una civilització anterior.[36]

North, un albí deformat que guarda rancor a tots els guaridors, obliga Snake a entrar en una fossa gran i freda plena de serps de somnis.[37] A l'interior, Snake descobreix que el fred intens fa madurar les serps de somnis i que es reprodueixen en grups de tres, en comptes de seguir el sistema de dos sexes propi de la Terra.[38] La seva immunitat al verí li permet sobreviure dins la fossa i finalment aconsegueix sortir-ne emportant-se diverses serps de somnis. Mentre els sequaços de North estan en coma pels efectes del verí, troba Melissa també inconscient i escapa amb ella i les serps. A l'exterior es troba amb Arevin, que ajuda Melissa a recuperar-se, i Snake i ell es confessen els sentiments que tenen l'un per l'altra.[39]

Temes i estructura

Dreamsnake és considerada un exemple del feminisme de la segona onada en la ciència-ficció, un gènere que anteriorment s'havia dedicat en gran part a aventures masculines fins que, durant les dècades del 1960 i el 1970, un conjunt d'escriptores de ciència-ficció van començar a subvertir les narracions convencionals.[40][41] McIntyre utilitza l'ambientació postapocalíptica per explorar diverses estructures socials i paradigmes sexuals des d'una perspectiva feminista.[16] En donar un lloc destacat al desig sexual femení, analitza les relacions de gènere en les comunitats que visita Snake.[42] Com en els llibres posteriors de McIntyre de la sèrie Starfarers, les dones ocupen nombroses posicions de lideratge.[43]

L'arquetip del viatge de l'heroi es reescriu situant una dona com a figura central,[44] i els obstacles que afronta exigeixen guarició i cura, en comptes de força, per superar-los.[45] També s'inverteix el patró convencional de ficció en què un heroi és perseguit per una amant o aquesta l'espera: és Arevin qui segueix Snake, que rep el seu suport però no necessita ser rescatada.[46] Les expectatives de gènere també se subverteixen mitjançant Merideth, de qui mai no es revela el gènere,[47] ja que McIntyre evita completament utilitzar pronoms que el marquin,[48] fet que crea una «construcció feminista» que suggereix que el caràcter i les capacitats d'una persona són més importants que el seu gènere.[47] Sovint els personatges es presenten inicialment a través de la seva professió i només posteriorment es revela de manera casual que són dones, cosa que pot subvertir les expectatives dels lectors.[45][49][50]

Segons l'estudiosa Inge-Lise Paulsen, els temes feministes del llibre també estan relacionats amb una exploració de la guarició i la plenitud. Snake és una guaridora professional i aparentment encaixa en l'estereotip de la dona cuidadora, però McIntyre la representa com una persona que és guaridora perquè ha rebut formació per ser-ho i perquè ho ha escollit per raons ètiques, no pas com una conseqüència de la seva feminitat. Tot i que troba una família en Arevin i Melissa, no és aquí on Snake busca la seva «realització definitiva com a dona»:[51] el seu triomf al final de la història prové del descobriment de la manera com es reprodueixen les serps de somnis. L'amor es representa com una condició insuficient per mantenir una relació; Arevin ha d'aprendre a confiar en la força de Snake i resistir la temptació de protegir-la. L'ideal del respecte mutu també es manifesta en l'estructura utòpica de la societat dels nòmades.[51]

Els nòmades respecten l'autonomia individual, a diferència dels habitants de la ciutat, que s'aïllen de la resta del món per la voluntat de protegir-se.[52] Paulsen considera aquesta actitud una tendència cultural pròpia del patriarcat i escriu que la representació de McIntyre d'una necessitat ètica de plenitud i de comprensió dels vincles entre les diferents parts de la societat també es troba en l'obra de Le Guin i en la sèrie Canopus in Argos, de Doris Lessing.[53]

Dues serps enroscades al voltant d'una vara s'utilitzen sovint com a símbol de la medicina. Les serps de les guaridores de Dreamsnake evoquen aquest símbol.

A Dreamsnake, McIntyre utilitza un llenguatge que transmet significats complexos i múltiples i que, d'aquesta manera, obliga els lectors a implicar-s'hi profundament.[5] El nom de Snake i les serps que utilitza evoquen imatges procedents de la religió i la mitologia. Per exemple, els metges dels Estats Units actuals utilitzen el caduceu, una vara amb serps entrellaçades, com a emblema; en la mitologia grega, el caduceu és el símbol d'Hermes i indica que qui el porta és posseïdor de coneixement diví.[54][55]

Les serps tenen altres significats simbòlics, entre els quals tant la mort com la renovació, i són un motiu recurrent en la ficció, on adopten funcions i formes molt diverses.[56][57] La seva associació simbòlica tant amb el verí com amb la guarició, per exemple, vincula la protagonista de McIntyre amb Asclepi, el déu grecoromà de la medicina, que porta una vara envoltada per una serp.[56] Aquests significats dobles queden exemplificats per Grass, la serp de somnis, que dins la història és una eina poderosa per a la guaridora i, al mateix temps, un objecte de por per als habitants del desert.[58] L'ús de les serps per part de Snake juga també amb el mite bíblic del Gènesi, que inverteix fent que sigui la dona qui controla les serps.[59]

La representació de Center, un lloc tecnològicament sofisticat que s'ha aïllat de la resta de la societat, està vinculada a una exploració de la relació entre «centre i marges, persona de dins i de fora, jo i altre», que també apareix a The Exile Waiting i Superluminal (1983).[60] Center presenta un ordre social rígid; en canvi, el canvi social es produeix a l'exterior, als marges de la societat, i Center, malgrat el seu nom, queda reduït a la irrellevància.[61]

Dreamsnake, com bona part de l'obra de McIntyre, també explora els efectes de la llibertat i l'empresonament. Molts dels seus personatges intenten alliberar-se de cadenes de diversa mena, incloses limitacions psicològiques autoimposades, dificultats creades per discapacitats o per l'aspecte físic i l'opressió exercida per altres humans.[62] Snake coneix dos antics esclaus que treballen per a l'alcalde de Mountainside, que els va alliberar quan va prohibir l'esclavitud a la població. Una d'elles encara porta una anella al taló com a vestigi de l'esclavitud; quan Snake li explica que la hi podria treure, se n'alegra enormement, malgrat que el procediment comporta el risc de deixar-la coixa. L'altre és lliure nominalment, però se sent obligat a satisfer tots els capricis de l'alcalde per gratitud.[63]

Melissa està condicionada d'una altra manera: a causa de les cremades que l'han desfigurada, en una societat que jutja les persones pel seu aspecte físic porta una existència amagada.[64] Altres personatges sotmesos a alguna mena de limitació són North, el gigantisme incurable del qual li provoca una ira psicòtica constant; el «boig», atrapat per la seva addicció; Gabriel, avergonyit per la incapacitat de controlar la seva fertilitat, i Arevin, que se sent lligat per les responsabilitats familiars.[65]

La interacció entre codis culturals és un tema recurrent de Dreamsnake i de vegades implica significats dobles, com quan Snake i Arevin discuteixen el terme «amic», al qual Arevin atribueix una importància més gran, o en l'oferiment figurat d'ajuda que utilitzen els habitants de les muntanyes per proposar una relació sexual.[66] La negativa inicial d'Arevin a compartir el seu nom amb Snake i la seva explicació del significat que té per a ell la paraula «amic» mostren la profunda desconfiança del seu poble envers els forasters; quan marxa, intenta explicar als guaridors els factors culturals que van provocar la mort de Grass.[66]

Els prejudicis culturals també dificulten que els guaridors comprenguin la biologia alienígena de les serps de somnis. El coneixement que tenen de la biologia terrestre els porta a assumir erròniament que les criatures es reprodueixen per parelles; només les circumstàncies en què es troba Snake li permeten descobrir que són triploides.[67] La narració argumenta així que l'acceptació de les diferències pot conduir al creixement i al canvi.[68]

Caracterització

Diversos crítics van destacar la fortalesa de la protagonista femenina de Dreamsnake.[69][70] La centralitat de Snake en el llibre permet a McIntyre explorar el gènere com un dels temes principals[59] i subvertir els tòpics marcats pel gènere.[51][59] Com moltes protagonistes de McIntyre, Snake és una dona assertiva que ocupa un paper tradicionalment masculí, tot i que és una guaridora i no pas un heroi masculí arquetípic.[71][49] La majoria dels personatges masculins de Dreamsnake són representats negativament, com ara l'alcalde de Mountainside, el responsable abusiu de l'estable o North; Arevin, que és «amable i persistent», queda en segon pla durant bona part del llibre.[50]

Orson Scott Card va descriure Snake com un personatge autosuficient: resol els seus propis problemes i subverteix l'expectativa que algú l'haurà de rescatar al final de la novel·la. Segons Card, Snake té molts punts en comú amb el Lone Ranger, ja que millora la vida de la gent mitjançant «l'amor i la comprensió»: immunitza la gent de Grum, rescata Melissa i ajuda Gabriel a superar la incapacitat de controlar la fertilitat, un «problema espantós» dins la seva societat.[72] L'estudiosa Sarah LeFanu descriu Snake com una versió «més gran i més sàvia» de Mischa, la protagonista de The Exile Waiting, que passa per nombroses adversitats abans d'escapar de la ciutat de Center. Snake és presentada com una persona «valenta, lleial i intel·ligent», amb un fort sentit de la justícia i un caràcter bondadós.[73]

L'estudiosa Carolyn Wendell escriu que Snake té més capacitat per prendre les seves pròpies decisions que molts dels altres personatges de Dreamsnake. La seva llibertat li comporta una responsabilitat més gran i li permet alliberar altres persones, com Gabriel i Melissa.[74] En explorar la seva sexualitat, Snake també conserva més autonomia de la que era habitual entre els personatges femenins del gènere.[49] Segons Lefanu, mitjançant l'activitat sexual de Snake i, de manera més general, la política sexual del llibre, McIntyre suggereix que en el món de Dreamsnake «és possible ser alhora una dona i plenament humana».[73] El personatge de Snake també ha estat descrit com un exemple de recuperació feminista de l'arquetip de la bruixa: una persona rebutjada per la societat patriarcal que és redefinida com una imatge de poder femení.[75]

Rebuda crítica i reconeixements

Dreamsnake va guanyar diversos premis, entre els quals el Premi Nebula a la millor novel·la del 1978,[76][17] el Premi Hugo a la millor novel·la del 1979[17][77] i el Premi Locus a la millor novel·la del 1979.[17][78] També va guanyar el Pacific Northwest Booksellers' Award[79] i va ser nominada al Premi Ditmar del 1979 en la categoria de ficció internacional.[80] El 1995, Dreamsnake va ser seleccionada per a la llista restringida del premi retrospectiu James Tiptree.[81]

Of Mist, and Grass, and Sand havia proporcionat a McIntyre el seu primer Premi Nebula, en la categoria de millor noveleta, el 1974,[1][2] i també havia estat nominada al Premi Hugo en la mateixa categoria[82] i al Premi Locus a la millor ficció breu.[83] El 1980, l'edició en llibre de butxaca de Dreamsnake va ser nominada als American Book Awards.[84][b]

Dreamsnake ha estat identificada com a part d'una onada de ficció especulativa feminista que va sorgir durant la dècada del 1970 i va consolidar la posició de les escriptores en un àmbit en què havien estat marginades. Aquest conjunt d'obres incloïa textos de Le Guin, Kate Wilhelm i James Tiptree Jr.[85]

Diversos crítics van destacar l'escriptura de McIntyre. El Santa Cruz Sentinel va descriure el llibre com «una història realment fascinant»,[69] mentre que Sally Estes, de l'American Library Association, el va qualificar d'«apassionant»,[70] i el Cincinnati Enquirer el va considerar una de les novel·les de l'any «escrites amb més sensibilitat i lirisme».[86] Le Guin va elogiar Dreamsnake i el va descriure com «un llibre com un torrent de muntanya: ràpid, net, clar, emocionant i bonic».[6] El 2011 va desenvolupar aquesta valoració: «Dreamsnake està escrita amb una prosa clara i àgil, amb passatges paisatgístics breus i d'una gran intensitat lírica que introdueixen directament el lector en un món desèrtic mig familiar i mig estrany, i amb descripcions excel·lents dels estats emocionals, els ànims i els canvis dels personatges».[48]

El 1981, l'estudiós de la ciència-ficció Marshall Tymn va comentar que era «l'autenticitat poèticament negociable» de l'aventura de Snake el que feia que el llibre funcionés i que es tractava d'una obra perdurable entre les que havien guanyat els premis Hugo i Nebula.[87] Una ressenya del 2012 a The Guardian el va qualificar de «llibre exigent i inquietant» i va afirmar que el món fictici de McIntyre estava «dibuixat magistralment».[13]

Els temes, el simbolisme i l'ús del llenguatge de Dreamsnake també van ser objecte de comentaris. L'estudiosa Diane Wood va escriure que la novel·la demostrava «el potencial de la ciència-ficció per produir plaer estètic mitjançant l'experimentació amb codis lingüístics i culturals».[5] Wood també va elogiar el tractament que McIntyre fa de la comunicació entre cultures i va afirmar que el seu estil i la «caracterització vívida» reforçaven el missatge de «més compassió i comprensió» i convertien la «novel·la de textura rica» en una lectura plaent.[88] L'estudiós Gary Westfahl va comparar favorablement la representació de les serps de McIntyre amb la d'altres obres de ficció especulativa i va qualificar Dreamsnake de «punt culminant» de les representacions fictícies de les relacions entre serps i humans.[57] Card també va destacar l'autosuficiència de Snake i va afegir que McIntyre havia aconseguit unir una «història superficialment episòdica» i crear un «món cruel però bell» poblat per personatges ben dibuixats.[72]

Alguns crítics van comentar la llargada i l'estructura de la novel·la i van fer comparacions, de valoració diversa, amb Of Mist, and Grass, and Sand. Una ressenya del Charlotte Observer va criticar Dreamsnake i va afirmar que durant bona part del llibre no hi passava res de substancial i que era un exemple de per què fins i tot els relats curts excel·lents no s'haurien d'ampliar fins a convertir-los en novel·les,[89] mentre que Estes també va comentar que havia «perdut part de la subtilesa» del relat original.[70]

Altres crítics van valorar negativament les breus aparicions d'Arevin i les van considerar innecessàries. Wendell va escriure el 1982 que el recurs constituïa una inversió d'un tòpic habitual de la ficció i va suggerir que aquests crítics potser se sentien incòmodes davant d'una protagonista femenina que resolia per si mateixa les seves dificultats.[46] Brian Stableford va comentar que Dreamsnake tenia «ben poca cosa que es pugui anomenar argument», però que l'eficàcia de la història no depenia de l'argument; la va descriure, en canvi, com una «novel·la d'experiències», escrita amb «molta reflexió i sinceritat» i molt llegidora.[90] Card va escriure que inicialment havia tingut dubtes sobre l'ampliació d'Of Mist, and Grass, and Sand, que considerava una «joia perfectament polida». Va criticar alguns passatges, com la caracterització de Melissa, per excessivament sentimentals, i d'altres perquè s'allargaven massa, però va afirmar que, finalment, no volia que el llibre s'acabés.[72]

Notes

  1. ↑ Of Mist, and Grass, and Sand acaba amb la partida de Snake del campament dels nòmades.[19]
  2. ↑ Els American Book Awards distingien entre les edicions en tapa dura i en llibre de butxaca; per això Dreamsnake podia optar al premi del 1980, perquè la primera edició de butxaca s'havia publicat el 1979, mentre que la versió del 1978 havia aparegut en tapa dura.[84]

Referències

  1. 1 2 Ashley, 2007, p. 23–26.
  2. 1 2 «Nebula Awards 1974». Science Fiction Awards Database. Locus. Arxivat de l'original el October 25, 2015. [Consulta: 6 desembre 2011].
  3. ↑ «Dreamsnake». www.isfdb.org. [Consulta: 29 agost 2023].
  4. ↑ «Vonda N. McIntyre Awards». www.sfadb.com. [Consulta: 29 agost 2023].
  5. 1 2 3 Wood, 1990, p. 63.
  6. 1 2 «Dreamsnake». The Magazine of Fantasy and Science Fiction, vol. 54, 4–6, 1978, p. 31. Reproducció del comentari de Le Guin a la contracoberta del llibre.
  7. 1 2 3 4 «Vonda N McIntyre obituary». The Guardian, 04-04-2019.
  8. ↑ Stephenson-Payne, Phil. «Stories, Listed by Author». Index to Science Fiction Anthologies and Collections. Arxivat de l'original el January 25, 2021. [Consulta: 23 setembre 2020].
  9. 1 2 Clute, John. «McIntyre, Vonda N.». A: The Encyclopedia of Science Fiction. Gollancz, April 13, 2020.
  10. 1 2 Lefanu, 1989, p. 90.
  11. 1 2 «Vonda N. McIntyre, 70, Champion of Women in Science Fiction, Dies». The New York Times, 05-04-2019.
  12. 1 2 Paulsen, 1984, p. 104.
  13. 1 2 «Back to the Hugos: Dreamsnake by Vonda N McIntyre». The Guardian, 16-04-2012.
  14. ↑ Cordle, 2017, p. 177.
  15. ↑ McIntyre, 1978, p. 36–37.
  16. 1 2 Wolmark, 1988, p. 54.
  17. 1 2 3 4 Lacey, 2018, p. 375–376.
  18. ↑ McIntyre, 1978, p. 1–7.
  19. 1 2 McIntyre, 1978, p. 7–22.
  20. ↑ McIntyre, 1978, p. 23–30.
  21. ↑ McIntyre, 1978, p. 33–38.
  22. ↑ McIntyre, 1978, p. 45–54.
  23. ↑ McIntyre, 1978, p. 64–69.
  24. ↑ McIntyre, 1978, p. 60–62.
  25. ↑ McIntyre, 1978, p. 84–88.
  26. 1 2 McIntyre, 1978, p. 111–116.
  27. ↑ McIntyre, 1978, p. 104–107, 134–135.
  28. 1 2 McIntyre, 1978, p. 142–143, 149–157.
  29. ↑ McIntyre, 1978, p. 126–130.
  30. ↑ McIntyre, 1978, p. 158–159.
  31. ↑ McIntyre, 1978, p. 164–171.
  32. ↑ McIntyre, 1978, p. 216–218.
  33. ↑ McIntyre, 1978, p. 179–185.
  34. ↑ McIntyre, 1978, p. 199–201.
  35. ↑ McIntyre, 1978, p. 205–207.
  36. ↑ McIntyre, 1978, p. 220–225.
  37. ↑ McIntyre, 1978, p. 234–237.
  38. ↑ McIntyre, 1978, p. 254–255.
  39. ↑ McIntyre, 1978, p. 267–275.
  40. ↑ Kilgore, 2000, p. 260–261.
  41. ↑ Wolmark, 1988, p. 51.
  42. ↑ Wolmark, 1994, p. 63–65.
  43. ↑ Kilgore, 2000, p. 266.
  44. ↑ Wolmark, 1994, p. 65.
  45. 1 2 Williams, 2002, p. 152–154.
  46. 1 2 Wendell, 1982, p. 143.
  47. 1 2 Kilgore, 2000, p. 275.
  48. 1 2 Le Guin, 2016, p. 139–142.
  49. 1 2 3 Cordle, 2017, p. 107–108.
  50. 1 2 Wendell, 1982, p. 126.
  51. 1 2 3 Paulsen, 1984, p. 104–105.
  52. ↑ Paulsen, 1984, p. 104–106.
  53. ↑ Paulsen, 1984, p. 105–106.
  54. ↑ Jones, 1983, p. 277–279.
  55. ↑ Wilcox, Robert A «The symbol of modern medicine: why one snake is more than two». Annals of Internal Medicine, vol. 138, 8, 15-04-2003, p. 673–7. DOI: 10.7326/0003-4819-138-8-200304150-00016. PMID: 12693891.
  56. 1 2 Wood, 1990, p. 65–66.
  57. 1 2 Westfahl, 2005, p. 370.
  58. ↑ Wood, 1990, p. 64–65.
  59. 1 2 3 Wolmark, 1994, p. 64–65.
  60. ↑ Wolmark, 1994, p. 57.
  61. ↑ Wolmark, 1994, p. 57–58.
  62. ↑ Wendell, 1982, p. 127–128.
  63. ↑ Wendell, 1982, p. 127–129.
  64. ↑ Wendell, 1982, p. 132–133.
  65. ↑ Wendell, 1982, p. 141–143.
  66. 1 2 Wood, 1990, p. 69–70.
  67. ↑ Wood, 1990, p. 68–70.
  68. ↑ Wolmark, 1994, p. 65–66.
  69. 1 2 «Dreamsnake, by Vonda McIntyre». Santa Cruz Sentinel, 22-07-1979, p. 23.
  70. 1 2 3 «Fear the Dragon No Longer». The Park City Daily News, 17-09-1978, p. 34.
  71. ↑ Wendell, 1982, p. 125–126.
  72. 1 2 3 Card, Orson Scott «Dreamsnake». Science Fiction Review, vol. 7, 4, 10-11-1978, p. 32–33.
  73. 1 2 Lefanu, 1989, p. 90–91.
  74. ↑ Wendell, 1982, p. 143–144.
  75. ↑ Bammer, 2012, p. 85–86.
  76. ↑ «Keith Stokes, Vonda N. McIntyre honored with SFWA Service Award». SWFA, 11-03-2010. Arxivat de l'original el July 16, 2012. [Consulta: 17 juny 2010].
  77. ↑ «1979 Hugo Awards». The Hugo Awards. Arxivat de l'original el May 7, 2011. [Consulta: 17 juny 2010].
  78. ↑ «1979 Locus Awards». Locus Magazine, 1979. Arxivat de l'original el August 6, 2010. [Consulta: 17 juny 2010].
  79. ↑ Strahan, 2016, p. 349.
  80. ↑ «1979 Ditmar Awards». Locus Magazine. Arxivat de l'original el January 18, 2010. [Consulta: 17 juny 2010].
  81. ↑ «1995 Retrospective Honor List». James Tiptree, Jr. Award. [Consulta: 6 abril 2020].
  82. ↑ «1974 Hugo Awards». World Science Fiction Society. Arxivat de l'original el May 7, 2011. [Consulta: 19 abril 2010].
  83. ↑ «1974 Locus Awards». Locus Magazine. Arxivat de l'original el October 1, 2013. [Consulta: 17 octubre 2020].
  84. 1 2 Tymn, 1981, p. 201–203.
  85. ↑ Lavigne, 2013, p. 24–28.
  86. ↑ «Talking of Time Warps». The Cincinnati Enquirer, 06-08-1978, p. 119.
  87. ↑ Tymn, 1981, p. 372.
  88. ↑ Wood, 1990, p. 71–72.
  89. ↑ «Another Best Seller?». The Charlotte Observer, 02-06-1978, p. 52.
  90. ↑ Stableford, Brian «Dreamsnake». Foundation, 16, 5-1975, p. 70–71.

Bibliografia

Enllaços externs

  • Dreamsnake a l'Internet Speculative Fiction Database