Dret a la mobilitat

La reurbanització de carrers que inclouen voreres arbrades amb mobiliari amable, fonts públiques d’aigua potable, vies ciclistes segregats, lineals i interconnectats i espais exclusius per al transport públic són una concreció del dret a la mobilitat en àmbits urbans.

El dret a la mobilitat és un dret que garanteix a totes les persones la possibilitat de desplaçar-se lliurement, de manera segura, accessible i sostenible, per satisfer les seves necessitats bàsiques i exercir altres drets fonamentals, com el treball, l’educació, la salut, el lleure o la participació social.[1][2]

Aquest dret inclou totes les formes de desplaçament en condicions d’equitat i qualitat, com caminar, fer servir la bicicleta o l’accés al transport públic, i no només l’ús de mitjans de transport motoritzats privats. Implica l’obligació de l’Estat de dissenyar infraestructures i gestionar sistemes de mobilitat que prioritzin les persones per sobre dels vehicles.[3]

Principis

El desenvolupament de xarxes de transport públic que cobreixin tot el territori és una concreció del dret a la mobilitat en àmbits interurbans.

El dret a la mobilitat es fonamenta en diversos principis:[4][5]

Vegeu també

Referències