Dret a la mobilitat
El dret a la mobilitat és un dret que garanteix a totes les persones la possibilitat de desplaçar-se lliurement, de manera segura, accessible i sostenible, per satisfer les seves necessitats bàsiques i exercir altres drets fonamentals, com el treball, l’educació, la salut, el lleure o la participació social.[1][2]
Aquest dret inclou totes les formes de desplaçament en condicions d’equitat i qualitat, com caminar, fer servir la bicicleta o l’accés al transport públic, i no només l’ús de mitjans de transport motoritzats privats. Implica l’obligació de l’Estat de dissenyar infraestructures i gestionar sistemes de mobilitat que prioritzin les persones per sobre dels vehicles.[3]
Principis

El dret a la mobilitat es fonamenta en diversos principis:[4][5]
- Accessibilitat universal, garantint l’accés a la mobilitat a persones amb discapacitat, infants o gent gran.
- Seguretat viària, orientada a la prevenció d’accidents i a la protecció de la vida.
- Equitat, assegurant condicions justes per a tots els usuaris de l’espai públic.
- Sostenibilitat, promovent mitjans de transport amb baix impacte ambiental.
- Salut, afavorint la mobilitat activa i mitjans de transport no contaminants.
- Eficiència, per reduir temps i costos de desplaçament, així com menors requeriments d’espai públic.
Vegeu també
Referències
- ↑ «BOE-A-2025-24545 Ley 9/2025, de 3 de diciembre, de Movilidad Sostenible.».
- ↑ Greenpeace. «La movilidad es un derecho aunque no sea 'rentable'» (en castellà).
- ↑ Saborit, Nel·la. «El derecho a la movilidad y las ciudades» (en castellà), 18-02-2019.
- ↑ «Movilidad urbana y el derecho a la ciudad: hacia ciudades inclusivas y sostenibles». , . 10.52501/cc.295.06.
- ↑ Muro, Juana. «La movilidad sostenible como derecho» (en castellà), 29-12-2025.