Drimys
 Drimys winteri  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Canellales |
| Família | Winteraceae |
| Gènere | Drimys J.R.Forst. i G.Forst., 1775 Drimys |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Sinònims | Winteria Murray
|
| Tipus | Drimys winteri |
Drimys és un gènere de plantes amb flor de la família de les winteràcies. Comprén 7 espècies acceptades, totes distribuïdes a Amèrica, des del sud de Mèxic fins al con sud de Sud-amèrica.[1]
Són arbusts o arbres petits perennifolis, sovint aromàtics, amb flors flairoses. L'escorça i les fulles tenen propietats medicinals i algunes espècies s'utilitzen les seves llavors o l'escorça per condimentar o obtenir olis essencials. Tenen creixement monotípic, i les flors presenten un caliptra protector, que es desprén amb l'antesi.[2] Com les winteràcies, són plantes associades a la flora Antàrtica, s'originaren fa milions d'anys al continent Gondwana, i d'allà s'expandiren a Amèrica.[3]
Antigament el gènere Tasmannia, d'Australàsia, era considerat una secció del gènere Drimys, degut a les seves semblances morfològiques. Actualment se'ls considera dos gèneres separats, el gènere Drimys engloba les espècies neotropicals del gènere mentre que Tasmannia les d'Australàsia.[2]
Taxonomia
- Drimys andina (Reiche) R.A.Rodr. i Quez. - Sud de Xile i l'Argentina.
- Drimys angustifolia Miers - Endèmica del Brasil.
- Drimys brasiliensis Miers - Present des del sud de Mèxic fins al sud de Brasil.
- Drimys confertifolia Phil. - Endèmica de les illes de Juan Fernández.
- Drimys granadensis L.f. - Present del sud de Mèxic fins al sud del Perú.
- Drimys roraimensis (A.C.Sm.) Ehrend., Silberb.-Gottsb. i Gottsb.
- Drimys winteri J.R.Forst. i G.Forst. - Sud de Xile i Argentina
Etimologia
- Drimys, en grec clàssic, significa picant, en al·lusió al gust de l'escorça i les fulles.
Referències
- ↑ «Drimys». The Plant List. [Consulta: 11 novembre 2018].
- 1 2 Andrew N. Doust; Andrew N. Drinnan «Floral development and molecular phylogeny support the generic status of Tasmannia (Winteraceae)». American Journal of Botany, 91, 3, 01-03-2004, p. 321-331.
- ↑ Stevens, P.F. «Winteraceae». Angiosperm Phylogeny Website.