Drogueria Fernando Rus

Infotaula d'organitzacióDrogueria Fernando Rus

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusnegoci
drogueria Modifica el valor a Wikidata
Història
FundadorFernando Rus Cózar Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

La drogueria Fernando Rus fou un negoci fundat per Fernando Rus Cózar al barri del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.

Història i descripció

Fernando Rus Cózar (Baeza, 1842-Barcelona, 1894) era fill d'Andrés Rus Lorite i Juana Cózar Fernández.[1] En una data desconeguda es traslladà a Barcelona, on muntà una drogueria al carrer de Sant Pau, 68 i d'Espalter, 10: «Drogas y productos químicos para la industria, artes y farmacia. Casa especial de todos los artículos para la fotografía, pintura y litografía.»[2][3]

Anunci publicitari Rus Arte Fotográfico a La Vanguardia (1889)
Catálogo general ilustrado de Fernando Rus (1891)
Anunci Viuda de Fernando Rus

La família de la seva esposa Anna Busquets i Cózar tenia una botiga d'articles fotogràfics al número 19 del mateix carrer sota el nom Fills d'Antoni Busquets i Duran.[4][5]

A partir del 1887, els anuncis anaven dirigits a los señores fotógrafos y aficionados a la fotografía,[6] i el 1888 passà a denominar-se Casa especial en artículos para la fotografía Fernando Rus, i a partir del 1889, començà a aparèixer com Rus Arte Fotográfico.[7] Aquest viratge pot anar lligat a la tasca del seu fill Fernando Rus Busquets, que destacava en el món de la fotografia. El 20 d'agost del 1888 se'n va publicar una ressenya a La Vanguardia: El droguero del final del siglo XIX es el que representa el dueño de la instalación cuyo grabado esta en esta plana. Don Fernando Rus, activo trabajador; incansable, estudioso dado que practica cuanto estudia y estudia cuanto practican otros, es el prototipo de su clase.[8]

El 1891, Fernando Rus va elaborar el Catálogo general ilustrado de aparatos, artículos y productos químicamente puros para la fotografía, on es pot apreciar la gran quantitat d'aparells i material fotogràfic de tota mena que disposava al seu comerç: acetats, àcids acètics, albúmines, clorur, reposa caps perquè els models estiguessin quiets a les fotografies, aparells estereoscòpics, càmeres fotogràfiques i objectes originals, com una corbata amb un obturador amagat. Tanmateix, el que el diferenciava dels altres negocis era el ser l'únic dipòsit d'Espanya i colònies de les verdaderas y acreditatas placas secas extra-rápidas, preparadas al gelatino-bromuro de plata del Doctor Van Monckoven, provinents de Bèlgica.[9]

A la seva mort el 1894,[10] el negoci familiar continuà sota el nom de la seva vídua[4] i, posteriorment, el local fou traspassat a Ramir Canivell, que continuà el negoci de drogueria, productes químics, comestibles, perfumeria i articles fotogràfics.[11] Abans de la Guerra Civil, l'establiment va passar a mans de la societat anònima Drogueria Vidal i Ribas,[12][13] propietat de Josep Vidal-Ribas i Güell.

Referències

  1. ↑ Partida de naixement de l'Ajuntament de Baeza
  2. ↑ «Anunci publicitari de la Drogueria de Fernando Rus». La Vanguardia, 15-08-1881, p. 17.
  3. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1882, p. 34 (anuncis).
  4. 1 2 Anuario-Riera, 1896, p. 270.
  5. ↑ Fernandez Rius, Núria. Pau Audouard, fotògraf retratista de Barcelona. De la reputació a l'oblit (1856 - 1918). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008, p. 256.
  6. ↑ «Anunci publicitari de Fernando Rus». La Vanguardia, 08-05-1887, p. 19.
  7. ↑ «Anunci Arte Fotográfico Rus». La Vanguardia, 02-10-1889, p. 4.
  8. ↑ Anònim «Nuestro Grabado». La Vanguardia, 20-08-1888, p. 1.
  9. ↑ Rus, Fernando. Catálogo general ilustrado de aparatos, artículos y productos químicamente puros para la fotografía. Barcelona: Henrich y Compañía, 1891.
  10. ↑ Partida de defunció del Registre Civil de Barcelona
  11. ↑ Barcelona en el año de la Exposición Internacional 1929. Anuarios Bailly-Baillière y Riera reunidos S.A., 1929, p. 684, 897.
  12. ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1933-1934, p. 569.
  13. ↑ Guía general de Cataluña (Bailly-Baillière-Riera), 1945, p. 387.

Vegeu també