Dufrenita
![]() Dufrenita de Iron Knob, a la península de Eyre (Austràlia del Sud, Austràlia) | |
| Fórmula química | Ca0,5Fe2+Fe₅3+(PO₄)₄(OH)₆(H₂O)₂ |
| Epònim | Armand Dufrénoy |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DK.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DK.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.07b |
| Dana | 42.9.1.2 |
| Heys | 19.13.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 25,84(2) Å; b = 5,126(3) Å; c = 13,78(1) Å; β = 111,20(6)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | verd fosc, verd oliva, marró oliva, black; de marró oliva a marró vermellós amb oxidació; de verd blavós a marró vermellós o groc a la llum transmesa |
| Exfoliació | Una perfecta, i una altra, menys perfecta, les dues paral·leles a la direcció de la fibra; una tercera, dolenta, perpendicular a les altres dues |
| Fractura | fibrosa |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3,5 a 4,5 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa, sedosa |
| Color de la ratlla | verd |
| Diafanitat | translúcida, opaca |
| Densitat | 3,1 a 3,34 g/cm³ (mesurada); 3,41 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+/-) |
| Índex de refracció | nα = 1,820 a 1,842 nβ = 1,830 a 1,850 nγ = 1,875 a 1,925 |
| Birefringència | δ = 0,055 a 0,083 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | calculat: 38° to 52° |
| Dispersió òptica | r<v o r >v relativament forta |
| Fluorescència | No fluorescent en l'ultraviolat |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1833 |
| Símbol | Dfr |
| Referències | [1] |
La dufrenita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup de la dufrenita. Rep el seu nom en honor d'Ours Pierre Armand Petit Dufrenoy (1798 — 1857), professor de mineralogia de l'École des Mines de París.
Característiques
La dufrenita és un fosfat de fórmula química Ca0,5Fe2+Fe₅3+(PO₄)₄(OH)₆(H₂O)₂.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3,5 a 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dufrenita pertany a «08.DK - Fosfats, etc, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ > 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: richelsdorfita, bariofarmacosiderita, farmacosiderita, natrofarmacosiderita, hidroniofarmacosiderita, farmacoalumita, natrofarmacoalumita, bariofarmacoalumita, burangaïta, natrodufrenita, matioliïta, gayita, kidwel·lita, bleasdaleïta, matulaïta i krasnovita.
Formació i jaciments
La dufrenita és un mineral secundari format principalment en menes de ferro.[3] Ha estat trobada a l'Àfrica, Amèrica, Austràlia i Europa. A Catalunya se n'ha trobat a les mines Rocabruna, a Gavà (El Baix Llobregat, Barcelona).[1] Sol trobar-se associada a altres minerals com: goetita, beraunita i quars.[3]
Referències
- 1 2 «Dufrénite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 9 juliol 2025].
- 1 2 «Dufrenite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 19 gener 2017].
