Eata
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle VII  | ||
| Mort | 26 octubre 686 | ||
| Sepultura | abadia d'Hexham | ||
| Bisbe de Lindisfarne | |||
| 678 – ← Tuda of Lindisfarne (en)  – Cuthbert de Lindisfarne → Diòcesi: bisbat de Durham | |||
| Bisbe d'Hexham | |||
| ← Cuthbert de Lindisfarne – John of Beverley (en) → Diòcesi: bisbat d'Hexham | |||
| Bisbe d'Hexham | |||
| – Trumbert (en) → Diòcesi: bisbat d'Hexham | |||
| Abat | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Cristianisme i Església catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic | ||
| Consagració | Théodore de Tarse | ||
| Enaltiment | |||
| Festivitat | 26 d'octubre | ||
Eata (mort el 26 d'octubre de 686), també conegut com a Eata de Lindisfarne, va ser bisbe d'Hexham des del 678 fins al 681,[1] i del llavors bisbe de Lindisfarne des d'abans del 681 fins al 685[2] Després va ser traslladat de nou a Hexham, on va servir fins a la seva mort l'any 685 o 686.[1] Va ser el primer nadiu de Northumbria a ocupar el bisbat de Lindisfarne.
Biografia
Eata fou dut a Lindisfarne quan era un nen sota Aidan i va ser format com a monjo. Va ser escollit com un dels 12 monjos seleccionats a Lindisfarne per fundar el nou monestir fill de l'abadia de Melrose.[3] El 651 va ser elegit abat de Melrose. Cap al 658 va deixar Melrose i va fundar un nou monestir a Ripon a Yorkshire, duent amb ell el jove St. Cuthbert, que era el seu mestre convidat. El 661 el rei Alhfrith de Deira va expulsar Eata de Ripon, perquè havia nomenat Wilfrid com a nou abat.[4][5] Eata va tornar a Melrose.
L'historiador Beda va descriure Eata com un home amable i molt venerat. Com a administrador Eata va aplicar les seves habilitats en el moment de la pesta, els desordres civils i els grans canvis eclesiàstics.[6]
L'any 663 Alhfrith i Wilfrid van convèncer al rei Oswiu perquè celebrés el Sínode de Whitby per decidir si l'Església local, anglesa i irlandesa, s'alinearia amb les tradicions de l'Església universal i practicaria el ritu romà [també conegut com occidental] d'aquesta Església, o continuaria divergent d'ella amb la que xocava amb les tradicions irlandeses tal com es practicava a Northumbria. Així decidiria si les tradicions romanes, tindrien prioritat a Northumbria sobre qüestions com la tonsura clerical i la data de la Pasqua; el sínode va decidir acceptar els arguments de Wilfrid i del rei per a les tradicions universals de l'Església utilitzant el ritu romà, al qual Eata, a diferència de Colomà de Lindisfarne, va acceptar.[7]
Abans de Whitby, l'abat de Lindisfarne també fou el bisbe de Lindisfarne. Després d'accedir al de Whitby es dividiren aquests dos rols. L'antic abat, Colomà, va deixar Lindisfarne per tornar a Iona amb 30 monjos anglesos. Tuda fou elegit el següent bisbe de Lindisfarne i Eata es va traslladar de Melrose per convertir-se en abat de Lindisfarne. Va nomenar Cuthbert com a prior a Lindisfarne.[8]
L'any 678 l'arquebisbe de Canterbury, Theodore, va dividir la diòcesi de Northumbria en dos nous bisbats. Eata esdevingué bisbe de Bernícia.[3] Bernícia tenia dues seus episcopals, una a Hexham i l'altra a Lindisfarne. Eata va ser el bisbe de tota Bernicia durant tres anys, després dels quals la seu d' Hexham va ser assignada a Trumbert, i Lindisfarne a Eata. Després de la mort de Trumbert el 684, Cuthbert va ser elegit bisbe d'Hexham, però es va mostrar reticent a abandonar la seva ermita a Inner Farne. Després de la seva consagració a York la Pasqua del 685, Cuthbert va anar a veure Eata, que estava a Melrose. Eata i Cuthbert es van intercanviar poc després, i durant l'últim any de la seva vida Eata va ocupar Hexham.[9] Eata va morir de disenteria a Hexham l'any 686,[9] i va ser enterrat a l'abadia benedictina d'Hexham.[4]
Com la majoria dels primers sants de l'Església anglesa, Sant Eata va ser canonitzat per fama general de santedat entre els fidels de les regions que va ajudar a cristianitzar.[3]
Llegat
Eata és recordat a la capella de St. Eats i a St. Eata's Well, totes dues a Alvie, a la riba sud del llac Alvie, a Escòcia.[10]
L'única església que té dedicada a Anglaterra és l'església de St Eata a Atcham a Shropshire, on està representat en un dels vitralls.[6]
Referències
- 1 2 Fryde, et al. Handbook of British Chronology p. 217
- ↑ Fryde, et al. Handbook of British Chronology p. 219
- 1 2 3 Macpherson, Ewan. "St. Eata." The Catholic Encyclopedia. Vol. 5. New York: Robert Appleton Company, 1909. 12 May 2013
- 1 2 Walsh A New Dictionary of Saints p. 166
- ↑ Stephanus Vita Wilfridi 8
- 1 2 St. Eata's, Atcham, Shrewsbury Arxivat 4 novembre 2013, a Wayback Machine.
- ↑ Bede Ecclesiastical History of England Chapter 25
- ↑ Bede Ecclesiastical History of England Chapter 26
- 1 2 Odden, Per Einer. "Den hellige Eata av Hexham (d. 686)", Den katolske kirke, February 1, 2000
- ↑ "Eata Bishop of Hexham", Saints in Scottish Place-Names
Bibliografia
- Colgrave, Bertram. Battiscombe, C. F.. The Relics of Saint Cuthbert, 1956.
- Fryde, E. B.. Handbook of British Chronology. Third revised. Cambridge (Regne Unit): Cambridge University Press, 1996. ISBN 0-521-56350-X.
- Walsh, Michael J.. A New Dictionary of Saints: East and West. Londres: Burns & Oats, 2007. ISBN 0-8601-2438-X.