Edafosàurids
Edaphosauridae  | |
|---|---|
 Edafosaure | |
| Estat de conservació | |
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Pelycosauria |
| Família | Edaphosauridae Cope, 1882 Edaphosauridae |
| Gèneres | |
| |
Els edafosàurids (Edaphosauridae) són una família extinta de sinàpsids eupelicosaures que visqueren en allò que avui en dia és Europa i Nord-amèrica des del Carbonífer superior fins al Permià inferior, fa entre 272,3 i 303,7 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a Alemanya, els Estats Units i la República Txeca.[1] Tenien una aparatosa cresta d'apòfisis vertebrals a l'esquena.[3] La funció d'aquesta estructura presumiblement tenia a veure amb la termoregulació, encara que aquesta interpretació no acaba d'encaixar amb el fet que la gran majoria dels pelicosaures mancaven de cresta d'apòfisis vertebrals[4] i hi ha qui situa la cresta en el context de la selecció sexual. Els edafosàurids presentaven adaptacions per a l'herbivorisme.[5]
Són l'única família que encara es classifica en l'ordre dels edafosaures (Edaphosauria).[6]
Referències
- 1 2 Entrada «Edaphosauridae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 30 octubre 2023].
- ↑ Chinsamy-Turan, 2012, «The Paleobiology and Bone Microstructure of Pelycosaurian-Grade Synapsids» (A. K. Huttenlocker i E. Rega).
- ↑ «pelicosaures». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 octubre 2023].
- ↑ Benton, 2014, p. 132.
- ↑ Chinsamy-Turan, 2012, «The Origin and Radiation of Therapsids» (T. S. Kemp).
- ↑ Ivakhnenko, 2024, p. 61.
Bibliografia
- Benton, M. J. Vertebrate Palaeontology (en anglès). 4a edició. Wiley-Blackwell, 2014. ISBN 978-1-118-40755-4.
- Chinsamy-Turan, A. Forerunners of Mammals: Radiation • Histology • Biology (en anglès). Indiana University Press, 2012. ISBN 978-0-253-35697-0.
- Ivakhnenko, M. F. Тероморфы Восточной Европы (en rus). Acadèmia de Ciències de Rússia, 2024. ISBN 978-5-907645-35-6.