Edifici Alhambra
| Epònim | Alhambra | |||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial | |||
| Arquitecte | Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Gervasi-Galvany (Barcelonès) | |||
| Lloc | Berlinès, 5 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2205 | |||
| Lloc web | alhambrabarcelona.com | |||
L'edifici Alhambra està situat al carrer del Berlinès, 5 al barri de Sant Gervasi-Galvany de Barcelona i està catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història
Va ser projectat el 1919 (tot i que la sol·lictud del permís d'obres és del 1920) per l'arquitecte Josep Maria Sagnier per a Rosario Pequeño, esposa del comerciant alemany de màquines d'escriure,[2] bicicletes[3] i aparells mèdics i d'electroteràpia[4] Otto Streitberger,[5][6][7] que hi va instal·lar el seu despatx.[8][9] Es diu que, com a la seva torre d'estiueig de Caldes de Malavella (Villa Rosario), també d'estil neoàrab,[10] Streitberger volia apaivagar la nostàlgia de la seva muller, de família andalusa.[11][12][7]
El 1930, l'arquitecte Joan Ventura Polit es va encarregar de l'ampliació i remunta del xalet original de planta baixa i tres pisos.[13][7][6] Recentment ha estat restaurat per Albert Crispí.[9]
Descripció
De planta baixa i sis pisos, està separat dels edificis veïns per dues andrones.[1] Les finestres i la tribuna del primer pis de la façana tenen llindes de motius arabescos. Al pati del vestíbul es reprodueix a escala el pati dels Lleons de l'Alhambra granadina, amb les seves fines columnes, els arcs àrabs de mig punt i el treball d'estuc de les parets. L'escala, de marbre blanc, conjuntament amb els estucs blancs de les parets, fan resaltar el sòcol de rajoles policromades amb dibuixos geomètrics nassarís.[9]
Referències
- 1 2 «Edifici Alhambra». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ El Diluvio (edición mañana), 12-07-1913, p. 26.
- ↑ El Diluvio (edición mañana), 03-07-1913, p. 27.
- ↑ Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya, 11-1923, p. 36.
- ↑ «Carlos Torralva en representació de Rosario Pequeño de Streitberger. Berlín sense número (actual Berlinès 5, conegut com a edifici Alhambra). Construir una casa y tanca definitiva en un solar». Q127 Foment 279/1920. AMCB, 28-02-1920.
- 1 2 «Historia». Edificio Alhambra Barcelona.
- 1 2 3 «L'EDIFICI ALHAMBRA DE BARCELONA ÉS OBRA DE JOSEP MARIA SAGNIER I JOAN VENTURA.... FINS QUE NO ES DEMOSTRI EL CONTRARI. LA IMPORTÀNCIA DE TORNAR SEMPRE A LES FONTS ORIGINALS». CRITICART ÉS JUST I NECESSARI CONSERVAR EL NOSTRE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I CULTURAL, 30-06-2023.
- ↑ «Acción al portador de Comercial Otto Streitberger, S.A.». Repositorio Institucional. Banco de España.
- 1 2 3 de Oleza i Roncal, Jaume. Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera. Passejades pel patrimoni arquitectònic. Barcelona: Premsa Local El Jardí SCCL, 2023, p. 47. ISBN 978-84-09-55644-1.
- ↑ El Diluvio, 26-01-1930, p. 54.
- ↑ «Vil·la Rosàrio». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Dr. Otto Streitberger». Edificio Alhambra Barcelona.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 144/1931, 10-1930.


