Edifici Alhambra

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Edifici Alhambra
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
EpònimAlhambra Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Maria Sagnier i Vidal-Ribas Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònichistoricisme arquitectònic Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Gervasi-Galvany (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocBerlinès, 5 Modifica el valor a Wikidata
 41° 24′ 13″ N, 2° 08′ 23″ E / 41.403612°N,2.139653°E / 41.403612; 2.139653
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona2205 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webalhambrabarcelona.com Modifica el valor a Wikidata

L'edifici Alhambra està situat al carrer del Berlinès, 5 al barri de Sant Gervasi-Galvany de Barcelona i està catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Història

Va ser projectat el 1919 (tot i que la sol·lictud del permís d'obres és del 1920) per l'arquitecte Josep Maria Sagnier per a Rosario Pequeño, esposa del comerciant alemany de màquines d'escriure,[2] bicicletes[3] i aparells mèdics i d'electroteràpia[4] Otto Streitberger,[5][6][7] que hi va instal·lar el seu despatx.[8][9] Es diu que, com a la seva torre d'estiueig de Caldes de Malavella (Villa Rosario), també d'estil neoàrab,[10] Streitberger volia apaivagar la nostàlgia de la seva muller, de família andalusa.[11][12][7]

El 1930, l'arquitecte Joan Ventura Polit es va encarregar de l'ampliació i remunta del xalet original de planta baixa i tres pisos.[13][7][6] Recentment ha estat restaurat per Albert Crispí.[9]

Descripció

De planta baixa i sis pisos, està separat dels edificis veïns per dues andrones.[1] Les finestres i la tribuna del primer pis de la façana tenen llindes de motius arabescos. Al pati del vestíbul es reprodueix a escala el pati dels Lleons de l'Alhambra granadina, amb les seves fines columnes, els arcs àrabs de mig punt i el treball d'estuc de les parets. L'escala, de marbre blanc, conjuntament amb els estucs blancs de les parets, fan resaltar el sòcol de rajoles policromades amb dibuixos geomètrics nassarís.[9]

Referències

  1. 1 2 «Edifici Alhambra». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ El Diluvio (edición mañana), 12-07-1913, p. 26.
  3. ↑ El Diluvio (edición mañana), 03-07-1913, p. 27.
  4. ↑ Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya, 11-1923, p. 36.
  5. ↑ «Carlos Torralva en representació de Rosario Pequeño de Streitberger. Berlín sense número (actual Berlinès 5, conegut com a edifici Alhambra). Construir una casa y tanca definitiva en un solar». Q127 Foment 279/1920. AMCB, 28-02-1920.
  6. 1 2 «Historia». Edificio Alhambra Barcelona.
  7. 1 2 3 «L'EDIFICI ALHAMBRA DE BARCELONA ÉS OBRA DE JOSEP MARIA SAGNIER I JOAN VENTURA.... FINS QUE NO ES DEMOSTRI EL CONTRARI. LA IMPORTÀNCIA DE TORNAR SEMPRE A LES FONTS ORIGINALS». CRITICART ÉS JUST I NECESSARI CONSERVAR EL NOSTRE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I CULTURAL, 30-06-2023.
  8. ↑ «Acción al portador de Comercial Otto Streitberger, S.A.». Repositorio Institucional. Banco de España.
  9. 1 2 3 de Oleza i Roncal, Jaume. Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera. Passejades pel patrimoni arquitectònic. Barcelona: Premsa Local El Jardí SCCL, 2023, p. 47. ISBN 978-84-09-55644-1.
  10. ↑ El Diluvio, 26-01-1930, p. 54.
  11. ↑ «Vil·la Rosàrio». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  12. ↑ «Dr. Otto Streitberger». Edificio Alhambra Barcelona.
  13. ↑ AMCB, Q127 Foment 144/1931, 10-1930.