Edifici Meridiana

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Edifici Meridiana
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusBloc de pisos Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteMBM arquitectes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicracionalisme arquitectònic Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativala Sagrera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocAv. Meridiana, 312 bis-320 / Filipines, 1-9 / Martí Molins, 76-78 Modifica el valor a Wikidata
 41° 25′ 27″ N, 2° 11′ 14″ E / 41.424261°N,2.187313°E / 41.424261; 2.187313
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC46107 Modifica el valor a Wikidata

L'Edifici Meridiana es un bloc de pisos situat a l'Avinguda Meridiana, 321 bis-320 de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]

Història

Va ser construït entre 1959 i 1965 per l'estudi MBM Arquitectes (Josep Maria Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay). És un dels seus projectes residencials més destacat, on es va primar la funcionalitat per acollir la immigració que va rebre la ciutat durant aquella dècada.[1][2]

Descripció

Segueix l'esquema d'un bloc lineal establert en un eix nord-sud, on les finestres es conformen en una espècie de tribunes de planta triangular en voladís vers la façana. El disseny de cadascuna de les façanes és diferent, en funció del nombre i disposició de les finestres.[1]

La distribució s'estructura a través de quatre patis centrals, dels quals pengen els habitatges amb una franja orientada a sud i l'altre tram a nord, i al que donen els safareigs i una habitació, mentre que a la façana s'obren dues habitacions i la sala. Cada habitatge ocupa dues crugies d'un sistema estructural de pantalles de formigó armat, i la seva superfície és de 75 m², amb 3 dormitoris, menjador, bugaderia, cuina i bany.[1]

Referències

  1. 1 2 3 4 «Habitatges a la Meridiana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ Vall, Toni «Una avinguda de pas que és un pulmó de barris». Ara, 30-08-2015, p. 6-7.

Enllaços externs