Edith Bruck

Plantilla:Infotaula personaEdith Bruck
Imatge
Biografia
Naixement(it) Edith Steinschreiber Bruck Modifica el valor a Wikidata
3 maig 1931 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Tiszabercel (Hongria) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, novel·lista, escriptora, traductora, directora de cinema, guionista, autobiògrafa Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNelo Risi Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0115634 TMDB (persona): 1151351 Allmovie (artista): p797516 Goodreads (autor): 307054 Modifica el valor a Wikidata

Edith Bruck (Tiszabercel, 3 de maig de 1931) Edith Steinschreiber, és una escriptora jueva, poetessa i activista per la pau, d'origen hongarès, supervivent de l'Holocaust.[1][2]

Trajectòria

Edith Steinschreiber va ser l'última de sis germans, nascuda en el si d'una família jueva, molt humil, que vivia a Tiszabercel (Tiszakarád), un poble al nord d'Hongria, proper a Ucraïna. El règim nazi, els va fer viure confinats en guetos i el 1944 van ser deportats als camps d'extermini. Només van sobreviure ella i una germana.[3] Van estar internades en els camps d'Auschwitz, Dachau, Christianstadt, i Bergen-Belsen, on van ser alliberats pels aliats el 1945. Va quedar òrfena als dotze anys.[4]

Després de la Guerra va tornar a Hongria i també va viure a Txecoslovàquia uns mesos. Abans de fer els vint anys es va casar i divorciar tres vegades: primer amb Milan Grün (amb el qual es va traslladar a Israel), després amb Dany Roth, i a la fi amb un jove conegut, per a evitar-li el servei militar obligatori, del qual va adoptar el cognom Bruck com a definitiu.[1]

Més tard, va abandonar Israel amb la idea de buscar a l'Argentina la seva germana exiliada. Va viatjar per diversos països europeus fent-hi diverses feines: ballarina, ajudant d'un sastre, model, cuinera i directora d'un saló de bellesa.[3]

El 1954 es va establir a Itàlia, on va conèixer Eugenio Montale, Giuseppe Ungaretti, Mario Luzi, i va establir amistat amb Primo Levi, que la va convidar a escriure els seus records de l'Holocaust.[5]

Amb Chi ti ama così (de 1959),[6] Edith Bruck es va iniciar en la carrera d'escriptora; va aportar un important testimoniatge del genocidi alemany, va decidir escriure en llengua italiana, per a crear distància amb els fets. La seva obra, a més del genocidi, narra la seva infància.[7] A Roma va iniciar un llarg vincle sentimental i artístic amb el poeta i cineasta Nelo Risi.[8]

Edith Bruck va col·laborar en els diaris Il Tempo, Corriere della Sera i Il Messaggero. El 2021 va guanyar el Premio Strega, amb la novel·la autobiogràfica Il Pane perduto.[2] També va rebre nombroses condecoracions, entre les quals, la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana, concedida pel president Sergio Mattarella[9] i un doctorat honoris causa per la Universitat de Macerata.[10] El 2025 es va inaugurar a Milà un mural de l'artista contemporani aleXsandro Palombo, dedicat a Edith Bruck i l'abril del mateix any va ser reinstal·lat al Museu de la Shoà de Roma.[11] Va rebutjar, no obstant, una condecoració de la ciutat d'Anzio, en saber que encara mantenien la ciutadania honorària al dictador Benito Mussolini, que amb la promulgació de les lleis racials del feixisme, s'havia convertit en còmplice de l'Holocaust.[12]

L'obra de Bruck es va començar a traduir a Espanya el 2022, arran de les recomanacions del Papa Francesc,[13] amb el qual va mantenir una gran amistat i sintonia.[14]

Malgrat la seva avançada edat, no ha parat de donar conferències i la seva missió és portar un missatge de pau i concòrdia a les noves generacions.[15][16][17]

Obra

  • Chi ti ama cosí, Milà, Lerici, 1959 (Venècia, Marsilio, 2015). Tr. esp.: Qui així t'estima, Ardicia, 2015.
  • Andremo in città, Milà, Lerici, 1962 (Nàpols, L'ancora del Mediterraneo, 2007)
  • É natale, vado a vedere, Milà, Scheiwiller, 1962
  • Le sacre nozze, Milà Longanesi, 1969
  • Due stanze vuote, Venècia, Marsilio, 1974, presentació de Primo Levi
  • Il tatuaggio, Parma, Guanda, 1975
  • Transit, Milà, Bompiani, 1978 (Venècia, Marsilio, 1995)
  • Mio splendido disastro, Milà, Bompiani, 1979
  • Improvviso, 1979 (guió del film)
  • In difesa del pare, Milà, Bompiani, Guanda, 1980
  • Lettera alla mare, Milà, Garzanti, 1988
  • Monologo, Milà, Garzanti, 1990
  • Nuda proprietà, Venècia, Marsilio, 1993
  • L'attrice, Venècia, Marsilio, 1995
  • Il silenzio degli amanti, Venècia, Marsilio, 1997
  • Itinerario: poesie scelte, Roma, Quasar, 1998.
  • Signora Auschwitz: il dono della parola. Venècia, Marsilio, 1999 (2014)
  • L'amore offeso, Venècia, Marsilio, 2002
  • Lettera da Francoforte, Milà, Mondadori, 2004
  • Specchi, Roma, Edizioni di storia e letteratura, 2005
  • Quanta stella c'è nel cel, Milà, Garzanti, 2009. Va ser Premi Viareggio 2009
  • Privato, Milà, Garzanti, 2010

Referències

  1. 1 2 «Edith Steinschreiber». Women's Legacy. [Consulta: 9 març 2026].
  2. 1 2 «Edith Bruck» (en italià). Premio Strega. [Consulta: 10 març 2026].
  3. 1 2 Vinker, Luis. «Edith Bruck, sobre la crueldad sin límites» (en castellà). Clarín, 18-10-2023. [Consulta: 10 març 2026].
  4. ↑ Domínguez, Íñigo. «Edith Bruck, superviviente de Auschwitz: “El mal está dentro de nosotros”» (en castellà). El País, 21-02-2026. [Consulta: 10 març 2026].
  5. ↑ Rojas López, Marisol. «Edith Bruck, superviviente del Holocausto: "Cuando un chico de 26 años le dio un bofetón a mi padre, de 48, entendí que estábamos acabados"» (en castellà). Cadena SER, 26-01-2024. [Consulta: 10 març 2026].
  6. ↑ «Quien así te ama» (en castellà). [Consulta: 10 març 2026].
  7. ↑ «Quien así te quiere» (en castellà). Roderic - Universitat de València. [Consulta: 10 març 2026].
  8. ↑ Sera, ALESSIA RASTELLI Corriere della. «Edith Bruck: "Cuando volvimos de Auschwitz nadie quería escuchar. Nos sentimos rechazados, basura"» (en castellà), 26-01-2022. [Consulta: 10 març 2026].
  9. ↑ «Dia de la memoria, encuentro con Edith Bruck» (en castellà). Instituto Italiano di Cultura di Madrid, 25-01-2022. [Consulta: 10 març 2026].
  10. ↑ «Laurea Honoris Causa a Edith Bruck» (en italià). [Consulta: 10 març 2026].
  11. ↑ AJN. «El mural de la sobreviviente del holocausto Edith Bruck fue trasladado al Museo de la Shoá de Roma tras ser vandalizado» (en castellà), 17-04-2025. [Consulta: 10 març 2026].
  12. ↑ ARA. «Edith Bruck, supervivent d'Auschwitz, rebutja un premi "d'un poble que segueix honorant Mussolini"», 02-11-2021. [Consulta: 10 març 2026].
  13. ↑ «Edith Bruck: "Es difícil imaginar un mundo de paz, pero siempre hay una luz" - Vatican News» (en castellà), 24-02-2023. [Consulta: 10 març 2026].
  14. ↑ Pichel, Miguel Pérez. «¿Quién es Edith Bruck, la escritora superviviente de Auschwitz a la que recomienda leer el Papa?» (en castellà), 27-01-2025. [Consulta: 10 març 2026].
  15. ↑ Cernuzio, Salvatore. «Edith Bruck: insoportable el horror en Europa, tengo esperanza en los jóvenes» (en castellà). Sant'Egidio, 26-10-2022. [Consulta: 10 març 2026].
  16. ↑ Elizondo, Felis. «Edith Bruck: el pan perdido y la memoria intacta» (en castellà). Religión Digital, 07-03-2022. [Consulta: 10 març 2026].
  17. ↑ Savio, Irene. «Edith Bruck, superviviente del Holocausto, sobre la guerra entre Israel y Hamás: 'La venganza no sirve de nada'» (en castellà). El Periódico, 14-10-2023. [Consulta: 10 març 2026].

Bibliografia

  • Serkowska, Hanna, "Edith Bruck tra commemorazione e 'liquidazione'", en Tra storia i immaginazione: Gli scrittori ebrei di lingua italiana si raccontano, ed. per H. Serkowska, Cracòvia, Rabid, 2008, pàg. 165-181.
  • Serkowska, Hanna, "Dall'Ungheria all'Itàlia e di ritorno: Edith Bruck tra Imre Kertész e Cosí Levi", en L'Itàlia e l'Europa centro-orientale. Gli ultimi cento anni, ed. Piotr Salwa, Varsòvia, Semper, pp.80–90.
  • Vila, Cristina, "Vaig perxar la Xoà talvolta parla italià? La letteratura italiana della deportazione razziale nelle opera di Edith Bruck ed Elisa Springer", en Scrittori italiani vaig donar origini ebrea ieri e oggi: un approccio generazionale, ed. Raniero Speelman, Monica Jansen, i Silvia Gaiga, Utrecht, Utrecht Publishing and Archiving Services, 2007, pàg. 97–105.
  • Mauceri, Maria Cristina, ‘Edith Bruck, a Translingual Writer Who Found a Home in Italy', en Italica, 84, 2-3 (2007): 606-613.
  • Lucamante, Stefania, "Senar soltanto memòria. La scrittura delle donne della Xoà dal dopoguerra ai giorni nostri", en Scrittori italiani vaig donar origini ebrea ieri e oggi: un approccio generazionale, ed. per Raniero Speelman, Monica Jansen i Silvia Gaiga. Utrecht, Utrecht Publishing and Archiving Services, 2007, pàg. 77–95.
  • Giorgio, Adalgisa, "Dall'autobiografia al romanzo: La rappresentazione della Xoà nell'opera di Edith Bruck", en Le donne delle minoranze: Le ebree e protestanti d'Itàlia, ed. Claire E. Honess i Verina R. Jones; Torí, Claudiana, 1999, pàg. 297–307.
  • Sogos Wiquel, Giorgia. ‘Edith Bruck: la scrittura menja memòria’. Toscana Ebraica. Bimestrale di notizie e cultura ebraica. Anno 36 n. 1 (2023): 22-23.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.