Edith M. Flanigen

Plantilla:Infotaula personaEdith M. Flanigen
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Edith Marie Flanigen Modifica el valor a Wikidata
28 gener 1929 Modifica el valor a Wikidata
Buffalo (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 gener 2026 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Buffalo (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Syracuse - química (–1952)
D'Youville University (en) Tradueix - Graduat en Ciències Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorD'Youville University (en) Tradueix
Honeywell UOP (en) Tradueix
Union Carbide Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessada enQuímica inorgànica Modifica el valor a Wikidata
Premis

Edith M. Flanigen (Buffalo, 28 de gener de 1929 - Buffalo, 6 de gener de 2026)[1] va ser una química estatunidenca reconeguda per la seva tasca sobre la síntesi de maragdes i zeolites i més tard pels tamisos moleculars a Union Carbide.[2][3][4][5][6]

Biografia

Edith Marie Flanigen i les seves dues germanes, Joan i Jane, es van iniciar en la química per la seva professora de l'escola secundària, la germana Mary. Les tres van anar a estudiar química a De Youville College sota la guia de Dorothea Fitzgerald, que va ser responsable de tots els seus cursos de química.[7] Edith Flanigen es graduà com a la millor estudiant.[8]

Joan i Edith estudiaren un mestratge en química a la Universitat de Syracuse. Flanigen rebé un mestratge en química-física inorgànica el 1952.[8]

El 1952, Edith Flanigen es va unir a la companyia Union Carbide.[9] El seu treball en un primer moment va ser la identificació, purificació i extracció de diferents polímers de silicona. El 1956 es va traslladar al grup que estudiava tamisos moleculars.[8] El 1973 va ser la primera dona a Union Carbide a ser nomenada Investigadora associada, i el 1986, Investigadora Superior. Es va traslladar a UOP (una aliança d'empreses entre Union Carbide i Allied Signal) el 1988, on va ser nomenada Investigadora Principal. Edith Flanigen va ser ascendida a socia de UOP el 1991. i se'n va retirar el 1994.[9]

Després de la seua carrera a l'UOP, i almenys fins a l'any 2004, Edith Flanigen estigué profesionalment activa, incloent els treballs com a consultora de UOP.[10] Al llarg dels 42 anys de carrera com a associada a Union Carbide, Edith Flanigen inventà més de 200 diferents substàncies sintètiques, fou autora o coautora de més de 36 publicacions, i registrà almenys 109 patents.[11]

El 1956 va començar a treballar en tamisos moleculars.[8] Els tamisos moleculars són compostos cristal·lins amb porus de mida molecular que poden filtrar o separar les substàncies molt complexes. Edith Flanigen va fer contribucions substancials al desenvolupament de productes de zeolita I (Faujasita), un tamís molecular específic per refinar petroli de manera eficient. Posteriorment la zeolita I va ser superada per la zeolita X. Quan es refina "petroli cru", cal separar-lo en diferents parts, o fraccions. La gasolina és una de les moltes fraccions que provenen de la refinació del petroli. Les zeolites de Flanigan s'utilitzen com a catalitzadors, una substància que millora les reaccions químiques. La zeolita I és un catalitzador que augmenta la quantitat de fracció de gasolina a partir del petroli, de manera que la refinació de petroli és més segura i productiva.[12]

A més del seu treball en tamisos moleculars, Flanigen també va coinventar una maragda sintètica,[13] que Union Carbide va produir i vendre durant molts anys.[14]

Referències

  1. ↑ «Edith Flanigen | National Inventors Hall of Fame® Inductee» (en anglès), 13-01-2026. [Consulta: 13 gener 2026].
  2. ↑ Carey, Charles W.. American Inventors, Entrepreneurs, and Business Visionaries.. Nova York: Infobase Pub., 2002. ISBN 0816068836 [Consulta: 4 febrer 2015].
  3. ↑ «Edith Flanigen». Arxivat de l'original el 29 de novembre 2014. [Consulta: 4 febrer 2015].
  4. ↑ Carey, Charles W. American Inventors, Entrepreneurs, and Business Visionaries (en anglès). Infobase Publishing, 2014-05-14, pàg. 125. ISBN 978-0-8160-6883-8.
  5. ↑ «Bestowal of the Edith Flanigen Award 2014». Universitat Humboldt de Berlín. [Consulta: 3 desembre 2020].
  6. ↑ «President Obama Presents the National Medals of Science & National Medals of Technology and Innovation» (en anglès). whitehouse.gov, 20-11-2014. Arxivat de l'original el 2016-12-27 [Consulta: 13 gener 2026].
  7. ↑ Orna, Mary (2009). ""Women Chemists in the National Inventors' Hall of Fame: Their remarkable lives and their award-winning research"". Pàg.53 Bulletin of the History of Chemistry 34 . (en anglés) Arxivat 2018-05-13 a Wayback Machine. Consultat el 26 de març de 2016
  8. 1 2 3 4 Engineering.com. "Edith Flanigen". Recuperado 5 Gener 2014. (en anglès) Arxivat 2014-01-06 a Wayback Machine.Consutat 26 de març de 2016
  9. 1 2 Moriarty, Barbara. "Dr. Edith Marie Flanigen". The American Chemical Society, Chicago Section, Women Chemists Committee. Consultat 5 January 2014.
  10. ↑ Lemelson-MIT (2004). "Edith Flanigen: 2004 Lemelson-MIT Lifetime Achievement Award Winner". MIT School of Engineering.
  11. ↑ Miller, Susan. «Syracuse University to present honorary degrees to nine individuals of exceptional achievement at Commencement May 11». SU News, 1 maig 2008 [Consulta: 5 gener 2014].
  12. ↑ NIHF. «Inventor Profile: Edith Flanigen». National Inventors Hall of Fame. [Consulta: 14 novembre 2014].
  13. ↑ Flanigen, Edith M.; Richard M. Barrer & Patrick J. Denny, "Molecular sieve adsorbents", publicat 22 de març de 1961, emitido Feb. 28, 1967 US 3306922
  14. ↑ InventorOfTheWeek. «Inventor of the Week: Edith Flanigen». MIT School of Engineering. [Consulta: 10 gener 2014].

Bibliografia

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.