Editorial Montaner i Simon
| No s'ha de confondre amb Edifici Montaner i Simon. |
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | editorial | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1868 | ||||
| Fundador | Ramon de Montaner i Vila i Francesc Simon i Font | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
L'editorial Montaner i Simon va ser fundada a Barcelona el 1868 per Ramon de Montaner i Vila i Francesc Simon i Font. Es dedicava especialment a publicar en castellà obres monumentals i de bibliòfil.[1] El 1886 es va inaugurar la seu del carrer d'Aragó, 255, projectada pel jove arquitecte Lluís Domènech i Montaner.[1]
Història
Malgrat una trajectòria més que centenària, diversos trets permeten caracteritzar el conjunt de la seva tasca editorial: la predilecció per les obres de gran envergadura, formades per un considerable nombre de volums, i un afany d'excel·lència tant en la redacció dels continguts i en la il·lustració dels llibres com en la qualitat dels suports físics i la impressió. Amb Ramon de Montaner com a responsable de la impremta (que a finals del xix donava feina a 250 operaris) i Francesc Simon en la direcció editorial, i amb aquesta filosofia d'oferir a la burgesia benestant productes primorosos (tan cars que podien pagar-se a terminis o per lliuraments), Montaner i Simon va esdevenir en poc temps una de les principals editorials espanyoles i la que més exportava a Hispanoamèrica: el 1884 ja havia obert delegacions en tretze països.[2][3]

La preferència per la història, la geografia i la literatura és una constant identificable en els seus catàlegs; al de 1902, que conté una quarantena de títols, hi trobem la Historia General de España (en 25 volums), la Historia Universal (16 volums), la Geografía Universal (vint-i-dos volums) i acurades edicions d'obres mestres de la literatura universal, com el Quixot de Cervantes, El paradís perdut de John Milton o la Divina comèdia de Dante. D'aquesta etapa data el projecte més ambiciós de la casa: el Diccionario Enciclopédico Hispano-Americano de Literatura, Ciencias y Artes (1887-1910), en 24 volums i 5 apèndixs.[2]
A partir del 1923, havent mort els fundadors, la societat va passar a mans dels hereus i de nous accionistes, i no obstant això es va mantenir en la mateixa línia: edicions fastuoses d'obres monumentals.[2] A la dècada del 1940, la firma va entrar en el negoci de l'edició de llibres de bibliòfil, que requeria fortes inversions; problemes d'impagament de l'Amèrica llatina van causar la fallida i l'adquisició del segell per part de l'editor hispanoamericà José María González Porto el 1952. Aquest va mantenir la línia editorial, publicant, entre altres, el Diccionario Literario d'obres i personatges (12 volums), adaptació del Dizionario Letterario Bompiani. Després de la mort el 1975 de González Porto, l'editorial va cessar les seves activitats el 1981 a causa de dificultats econòmiques.[3][1]
Referències
- 1 2 3 «Editorial Montaner i Simón». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 Llanas, Manuel. «Montaner y Simón (1867-1981)». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
- 1 2 «Montaner y Simón». Patrimoni d'Editors i Editats de Catalunya. Biblioteca de Catalunya.
Bibliografia
- Bellver Poissenot, Laura. La editorial Montaner y Simón (1868-1981). El esplendor del libro industrial ilustrado (1868-1922). Departament d'Història de l'Art. Universitat de Barcelona (tesi doctoral), setembre 2016.
