Edmond About
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Edmond François Valentin About  14 febrer 1828 Dieuze (França) | ||
| Mort | 16 gener 1885 (56 anys) rue de Douai (França) | ||
| Sepultura | Cementiri del Père-Lachaise, 36 48° 51′ 31″ N, 2° 23′ 49″ E / 48.858601°N,2.396883°E tomba d'Edmond About | ||
| 11è Seient 11 de l'Acadèmia Francesa | |||
| 24 gener 1884 – 16 gener 1885 ← Jules Sandeau – Léon Say → | |||
| 32è President de la Société des gens de lettres | |||
| 1881 – 1884 ← Henri Martin – Arsène Houssaye → | |||
| 30è President de la Société des gens de lettres | |||
| 1877 – 1880 ← Paul de Musset – Henri Martin → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Lycée Charlemagne École Normale Supérieure | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | París (1855–1885) | ||
| Ocupació | escriptor, escriptor de ciència-ficció, novel·lista, dramaturg, periodista, crític d'art | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Teatre | ||
| Moviment | Anti-hellenisme | ||
| Nom de ploma | Valentin de Quevilly | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Parella | Alice Ozy | ||
| Cronologia | |||
| 19 gener 1885 | funeral
| ||
| Premis | |||
| |||
Signatura  | |||
     | |||
Edmond About (Dieuze, 14 de febrer de 1828 - rue de Douai, 16 de gener de 1885) va ser un escriptor, dramaturg, membre de l'Acadèmia francesa, crític d'art i periodista anticlerical francès.
Biografia
a néixer a Dieuze, al departament de la Mosel·la, a la regió de Lorena, a França.[1]
Fill d'un petit comerciant, anomenat Michel About, que morí quan Edmond només tenia 6 anys; i de Sophie Hans. Va tenir un total de 6 germans. Els seus estudis es van realitzar en primer lloc en un petit seminari de Dieuze (del que va ser expulsat) i més tard al Liceu Carlemany.
El 1848, va entrar a l'École Normale, obtenint el segon lloc en el concurs anual d'admissió en què Hippolyte Taine va quedar primer. Entre els seus contemporanis universitaris, a més de Taine, hi havia Francisque Sarcey, Challemel-Lacour i Prévost-Paradol. De tots ells, About era considerat el més vitalitzat, exuberant, brillant i "indisciplinat".[2] Es diu que un dels seus mestres d'escola li va dir: "Mai seràs més que una mica Voltaire".[3]
Al final de la seva carrera universitària, es va incorporar a l'escola francesa d' Atenes, però va afirmar que mai havia tingut la intenció de seguir la carrera professoral per a la qual l'École Normale el preparava, i el 1853 va tornar a França i es va dedicar a la literatura i al periodisme.[2]
Es va fer un nom com a escriptor anticlerical entretingut. La satírica Le Roi des montagnes (1856; traduïda a l'anglès per Mary Louise Booth com a The King of the Mountains,[4] i per Tom Taylor com a The Brigand and His Banker, per a una versió dramatitzada)[5] és la més coneguda de les seves novel·les.
El comentari d'About sobre la Grècia moderna, La Grèce contemporaine (1854), va ser un èxit immediat. Però la seva Tolla (1855), la història d'una jove actriu parisenca, va donar lloc a acusacions d'inspirar-se massa lliurement en una novel·la italiana anterior, Vittoria Savelli (1841). Això va despertar prejudicis contra ell i va ser objecte de nombrosos atacs. Les Lettres d'un bon jeune homme, escrites al Figaro sota la signatura de "Valentin de Quevilly", van provocar més animositats. Durant els anys següents, va escriure novel·les, contes, una obra de teatre (que va fracassar), un llibre-pamflet sobre la qüestió romana, molts pamflets sobre altres temes de l'època, innombrables articles de premsa, algunes crítiques d'art, rèpliques als atacs dels seus enemics i manuals populars d'economia política, L'ABC du travailleur (1868), Le progrès (1864). Entre les seves novel·les més serioses destaquen Madelon (1863), L'Infâme (1867), les tres que formen la trilogia de la Vieille Roche (1866) i Le roman d'un brave homme (1880), una mena de contraexplosió a la visió de l'obrer francès presentada a L'Assommoir d'Émile Zola. Se'l recorda sobretot com a farcedor, pels llibres Le nez d'un notaire (1862); Le roi des montagnes (1856); L'homme à l'oreille cassée (1862); Trente et quarante (1858); Le cas de M. Guérin (1862; vegeu Georges Maurice de Guérin).[2]
Va ser iniciat a la lògia Saint-Jean de Jérusalem del Gran Orient de França a Nancy el 7 de març de 1862. Va escriure diversos articles contra els graus secundaris maçònics, un punt de vista que era comú entre els maçons d'esquerres francesos.[6]
L'actitud d'About envers l'imperi era amistosa però crítica. Va saludar amb alegria el ministeri liberal d'Émile Ollivier a principis de 1870 i va acollir amb satisfacció la guerra francoprussiana . Però com a resultat de la guerra va perdre la seva estimada casa a Alsàcia, que havia comprat el 1858 amb els fruits dels seus primers èxits literaris. Amb la caiguda de l'imperi, es va convertir en republicà i es va llançar a la batalla contra els reaccionaris conservadors. Des del 1872 fins al 1877 aproximadament, el seu diari, el XIX e Siècle (segle XIX), es va convertir en una potència al país.[2] La seva carrera política, però, no va avançar més.[3]
Referències
- ↑ Chambers Biographical Dictionary; ISBN 0-550-18022-2, p. 5
- 1 2 3 4
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. - 1 2 Marzials, 1911.
- ↑ Published in comic book form in the Classics Illustrated series (issue 127, Fall 1968)
- ↑ Claire Tomalin, The Invisible Woman, p. 106
- ↑ Daniel Ligou - Dictionnaire de la Franc-maçonnerie - Presses universitaires de France - Paris (1991); ISBN 978-2-13-054497-5