Eduard Bertran i Rubio
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 agost 1838 Saragossa (Espanya) |
| Mort | 29 juny 1909 Barcelona |
| Formació | Universitat de Saragossa Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | metge, escriptor, neuròleg |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | Pau Maria Bertran i Tintorer, Marc Jesús Bertran i Tintorer |
Eduard Bertran i Rubio (Saragossa, 11 d'agost de 1838 - Barcelona, 29 de juny de 1909) fou un metge i escriptor, i un dels primers conreadors de la neurologia a Catalunya.
Descendent de Marc Bertran i Pastor i nascut a Tarragona, va cursar estudis a Saragossa, València i Barcelona, ciutat on acabaria establint-se. Catedràtic d’Institucions Mèdiques a Saragossa, se’l reconeix com un pioner de la neurologia catalana i com un motor essencial de la recerca científica. Va escriure obres rellevants sobre neurologia, hipnosi i neurosis.[1] També va ser un dels primers a introduir l'electrologia en l’àmbit mèdic, destacant especialment amb el seu Tratado de Electroterapia (1872).[2]
Gràcies a la seva iniciativa, el 24 de novembre de 1896 es va dur a terme la històrica sessió experimental a la Facultat de Medicina de Barcelona, durant la qual Cèsar Comas va obtenir la primera radiografia a Catalunya, només 32 dies després de la demostració pública de Roentgen a Würzburg.[2]
Va exercir com a secretari de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona entre 1865 i 1896, i n’ocupà la presidència fins al 1900. També és autor d’una biografia del doctor Robert publicada el 1903.[1] Pare de Marc Jesús Bertran i Tintorer.
Referències
- 1 2 «Eduard Bertran i Rubio». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- 1 2 «Bertrán Rubio, Eduardo». Gran Enciclopedia Aragonesa. Arxivat de l'original el 4 març 2016.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Emerencià Roig i Bofill |
President de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya 1897-1900 |
Succeït per: Salvador Cardenal Fernández |