Eduard Compta i Torres
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Eduardo Compta Torres  12 juny 1835 Vic (Osona) | ||
| Mort | 20 juny 1882 (47 anys) Madrid | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, pianista | ||
| Alumnes | Isaac Albéniz i Pascual | ||
| Instrument | Piano | ||
Eduard Compta i Torres (Vic, 12 de juny de 1835 - Madrid, 20 de juny de 1882)[1] fou un pianista i compositor català, professor de l'Escola Nacional de Música i cavaller de la Ordre de Carles III.[2]
Biografia
Nascut a Madrid el 1835, Eduard Compta es va iniciar en l'estudi de la música amb el seu pare, oriünd de Vic, i va completar els seus estudis de piano al Conservatori de Madrid el 1856, dedicant-se des d'aquest mateix moment a l'ensenyament al mateix centre, segons declarava en la introducció al seu Mètode complet de piano, primer com a alumne repetidor i posteriorment com a professor de la disciplina. Alumne a Madrid de Pedro Albéniz, en 1856, guardonat amb el segon premi de piano del conservatori madrileny, va viatjar a París per rebre lliçons de piano de Marmontel i a Brussel·les, on a més de piano va estudiar harmonia i composició amb François-Joseph Fétis. En 1861 a París va tocar davant Napoleó III. El 1864 fou nomenat professor auxiliar del conservatori madrileny, inicialment sense sou, compatibilitzant l'ensenyament amb l'activitat com a concertista.[3] Un cop nomenat professor numerari, el 1873, absorbit per les tasques educatives, va abandonar la composició musical.[4]
Amb els seus ensenyaments i el seu Mètode complet de piano va formar una selecta escola de pianistes sorgits del conservatori madrileny, entre els quals van destacar músics com José Tragó, els germans navarresos Melecio i Apolinar Brull Ayerra, Felip Espino o Natalia del Cerro, que posteriorment seria professora supernumerària de piano a la mateixa escola.[5]
Obra
- Gradus ad Parnasum o L'art de tocar el piano: demostrat amb estudis en l'estil sever i en l'elegant per Muzio Clementi; i novament ordenats i precedits d'instruccions i exemples sobre la manera d'estudiar-los per Eduardo Compta. Edició dedicada al conservatori de Madrid i adoptada pel mateix. Madrid, B. Eslava editor, 1867.[6]
- Mètode complet de piano, Madrid, 1873, 6a edició. Biblioteca Nacional d'Espanya.
Referències
- ↑ «Eduard Compta i Torres». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Esquela mortuòria d'Eduardo Compta i Torres, recollida a Apunts biogràfics de diverses persones, cartes i altres documents, recopilats per Francisco A. Barbieri, Biblioteca Nacional d'Espanya, núm. 116.
- ↑ Sánchez Martínez, p. 81.
- ↑ Sánchez Martínez, p. 82.
- ↑ Sánchez Martínez, p. 87.
- ↑ Gradus ad Parnasum o L'art de tocar el piano, Biblioteca Digital Hispànica, Biblioteca Nacional d'Espanya.
Bibliografia
- Salas Villar, Gemma, «Eduardo Compta Torres», Diccionario brográfico español, Real Academia de la Historia.
- Sánchez Martínez, María Almudena, José Tragó y Arana (1856-1934). Pianista y compositor español, Universidad de Oviedo. Tesis doctoral. Programa de doctorado Centros y periferias en el arte, 2015