Eduard II Farnese
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 agost 1666  Parma (Itàlia) | ||
| Mort | 6 setembre 1693 (27 anys) Parma (Itàlia) | ||
| Sepultura | Església de Santa Maria de la Steccata | ||
| Hereu natural | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | aristòcrata | ||
| Família | |||
| Família | Farnese | ||
| Cònjuge | Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg (1690–) | ||
| Fills | Isabel Farnese | ||
| Pares | Ranuccio II de Parma i Isabel d'Este | ||
| Germans | Margarida Maria Farnese Francesc I de Parma Antoni I de Parma | ||
 | |||
 | |||
Eduard II Farnese, també conegut com a Eduard II de Parma, (Colorno, Ducat de Parma 1666 - Parma 1693) fou un príncep parmesà que va ser l'hereu de Ranuccio II de Parma, si bé morí abans del seu pare.
Orígens familiars
Va néixer el 12 d'agost de 1666 al Palau Ducal de Colorno, a la ciutat de Colorno, població propera a la ciutat de Parma, sent el segon fill del duc Ranuccio II de Parma i la seva segona esposa Isabel d'Este.[1][2] Fou net per línia paterna de Eduard I de Parma i Margarida de Mèdici, i per línia materna de Francesc I d'Este i Maria Caterina Farnese. Fou germà, per part de pare, dels ducs Francesc I i Antoni I de Parma.
Núpcies i descendents
Es casà el 3 d'abril de 1690 "per poders" a Neuburg i el 17 de maig "en persona" a la ciutat de Parma amb Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg, filla de Felip Guillem I del Palatinat i Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt.[3]
Dorotea Sofia era filla de Felip Guillem, elector palatí, i d'Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt.[4] Tres de les seves germanes grans eren, en aquell moment, l'emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic, la reina de Portugal i la reina d'Espanya .
D'aquesta unió nasqueren:
- Alexandre Ignasi Farnese (1691-1693)
- Isabel Farnese (1692-(1766), casada el 1714 amb el rei Felip V d'Espanya (1683-1746)
Isabel Farnese (25 d'octubre de 1692 - 11 de juliol de 1766) [5] es va casar amb el rei Felip V d'Espanya i va tenir descendència.
Mort
La seva mort prematura el 6 de desembre de 1693 va comportar que mai arribés a regnar.[2] La seva esposa l'any 1695 es casà amb el seu germanastre Francesc I de Parma, el qual fou nomenat hereu en morir Ranuccio II.
Referències
- ↑ Gamrath, 2007, p. 204.
- 1 2 «FARNESE, Odoardo - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 7 març 2026].
- ↑ Samper, 2016, p. 67.
- ↑ Samper, 2016, p. 69.
- ↑ Samper, 2016, p. 67, 69.
Bibliografia
- Gamrath, Helge. Farnese: Pomp, Power and Politics in Renaissance Italy. L'Erma di Bretschneider, 2007.
- Samper, Maria de los Angeles Perez. «A Queen between Three Worlds: Italy, Spain, and France». A: Early Modern Dynastic Marriages and Cultural Transfer. Routledge, 2016.