Eduard Moritz Ganz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 setembre 1802  Magúncia |
| Mort | 22 gener 1868 (65 anys) Berlín |
| Activitat | |
| Ocupació | violoncel·lista |
| Instrument | Violoncel |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Germans | Adolf Ganz Leopold Ganz |
Eduard Moritz Ganz' (nascut Moises Salomon Ganz), (Magúncia (Renània-Palatinat), 16 de setembre, 1806[1] - Berlín, 15 de juny, 1869),[2] va ser un violoncel·lista i compositor alemany.
Germà del director d'orquestra i compositor Adolf Ganz i del violinista Leopold Ganz, va rebre les seves primeres lliçons de violoncel del seu pare, Salomon Ganz, i va continuar els seus estudis amb František Jan Štiasný i Gottfried Weber. Cap al 1820, va esdevenir membre de l'Orquestra del Teatre de Mainz. El 1827, va succeir Max Bohrer com a músic de cambra i primer violoncel·lista de l'Orquestra Reial de Berlín. El 1836, va ser guardonat amb el títol de Concertino Reial. Va emprendre diverses gires de concerts a Londres amb el seu germà Leopold.
Entre les obres publicades de Ganz hi ha composicions per a violoncel i orquestra, violí i piano, incloent-hi concerts, fantasies, divertiments, duets, trios i transcripcions (d'obres de Gottfried Weber, Giacomo Meyerbeer i Niccolò Paganini, entre d'altres). Entre els seus estudiants hi havia Julius Steffens, Julius Rietz, Wilhelm Lotze, Joseph Giese i Magnus Klietz.