Edward Langley
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Edward Mann Langley 22 gener 1851 Buckden (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
| Mort | 9 juny 1933 Bedford (Regne Unit) |
| Sepultura | Cementiri de Foster Hill Road, G3-97 52° 08′ 55″ N, 0° 28′ 04″ O / 52.14864°N,0.46772°O |
| 1r Editor The Mathematical Gazette | |
| 1894 – 1895 – Francis Sowerby Macaulay → | |
| Dades personals | |
| Formació | Trinity College (–1878) Bedford Modern School (1863–) Universitat de Londres |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, professor |
| Ocupador | Bedford Modern School (1878–1918) |
| Membre de | |
| Alumnes | Eric Temple Bell |
| Obra | |
Obres destacables | |
Edward Langley (Buckden, 22 de gener de 1851 - Bedford, 9 de juny de 1933) va ser un matemàtic anglès.
Vida i obra
Langley va néixer a la vila de Buckden (Cambridgeshire) però quan tenia dotze anys la família es va traslladar a Bedford i va ser escolaritzat a la Commercial School d'aquesta ciutat. L'escola va canviar de nom el 1873 convertint-se en l'actual Bedford Modern School. Després de graduar-se a la universitat de Londres com alumne extern, va obtenir una beca per estudiar al Trinity College (Cambridge), en el qual es va graduar el 1878.[1] A partir d'aquesta data va ser professor de matemàtiques de la Bedford Modern School fins que es va jubilar el 1918, essent professor, entre d'altres, d'Eric Temple Bell, a qui va convèncer de dedicar-se a les matemàtiques.[2]
Langley, que era membre de la Mathematical Association, va ser el fundador (1894) i primer editor de la revista The Mathematical Gazette,[3] una revista que pretenia posar a disposició dels professors de matemàtiques de secundària, temes i materials útils per a la seva docència.[4]

També és recordat pel conegut problema de Langley[5] que demana calcular (vegeu imatge) la mida de l'angle format per les rectes i construïdes a la base d'un triangle isòsceles amb un angle de a la cúspide amb angles de i cadascuna.[6] La resposta correcta és .
Referències
- ↑ Kirkman i Bell, 1933, p. 225.
- ↑ Kirkman i Bell, 1933, p. 226-229.
- ↑ Despeaux, 2002, p. 64.
- ↑ Pritchard, 2003, p. 4.
- ↑ Bardelang i Murphy, 2023, p. 523-526.
- ↑ Bollobás, 2022, p. 76.
Bibliografia
- Bardelang, Reinfried; Murphy, Bernard «Langley’s Problem: 100 years on» (en anglès). The Mathematical Gazette, Vol. 107, Num. 570, 2023, p. 523-526. DOI: 10.1017/mag.2023.113. ISSN: 0025-5572.
- Bollobás, Béla. «Langley's Adventitious Angles». A: The Art of Mathematics – Take Two: Tea Time in Cambridge (en anglès). Cambridge University Press, 2022, p. 76-78. ISBN 978-1-108-83327-1.
- Despeaux, Sloan Evasn «The Development of a Publication Community: Nineteenth-Century Mathematics in British Scientific Journals» (en anglès). University of Virginia, Dissertations & Theses, 2002, p. 1-489.
- Kirkman, J.P.; Bell, E.T. «Obituary: Edward Mann Langley» (en anglès). The Mathematical Gazette, Vol. 17, Num. 225, 1933, p. 225-229. ISSN: 0025-5572.
- Pritchard, Chris. «General Introduction: Simplicity, Economy, Elegance». A: Chris Pritchard (ed.). The Changing Shape of Geometry (en anglès). Cambridge University Press, 2003, p. 1-10. ISBN 0-521-82451-6.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Edward Langley» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.