Edwin Bailey Elliott
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r juny 1851  Oxford (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) | ||
| Mort | 21 juliol 1937 (86 anys) Oxford (Regne Unit) | ||
| Sepultura | Cementiri Holywell (Oxford) 51° 45′ 22″ N, 1° 14′ 52″ O / 51.755982°N,1.247717°O | ||
| President Societat Matemàtica de Londres | |||
| 1896 – 1898 ← Percy Alexander MacMahon – William Thomson → | |||
| 1r Catedra Waynflete | |||
| 1892 – 1921 – Arthur Lee Dixon → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Magdalen College School (–1869) Magdalen College - Master of Arts (1869–1874) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques, àlgebra, àlgebra abstracta, teoria de grups, Grup quàntic, polinomi i grup | ||
| Lloc de treball | Oxford | ||
| Ocupació | matemàtic, científic, professor universitari | ||
| Ocupador | Universitat d'Oxford (1892–1921) Corpus Christi College, Oxford (1884–1892) Queen's College (1874–1892) | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Charlotte Amelia Mawer | ||
| Pares | Edwin Litchfield Elliott | ||
| Premis | |||
 | |||
Edwin Bailey Elliott (Oxford, 1 de juny de 1851 - Oxford, 21 de juliol de 1937) va ser un matemàtic anglès, professor de la Universitat d'Oxford.
Vida i obra
Elliott es va graduar el 1873 al Magdalene College de la universitat d'Oxford amb les millors qualificacions en matemàtiques. El 1874 va ser nomenat fellow i tutor de matemàtiques del Queen's College; també va fer classes de matemàtiques al Corpus Christi College. Finalment el 1892 va ser nomenat per la càtedra Waynflete de Matemàtiques Pures, càrrec que va exercir fins que es va retirar el 1922.[1]
El seu camp de recerca va ser fonamentalment l'àlgebra.[2] La seva obra més important és The Algebra of Quantics (1a edició: 1895, 2a edició: 1913), en la que sintetitzava al més alt nivell tots els treballs anteriors de Cailey, Sylvester i Salmon en teoria dels invariants.[3]
Referències
- ↑ Turnbull, 1936, p. 425.
- ↑ Rayner, 2013, p. 307.
- ↑ Parshall, 2006, p. 186 i ss.
Bibliografia
- Parshall, Karen Hunger «The British development of the theory of invariants (1841–1895)» (en anglès). BSHM Bulletin: Journal of the British Society for the History of Mathematics, Vol. 21, Num. 3, 2006, p. 186-199. DOI: 10.1080/17498430600964417. ISSN: 1749-8430.
- Rayner, Margaret E. «The 20th century». A: John Fauvel; Raymond Flood; Robin Wilson (eds.). Oxford Figures: Eight Centuries of the Mathematical Sciences (en anglès). Oxford University Press, 2013, p. 305-324. ISBN 978-0-19-968197-6.
- Turnbull, H.W. «Edwin Bailey Elliott, 1851 - 1937» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 2, Num. 6, 1936, p. 424-431. DOI: 10.1098/rsbm.1938.0026. ISSN: 1479-571X.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Edwin Bailey Elliott» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Chaundy, T.; Parshall, Karen Hunger. «Elliott, Edwin Bailey» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2007. [Consulta: 1 març 2026].
- «Obituary: Elliott, Edwin Bailey» (en anglès). Royal Astronomical Sciety, 1938. [Consulta: 1 març 2026].