Eesti Raudtee

Infotaula d'organitzacióEesti Raudtee
(et) AS Eesti Raudtee Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgestor d'infraestructures Modifica el valor a Wikidata
Indústriatransport ferroviari Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicapublic limited company (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1992
Activitat
Produeixrail freight transport (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre deCommunity of European Railway and Infrastructure Companies Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Gerent/directorKaido Zimmermann Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Narva railway station (en) Tradueix
Operail (en) Tradueix
EVR Infra (en) Tradueix
Tallinn–Tapa railway (en) Tradueix
Keila–Paldiski line (en) Tradueix
estació del Bàltic, Tallinn
Tallinn–Narva railway (en) Tradueix
Piusa railway station (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webevr.ee Modifica el valor a Wikidata
Facebook: eestiraudtee Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica

Eesti Raudtee (S.A.) és l'empresa nacional d'infraestructura ferroviària d'Estònia. És propietària d'una xarxa de 1.191 quilòmetres de via ampla (1.524 mm) arreu del país, incloent-hi els 192 quilòmetres utilitzats pels trens de rodalies d'Elron al voltant de Tallinn. El seu únic accionista és el Govern d'Estònia.

Història

Constitució i primers anys d'activitat

Poc després de la Restauració de la Independència d'Estònia, el 1 de gener de 1992 es va establir l'empresa estatal Eesti Raudtee com a companyia ferroviària nacional d'Estònia. Les seves activitats es centraven principalment en el transport de mercaderies per ferrocarril, especialment productes petrolífers russos cap als ports estonians sense gel del Mar Bàltic. Els serveis de passatgers, en canvi, eren generalment prestats per operadors separats que utilitzaven la infraestructura d'Eesti Raudtee mitjançant acords d'accés a la via.[1]

Etapa de privatització

A mitjans dels anys 2000, el govern estonià va anunciar la seva intenció de privatitzar les operacions ferroviàries.[2][3] El 31 d'agost de 2001, es va vendre un 66% de les accions de l'empresa a Baltic Rail Services, un consorci format per Rail World (25,5%), Jarvis (25,5%), Railroad Development Corporation (5%) i OÜ Ganiger Invest, liderat pels empresaris estonians Jüri Käo i Guido Sammelselg (44%).[4][5]

Com a conseqüència de la privatització, es van introduir nous sistemes de gestió i es van fer inversions significatives amb l'objectiu d'aplicar bones pràctiques internacionals, entre d'altres.[6] L'any 2002, Eesti Raudtee va presentar un nou logotip i una nova identitat corporativa amb motiu del seu desè aniversari. El nou logotip consistia en les dues lletres “E” i “R” de color vermell i fusionades per simbolitzar el nom de l'empresa.

Després de les eleccions de 2003, el govern estonià va canviar les normes sobre els drets d'accés obert i va limitar el preu de les tarifes, cosa que va afectar negativament la viabilitat comercial d'Eesti Raudtee. Aquestes accions van deteriorar la relació entre Baltic Rail Services i l'estat. El juliol de 2005, Baltic Rail Services va presentar un avís de disputa contra el govern estonià, tot al·legant una violació dels tractats bilaterals d'inversió.[7] L'abril de 2006, la disputa entre ambdues parts ja havia arribat al punt àlgid, i es va començar a considerar la possibilitat de vendre la participació a Eesti Raudtee.[8][9]

Renacionalització i reestructuració d'acord amb la legislació de la UE

El gener de 2007, el govern estonià va renacionalitzar Eesti Raudtee, i va hi finalitzar la participació de Baltic Rail Services.[10][11][1] Durant el 2009, es van crear dues noves filials 100% propietat d'EVR: EVR Infra, encarregada de la gestió de la infraestructura ferroviària, i EVR Cargo, que va assumir les operacions de transport de mercaderies.[12][13] Aquesta reorganització es va dur a terme per complir amb la legislació de la Unió Europea.[14] L'any 2012, l'operador de mercaderies AS EVR Cargo (posteriorment rebatejat com a Operail el 2018) es va separar d'Eesti Raudtee; gairebé al mateix temps, EVR Infra va passar a anomenar-se Eesti Raudtee.[15][16]

Inversions en infraestructura i modernització

Entre finals de la dècada de 2010 i principis dels anys 2020, es van dur a terme diverses inversions en la infraestructura ferroviària d'Estònia. El desembre de 2017 es va completar la modernització de 57 km de la línia Tapa – Tartu, que va permetre que els trens de passatgers circulessin a una velocitat màxima de 120 km/h, mentre que els trens de mercaderies quedaven limitats a 80 km/h.[17] Entre 2018 i 2021, la línia Lääne – Harju, a l'oest de Tallinn, va ser re-senyalitzada per l'empresa Mipro.[18] El juliol de 2020, es va anunciar el llançament d'un programa d'inversió de deu anys destinat a millorar la qualitat i la seguretat.[19] El desembre de 2020, una empresa conjunta de les enginyeries espanyoles Ardanuy Ingeniería i Ayesa Ingeniería y Arquitectura va rebre un contracte de 3,7 milions d'euros per desenvolupar els requisits tècnics i els dissenys preliminars d'un programa d'electrificació a 25 kV 50 Hz que cobrirà gairebé tota la xarxa ferroviària no electrificada d'Estònia.[20]

Cooperació regional

El maig de 2018, l'empresa, juntament amb les companyies ferroviàries de Letònia i Lituània, va signar un acord per establir conjuntament la ruta de transport de mercaderies Amber Train des de Šeštokai, passant per Riga, fins a Tallinn.[21] Com a part d'aquesta iniciativa, es va construir una nova terminal multimodal de mercaderies amb connexió directa al port de Muuga, facilitant el transbordament de mercaderies entre el mar i la xarxa ferroviària estoniana.[22] El 13 de setembre de 2022, va sortir de Muuga el primer servei de l'Amber Train cap a la terminal de Kaunas; les mercaderies d'aquesta terminal també es transportaran de tornada a Muuga, la majoria de les quals es destinaran posteriorment a Finlàndia.[23][24]

Referències

  1. 1 2 «Eesti Raudtee». Railroad Development Corporation. [Consulta: 16 octubre 2022].
  2. ↑ Hope, Richard. «Smallest state in privatisation vanguard». Railway Gazette International, 1 juliol 2000.
  3. ↑ «Rail Estonia dumped amid controversy». Railway Gazette International, 1 abril 2001.
  4. ↑ Railroad Development Corporation. "Baltic Rail Services Completes the Purchase of a Controlling Interest in Eesti Raudtee, Estonian State Railways". Nota de premsa. Arxivat 27 de setembre 2011 a Wayback Machine.
  5. ↑ «Estonian agreement». Railway Gazette International, 1 juny 2001.
  6. ↑ «International best practice takes root in Europe». Railway Gazette International, 1 març 2002.
  7. ↑ Hughes, Murray. «Dispute in Estonia». Railway Gazette International, 1 agost 2005.
  8. ↑ «Sell-out mooted in Estonia». Railway Gazette International, 1 abril 2006.
  9. ↑ «Threats fly in Estonian conflict». Railway Gazette International, 1 juny 2006.
  10. ↑ Hanson, Martin «Raudtee tagasiost sai heakskiidu» (en estonià). Äripäev, 15 setembre 2006.
  11. ↑ «EVR's private interlude is over». Railway Gazette International, 01-02-2007. Arxivat de l'original el 31 May 2012.
  12. ↑ «About Estonian Railways» (en anglès). Eesti Raudtee. [Consulta: 15 febrer 2010].
  13. ↑ «AS EVR Infra». Railway Gazette International. [Consulta: 16 octubre 2022].
  14. ↑ «EVR split takes effect». Railway Gazette International, 27 gener 2009. Arxivat de l'original el 24 April 2019. [Consulta: 20 febrer 2021].
  15. ↑ «History of Estonian Railways Ltd». Eesti Raudtee. Arxivat de l'original el 23 June 2017. [Consulta: 4 juny 2016].
  16. ↑ «Operail». Railway Gazette International. [Consulta: 16 octubre 2022].
  17. ↑ «Tapa – Tartu modernisation completed». Railway Gazette International, 26 desembre 2017.
  18. ↑ «Estonian signalling contract awarded». Railway Gazette International, 3 juliol 2018.
  19. ↑ «Estonia’s ‘ambitious’ rail investment plan gets underway». Railway Gazette International, 20 juliol 2020.
  20. ↑ «Estonian electrification design contract awarded». Railway Gazette International, 15 desembre 2020.
  21. ↑ «Baltic railway leaders sign Amber Train agreement». ERR, 29 maig 2018.
  22. ↑ Briginshaw, David. «Bids invited for Estonian multimodal freight terminal». International Railway Journal, 15 maig 2020.
  23. ↑ «The Amber Train embarks on its first journey today». baltictimes.com, 13 setembre 2022.
  24. ↑ «Amber Train test journey started». railwaypro.com, 30 setembre 2022.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.