Efecte Streisand

Foto de la costa en la qual es veu la propietat de Barbra Streisand (2002).

L'efecte Streisand és com s'anomena el fenomen pel qual l'intent d'amagar o censurar una informació produeix l'efecte oposat, fent que el que s'intentava ocultar obtingui una major difusió.[1] Generalment els intents de censura van dirigits amb cartes que també amenacen d'emprendre accions legals si el contingut no és retirat. La mateixa censura fa que el contingut esdevingui més popular i acabi escampant-se, ja sigui per les xarxes socials, xarxes de compartir arxius, etc.

Origen i encunyació del terme

Mike Masnich de Techdirt va encunyar el terme després que l'any 2003 Barbra Streisand va demandar infructuosament el fotògraf Kenneth Adelman i Pictopia.com per violació de la privacitat per una foto aèria de la seva mansió a la costa de Califòrnia. El litigi de 50 milions de dòlars demanava retirar la foto de la col·lecció de més de 12.000 imatges de la costa de Califòrnia.[2][3][4] Adelman va afirmar que va fotografiar la seva propietat per documentar l'erosió de la costa dintre d'un programa governamental per mantenir un historial de la costa de Califòrnia.[5][6] Abans de la querella, la imatge s'havia descarregat sis vegades de la pàgina web d'Adelman, dues d'elles per part dels advocats de Streisand.[7] De resultes del cas, la pàgina web d'Adelman va tenir més de 420.000[8] visites el mes següent.[9]

Característiques

Paper dels usuaris en la difusió de la informació

L’efecte Streisand es caracteritza per la participació activa dels usuaris per difondre informació. La participació principalment es duu a terme a les xarxes socials a causa de la seva capacitat per viralitzar continguts.[10]

Màrqueting viral

La disseminació d'informació a través de mitjans digitals deriva en el màrqueting viral. Aquest tipus de màrqueting empra estratègies com el boca a boca per explotar les xarxes socials. El seu objectiu és maximitzar la difusió d’un producte o informació.

El màrqueting viral té dues característiques principals:

  1. És aplicat intencionadament i controladament per les empreses per comercialitzar els seus productes.
  2. Són les mateixes empreses les que inciten la viralització.[10]

El màrqueting viral possibilita l’efecte Streisand.

Relació amb la censura

L’efecte Streisand presenta una censura percebuda, establerta una vegada el producte ja ha estat creat. L’amenaça és l’eliminació del contingut una vegada ja publicat.

Al concepte tradicional de censura, aquesta és establerta mitjançant lleis abans que el contingut sigui creat.[10]

Altres casos

  • Els atacs DDoS que va patir l'any 2010 la pàgina web de Wikileaks, intentant fer-la inaccessible, van fer que l'organització tingués molta més difusió i que la pàgina web fos disponible en rèpliques de Wikileaks creades ad hoc.
  • L'any 2009 una fotografia de José Luis Rodríguez Zapatero i les seves filles a la Casa Blanca amb Barack i Michelle Obama va ser censurada per l'agència EFE,[11] però la imatge va acabar tenint molt més ressò.
  • Les caricatures de Mahoma al diari danès Jyllands-Posten el 2005, van provocar una resposta d'indignació en països de majoria musulmana intentant-la censurar o criminalitzar, fet que provocà una major difusió de les 12 caricatures a escala internacional.
  • L'octubre de 2012 TVC va censurar una emissió del programa Bestiari Il·lustrat, retirant-lo de la pàgina web, perquè va considerar que els comentaris de Jair Domínguez atemptaven "contra els principis ètics i democràtics que regeixen els seus programes i canals i rebutja qualsevol al·lusió a la violència".[12] El resultat va ser que l'entrevista va tenir molta més difusió i que altres mitjans, com l'Ara, van penjar el programa sencer que havia deixat d'estar disponible a la web de TVC.[13]
  • El 2018 un jutge a Espanya ordenà que la venda d'un llibre sobre el narcotràfic a Galícia es parara per un suposat atac a l'honor d'un exalcalde. Com a resultat el llibre es va convertir en el més venut a Amazon.[14]

Referències

  1. ↑ «The perils of the Streisand effect». BBC, 31-07-2014 [Consulta: 21 febrer 2018].
  2. ↑ Canton, David. "Today's Business Law: Attempt to suppress can backfire", London Free Press, November 5, 2005. Retrieved July 21, 2007.[dead link] (Wayback Machine archive). The "Streisand effect" is what happens when someone tries to suppress something and the opposite occurs. The act of suppressing it raises the profile, making it much more well known than it ever would have been".
  3. ↑ ^ Josh Bernoff; Charlene Li (2008). Groundswell: Winning in a World Transformed by Social Technologies. Boston, Mass: Harvard Business School Press. p. 7. ISBN 1-4221-2500-9
  4. ↑ ^ Since When Is It Illegal to Just Mention a Trademark Online?, techdirt.com
  5. ↑ ^ "Barbra Sues Over Aerial Photos | The Smoking Gun". The Smoking Gun. 2003-05-30. Retrieved 2010-11-22.
  6. ↑ ^ http://www.californiacoastline.org/streisand/lawsuit.html Arxivat 2008-04-07 a Wayback Machine. Link includes lawsuit filings. Streisand was ordered to pay $177,107.54 in court and legal fees. The site has an image of the $155,567.04 check Streisand paid for Adelman's legal fees.
  7. ↑ Tentative ruling, pàg. 6, on es diu, "Image 3850 was download six times, twice to the Internet address of counsel for plaintiff." A més a més, dues impressions de la imatge van ser demandes per un veí d'ella i l'altre pel seu advocat. http://www.californiacoastline.org/streisand/slapp-ruling-tentative.pdf
  8. ↑ «Streisand's home becomes hit on Web» (en anglès). Paul Rogers, 24-06-2003. Arxivat de l'original el 2013-07-30. [Consulta: 5 novembre 2014].
  9. ↑ ^ Rogers, Paul (2003-06-24). "Photo of Streisand home becomes an Internet hit". San Jose Mercury News, mirrored at californiacoastline.org. Retrieved 2007-06-15.
  10. 1 2 3 Martínez-Sánchez, María Eugenia; Vicario, Lara Martín; Nicolas-Sans, Ruben «Censura y Redes Sociales: El caso de Zahara» (en castellà). VISUAL REVIEW. International Visual Culture Review / Revista Internacional de Cultura Visual, 10, 1, 27-10-2022, p. 1–10. DOI: 10.37467/revvisual.v9.3554. ISSN: 2695-9631.
  11. ↑ La agencia Efe censuró la fotografía de las hijas de Zapatero en la ONU. http://www.elmundo.es/elmundo/2009/09/24/espana/1253822524.html
  12. ↑ TVC censura un programa on disparen un dibuix del Rei i Millet amb una pistola de broma http://www.llibertat.cat/2012/10/tvc-censura-un-programa-on-disparen-un-dibuix-del-rei-i-millet-amb-una-pistola-de-broma-19586
  13. ↑ http://www.ara.cat/el_radar/Bestiari_Il-lustrat-Jair_Dominguez_3_790150980.html Arxivat 2012-10-13 a Wayback Machine.. http://www.ara.cat/el_radar/Bestiari_Il-lustrat-Jair_Dominguez_3_790150980.html Arxivat 2012-10-13 a Wayback Machine.
  14. ↑ «´Fariña´ se sitúa como libro más vendido en Amazon tras anunciarse su secuestro». El Faro de Vigo, 21-02-2018 [Consulta: 21 febrer 2018].