Egialea
| Tipus | personatge de la mitologia grega  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Parella | Cometes i Cilàrabes |
| Cònjuge | Diomedes |
| Mare | Amfítea |
| Pare | Adrast i Egialeu |
Egialea (en grec antic: Αἰγιάλεια), segons la mitologia grega, va ser una filla d'Adrast, rei d'Argos[1][2] (o d'Egialeu) i d'Amfítea.[2]
Es va casar amb Diomedes, rei d'Argos, però aviat el seu marit la va deixar per lluitar, primer amb els epígons contra Tebes i després contra Troia. Durant molt de temps ella li va ser fidel, però després el va enganyar amb diversos herois, el darrer dels quals era Cometes, fill d'Estènel.[3]
Com a explicació del seu comportament, de vegades es diu que Afrodita, ferida per Diomedes en una lluita davant de Troia, es va voler venjar inspirant en Egialea unes passions que ella no podia dominar.[4] Altres fonts atribueixen el seu comportament a certes calúmnies que explicava Naupli, pare de Palamedes, a qui els grecs havien lapidat per les insídies d'Odisseu. Per venjar-se dels cabdills grecs, Naupli anava de ciutat en ciutat explicant a les esposes dels herois que els seus marits les enredaven i tenien previst portar de Troia diverses presoneres en qualitat de concubines per a substituir-les.[5][6]
Quan Diomedes va tornar de Troia va haver d'evitar les emboscades que li havien preparat Egialea i Cometes i va fugir a Hespèria, vora les columnes d'Hèrcules, o cap a Itàlia, on Daune el va acollir.[7] Ovidi descriu a Egialea com el prototip de la mala esposa.[8][9]
Referències
- ↑ Homer. Ilíada, V, 412
- 1 2 Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, I, 8, 6; I, 9, 12
- ↑ Eustaqui de Tessalònica. Homer: Ilíada, V, 566
- ↑ Ovidi. Les Metamorfosis, XIV, 476
- ↑ Joan Tzetzes. Licòfron, 610
- ↑ Dictus Cretenc. Ephemeris Belli Trojani, VI, 2
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 152. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ Ovidi. Ibis, 349
- ↑ Smith, William (ed.). «Aegiale». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 14 juliol 2026].
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 72. (El Cangur/Diccionaris; 209). ISBN 84-297-4146-1