Egotel gros
| Aegotheles insignis | |
|---|---|
![]() | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Aegotheliformes |
| Família | Aegothelidae |
| Gènere | Aegotheles |
| Espècie | Aegotheles insignis Salvadori, 1875 Aegotheles insignis |
| Distribució | |
L'egotel gros[1] (Aegotheles insignis) és una espècie d'ocell de la família dels egotèlids (Aegothelidae). Habita boscos poc densos de les muntanyes de Nova Guinea.[2]
Descripció
Amb una longitud corporal de 28–30 cm i un pes de 59–85 g, l'egotel gros és probablement el representant més gros de la família.[3] El plomatge dels ocells és de color principalment marró i vermell fosc, amb diverses taques blanques a la part superior i al cap. La gola és clara, amb taques blanques brillants al pit i al ventre.[3] La cua és llarga, les plomes de la cua són rectes, amb puntes lleugerament punxegudes. El parell central de plomes és més estret que els altres.[4] El bec ample és més fort que el d'altres egotels. Les plomes de sobre de les orelles són allargades. Els bigotis de la cara són negres, sobre una base blanca.[4] No hi ha dimorfisme sexual. El color de l'iris, depenent de l'edat, té diferents tons de marró (en individus joves, l'iris és més clar) i coincideix amb el color del plomatge.[5] L'ornitòleg estatunidenc Thane K. Pratt va observar que els ocells joves tenen taques blanques més grosses, i els bigotis de la cara són més llargs que en els adults. La cua també és més llarga, i no totes les plomes de la cua es reemplacen després de la primera muda.[5]
La mida dels ocells augmenta segons l'hàbitat des de l'oest fins a l'est de l'illa.[5] Molts científics distingeixen dos morfismes de color diferents: marró i vermell,[3][6] inherents tant als mascles com a les femelles. Potser aquest polimorfisme no és cert, ja que hi ha individus amb coloració intermèdia . Pratt creu que el color és un signe relacionat amb l'edat, amb un plomatge vermell que canvia a més fosc amb el temps.[5]
Com altres membres de la família, l'egotel gros és principalment nocturn. Durant el dia, els ocells s'amaguen en forats d'arbres, piles de fulles caigudes i embolics de lianes.[6] L'entrada al forat pot tenir fins a 20 cm d'alçada, i el diàmetre és de 9-10 cm.[6] Se sap molt poc sobre les vocalitzacions de l'egotel gros. S'ha enregistrat diverses crides: una sèrie d'"ourr" ascendents, que s'assemblen lleugerament a un trinat, un "cuii" únic o repetit, i "foh... foh".[3][6]
Distribució
L'egotel gros viu a les muntanyes de les parts sud-est i est de l'illa de Nova Guinea,[3] als territoris de països com Indonèsia i Papua Nova Guinea.[7] L'àrea de la distribució és d'uns sis-cents trenta-set mil km²[7] i inclou la badia de Cenderawasih, les serralades Bewani i Adelbert, la península de Huon i la serralada d'Owen Stanley. L'altitud varia de 1150 a 2800 m,[5] i pot arribar als 3000 m.[3][7] L'hàbitat predominant són els boscos montans verges, però també es troba en boscos secundaris, a les ribes dels rius i a les vores dels boscos.[3][5] Pel que sembla, porta un estil de vida sedentari.[3]
La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura el classifica com una espècie de risc mínim.[3][7] Els ocells estan molt estesos en algunes regions de Nova Guinea, incloses les zones muntanyoses inaccessibles. Sovint se'ls observa a la regió de Kurram.[3]
Dieta
Els hàbits de caça i alimentació no s'han descrit, però el contingut intestinal suggereix que la dieta inclou insectes, particularment escarabats.[3]
Reproducció
S'ha trobat ocells en època de reproducció a l'abril, maig, agost i setembre, i no hi ha informació més precisa sobre la temporada de reproducció. Presumiblement, els ocells ponen ous en forats d'arbres, però fins ara no s'han descrit ni els nius ni els ous.[3]
L'aspecte dels pollets és pràcticament desconegut. Els ocells joves de la forma vermella es van trobar al novembre.[3]
Sistemàtica
| Arbre filogenètic de màxima probabilitat de Aegotheles després de Dumbacher et al. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L'egotel gros va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg italià Tommaso Salvadori (1835–1923) el 1876[3][8] (algunes fonts donen 1875)[7][5][6] basant-se en un exemplar recollit a les muntanyes Arfak de la badia de Cenderawasih.[3] Juntament amb l'egotel de Tate (Aegotheles tatei) i l'egotel de les Moluques (Aegotheles crinifrons), pertany al complex d'espècies "menys desenvolupades". Es caracteritzen per un bec ample i força fort, un plomatge vermell similar, especialment a les escàpules i les parts inferiors, plomes de la cua rectes amb puntes lleugerament punxegudes i plomes allargades per sobre de les orelles. Alguns científics els distingeixen en un gènere separat, Euaegotheles.[9][3] Tanmateix, l'ornitòleg estatunidenc Storrs Lovejoy Olson va assenyalar que l'egotel gros i l'egotel de les Moluques no mostren una relació propera.[10]
L'egotel de Tate, que viu a les planes de Nova Guinea, malgrat la diferència de mida i altres diferències morfològiques,[11] és germà d'aquest tàxon,[10] i anteriorment es van combinar en una sola espècie.[3][6]Al mateix temps, l'ornitòleg canadenc Austin Loomer Rand (1905-1982), que va descriure l'Aegotheles insignis tatei el 1941, va observar que els ocells difereixen significativament de les altres dues subespècies de l'egostel gros conegudes en aquella època.[12] La divisió es va produir sobre la base de la investigació de Pratt, publicada l'any 2000 i recolzada per la majoria dels científics moderns.[5][10][11] Alguns científics proposen separar aquestes dues espècies en un gènere separat.[10]
La distinció dels ocells del sud-est de Nova Guinea, particularment de la conca del riu Aroa,[5] com una subespècie separada, l'Aegotheles insignis pulcher, no està recolzada, i per tant es considera que l'espècie és monotípica.[3][8]
Referències
- ↑ «Egotel gros». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 22 agost 2026(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 28 agost 2025].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 Holyoak, David T. Feline Owlet-nightjar (Aegotheles insignis) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.feonig1.01.
- 1 2 British Museum (Natural History).. Catalogue of the Birds in the British Museum. Londres: [s.n.], 1874. DOI 10.5962/bhl.title.8233.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Pratt, Thane K. «Evidence for a Previously Unrecognized Species of Owlet-Nightjar» (en anglès). The Auk, 117, 1, 01-01-2000, p. 1-11. DOI: 10.1093/auk/117.1.1. ISSN: 1938-4254.
- 1 2 3 4 5 6 Cleere, Nigel. Nightjars: A Guide to Nightjars and related birds. Londres: Bloomsbury Publishing, 2010, p. 317. ISBN 978-1-873403-48-8.
- 1 2 3 4 5 «Aegotheles insignis: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t22689550a264088302.en..
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Owlet-nightjars, treeswifts, swifts – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 28 agost 2025].
- ↑ Dumbacher, J «Phylogeny of the owlet-nightjars (Aves: Aegothelidae) based on mitochondrial DNA sequence» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 29, 3, 12-2003, p. 540–549. DOI: 10.1016/S1055-7903(03)00135-0.
- 1 2 3 4 Dumbacher, J «Phylogeny of the owlet-nightjars (Aves: Aegothelidae) based on mitochondrial DNA sequence» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 29, 3, 12-2003, p. 540–549. DOI: 10.1016/S1055-7903(03)00135-0.
- 1 2 Verbelen, P. «First record of the Starry Owlet-Nightjar Aegotheles tatei in Indonesian New Guinea (Papua)». 18 (1) p. 10-39. Kukila, 2014.
- ↑ Rand, A. L. «New and interesting birds from New Guinea». vol. 1102 p. 1-16. The American museum of natural history, 1941.

