Eix flexible

Infotaula equipament informàticEix flexible

Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Format percable d'acer
eix de transmissió Modifica el valor a Wikidata

Un eix flexible és una estructura que transmet el parell de gir entre eixos que canvien significativament l'orientació l'un respecte a l'altre.[1]

Història

Exemple d'ús d'un eix flexible per transmetre la rotació d'un trepant a un capçal portabroques mòbil.

La idea d'un eix flexible va ser proposada i implementada per primera vegada el 1829 per James Nasmyth, un enginyer escocès conegut per inventar el martell de vapor.[2] Es va enfrontar al problema de perforar forats en llocs de difícil accés, que va resoldre utilitzant un eix flexible per transmetre la rotació des d'un motor remot. Des de llavors, el disseny de l'eix no ha experimentat canvis significatius. Curiosament, James Nasmyth no el va patentar.

Disseny

Un eix flexible és un dispositiu que transmet el parell motor entre dos eixos que no estan fixos l'un respecte a l'altre. L'eix en si és generalment un cable especial fet de filferro o de filferro trenat En qualsevol cas, tots dos components tenen una alta rigidesa torsional. Normalment, per motius de seguretat, per protegir contra danys i retenir el lubricant, l'eix giratori està tancat en una funda protectora, generalment flexible, però fixa en forma de tub[3]

Aplicació

Els eixos flexibles troben una àmplia aplicació en una varietat de situacions, des de la neteja d'obstruccions de clavegueram fins a la transmissió de la rotació, per exemple, des de la roda fins al quadre d'instruments en velocímetres més antics. També s'utilitzen com a components en màquines-eina, instruments de joieria i més.[4]

Potència

Potència d’un motor giratori

Si un motor proporciona un parell de (en newton.metre) i gira a una velocitat angular (en rad/s), la potència instantània (en wats) serà igual a:

Potència d'un eix flexible

En cada cas, la potència que pot transmetre un arbre flexible serà igual al producte del parell màxim i la velocitat de gir màxima.

Casos particulars

Pontiac Tempest 1961.

Tacòmetres mecànics

Alguns tacòmetres (indicadors de les rpm d'un motor) estaven accionats per eixos flexibles.[5] La referència anterior parla de tacòmetres centrífugs i tacòmetres cronomètrics. Vegeu un altre exemple a la referència indicada.[6]

Alguns helicòpters lleugers disposaven de compta-revolucions mecànics, amb eix flexible.[7]

Transmissió d’automòbils

L’automòbil Pontiac Tempest 61-63 disposava d’un arbre de transmissió flexible.[8][9] L’arbre de transmissió (eix de transmissió en la parla habitual) era flexible i transmetia el parell del motor cap al conjunt anomenat «transaxle», en la part posterior. L’eix de transmissió adoptava una forma corbada.[10] La carcassa exterior de l'eix també era corba.[11][12]

  • L'eix transmisor del parell era una barra sòlida (no pas un cable trenat). Més informació a la referència.[13]

Robòtica

En robòtica i aplicacions similars hi ha conjunts d'eixos flexibles basats en materials plàstics.[14]

Referències

  1. ↑ Calderón, Germán Forero; Acevedo, Eduardo Norman. Diccionario de términos aeronáuticos. Inglés-Español (en castellà). Politecnico Grancolombiano, 2008, p. 195. ISBN 978-958-8085-72-2.
  2. ↑ «Irish Genealogy, Dublin Evening Telegraph; Ireland; Wednesday, 6 Apr 1904 - Deaths». Arxivat de l'original el 23 juliol 2011. [Consulta: 29 juny 2009].
  3. ↑ James Nasmyth, Samuel Smiles James Nasmyth engineer. An autobiography. London : John Murray. 1883. 514 p. Arxivat 2019-10-27 a Wayback Machine.
  4. ↑ Jabiru J160 Constructors Manual
  5. ↑ Army, United States Department of the. Marine Engineman's Electrical Handbook. Department of Defense, Department of the Army, 1977, p. 29.
  6. ↑ Thawley, John. How to Hotrod Big-Block Chevys. Penguin, 1987, p. 124. ISBN 978-0-912656-04-5.
  7. ↑ Phil, Croucher. Professional Helicopter Pilot Studies. Lulu.com, 2007, p. 5-7. ISBN 978-0-9780269-0-5.
  8. ↑ Magazines, Hearst. Popular Mechanics. Hearst Magazines, 1984, p. 84.
  9. ↑ Magazines, Hearst. Popular Mechanics. Hearst Magazines, 1960, p. 108.
  10. ↑ Mom, Gijs. The evolution of automotive technology: a handbook. SAE International, 2023-05-17, p. 80. ISBN 978-1-4686-0597-6.
  11. ↑ Meredith, Carl. Decline and Fall of the Auto Man Empire. Lulu.com, 2009-12-11, p. 31. ISBN 978-0-557-17536-9.
  12. ↑ Inc, Time. LIFE. Time Inc, 1961-02-17, p. 45.
  13. ↑ «Secrets of the 1961 Pontiac Tempest Rope Drive». Mac's Motor City Garage, 19-08-2021. [Consulta: 4 gener 2026].
  14. ↑ «You are being redirected...». You are being redirected.... [Consulta: 4 gener 2026].

Enllaços externs