El Mor
| ||||
| Tipus | entitat singular de població i ens local històric de Catalunya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Girona | |||
| Comarca | Garrotxa | |||
| Municipi | Sant Ferriol | |||
| Població humana | ||||
| Població | 0 (2025) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 472 m | |||
| Codi INE | 17162000100 | |||
| Codi IDESCAT | 1716210001700 | |||
El Mor és un despoblat i ens local històric actualment pertanyent al municipi de Sant Ferriol (Garrotxa). Igualment, és una entitat singular de població del mateix municipi, que inclou també diversos altres termes als voltants de Besalú i que el 1846 van ser agrupats en un sol municipi amb el nom de Parròquia de Besalú, que més endavant va adoptar el nom actual.
Història
Aquest poble va pertànyer a la Vegueria de Besalú fins al Decret de Nova Planta el 1714, i després va pertànyer al Corregiment de Girona. El 1800 era un terme de reialenc. Més endavant, amb l'abolició del règim senyorial el primer terç del Segle XIX, va formar municipi i va tenir ajuntament propi, però el 1846 va conformar, amb d'altres petits termes propers, l'actual municipi.[1]
El lloc, ja esmentat l'any 977, és ubicat als vesssants de la serra del Mor, entre la Miana i el nucli de Sant Ferriol, i té com a centre l'església de Sant Silvestre del Mor, antígua possessio de la canònica de Santa Maria de Besalú, d'origen romànica però ben modificada.[2]
Patrimoni
El principal element patrimonial del Mor és l'antiga església parroquial de Sant Silvestre del Mor. També hi destaca la casa fortificada de Can Badia.
Referències
- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
- ↑ «Sant Ferriol | enciclopedia.cat». Arxivat de l'original el 2026-02-15. [Consulta: 27 febrer 2026].