El Sunyer de Valldeperes

Infotaula edifici
Infotaula edifici
El Sunyer de Valldeperes
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Part deValldeperes Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióS. XVII-XVIII, XIX
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud481 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaNavàs (Bages) Modifica el valor a Wikidata
LlocCtra. C-55, km 57,9, Valldeperes
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC16858 Modifica el valor a Wikidata

El Sunyer de Valldeperes és una masia del poble de Valldeperes, antiga quadra del municipi de Navars (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. A tocar de la casa hi ha l'església de Santa Fe de Valldeperes.

Descripció

Masia amb la façana orientada a migdia que respon bàsicament a l'estructura clàssica de masia de tres cossos, amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana.

El portal

Malgrat els afegits i les transformacions exteriors, a l'interior la masia del Sunyer de Valldeperes conserva intacte el cos i l'organització bàsica de la masia, així com la decoració originària, doncs s'ha habilitat una part d'aquest edifici com a habitatge i la resta s'ha conservat intacte. Són molt interessant les cambres amb les alcoves, l'excepcional Sala de Música i també la Gran Sala que separa les dues parts ben definides de la casa.[1]

Història

La Masia del Sunyer de Valldeperes conserva un arxiu familiar des del segle xvii. El topònim Valldeperes apareix ja l'any 977 i més sovint cap als segles xiii i xiv. La casa és bàsicament una construcció dels segles xvii-xviii; fou a començaments del segle xx quan Joan Ponç començà les grans obres de reforma i remodelació que han continuat fins al 1970.[1]

Prop de la masia s'ha trobat moneda cardonina, en concret una pellofa pertanyent a l'església de Santa Fe de Valldeperes.[2]

Referències

  1. 1 2 «Sunyer de Valldeperes». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2015].
  2. ↑ Les Monedes de Cardona, encunyacions locals i dels senyorius de la Casa de Cardona. NAVAS y ORTÍZ, Manuel, Patronat Municipal de Museus, desembre 1984 (pàg. 24-30)