El ciclop
| Tipus | obra dramàtica  |
|---|---|
| Gènere | drama satíric |
| Basat en | Book IX (en)  |
| Llengua | grec antic |
Le Cyclope (en grec ancien: Κύκλωψ) és un drama satíric d'Eurípides, probablement escrit el 424 o 425 ae. És l'únic exemple d'aquest gènere antic que ha sobreviscut íntegre. Tracta sobre l'episodi de l'Odissea de Polifem.
Gènesi i història
La data de creació d'El ciclop és incerta. Georg Kaibel considera que era probablement una obra primerenca d'Eurípides, anterior a totes les seues tragèdies (per tant, anterior a Alcestis, datada del 431 ae)[1] a causa de la presència en l'obra de temes presents en Alcestis i Hècuba però desenvolupats amb menys habilitat. Louis Méridier identifica semblances entre aquesta obra i Els cavallers i Els acarnesos d'Aristòfanes, i considera que l'obra és anterior a Els cavallers (datada del 424 ae).[2]
Resum
Personatges
- Cor de sàtirs
Pla
Es divideix en deu parts i narra la trobada entre Odisseu i Polifem en l'Odissea.
- I. Silé, el cor, Odisseu.
- II. Silé, el cor, Polifem.
- III. Silé, el cor, Polifem, Odisseu.
- IV. El cor.
- V. Odisseu.
- VI. Silé, el cor, Odisseu, Polifem.
- VII. El cor, Odisseu.
- VIII. El cor, Odisseu.
- IX. El cor, Polifem.
- X. El cor, Odisseu, Polifem.
Argument
L'escena comença amb el personatge de Silé eixint d'una cova. Explica que després d'haver estat sempre al costat de Dionís, l'en van separar per la ira d'Hera, que va desencadenar contra Dionís un poble, els ciclops, perquè anassen a vendre'l lluny. Silé se n'anà llavors a la mar per cercar-lo amb els seus fills que formen el cor de sàtirs; van encallar a l'Etna, on viuen els ciclops, fills de Posidó i poble de pastors, entre els quals hi ha Polifem, a qui ara serveixen i el ramat d'ovelles del qual guarden.
Odisseu demana als sàtirs que li venguen menjar a ell i als seus companys que acaben d'atracar-hi. Odisseu, que vol trobar menjar per a la tripulació, ven el licor de Dionís, un vi embriagador i soporífer que Maró, fill del déu, li havia donat en una bota de vi màgica que s'omplia sola, a canvi de carn i formatge que tenien els ciclops.
Polifem apareix durant el bescanvi entre Odisseu i Silé, que ordena a Odisseu i els seus companys que s'amaguen a la cova, però els traeix dient als ciclops que uns estranys intentaven furtar-li el menjar i conspiraven per matar-lo. Odisseu hi contraataca, però el ciclop es cruspeix dos dels seus companys. Polifem empresona la resta de la tripulació, i planejant menjar-se'ls.
Odisseu empra un estratagema per a enganyar els ciclops i permetre que ell i els seus companys se'n vagen. Es presenta als ciclops com un home anomenat Ningú, que li porta vi, que als ciclops els agrada. El ciclop és enganyat per l'estratagema d'Odisseu i accepta el licor de Dionís, i li promet que serà el darrer a ser devorat. Odisseu li fa beure una gran quantitat de vi, no sols per a assegurar-se que perd el coneixement, sinó també perquè ha de ser l'únic a beure'l: els altres ciclops podrien provocar un enfrontament per aquest vi màgic.
El ciclop s'adorm i Odisseu demana als sàtirs que l'ajuden a clavar una estaca encesa al seu únic ull. Aquests fingeixen que tenen dolor i comencen a coixejar; animen Odisseu cantant. Odisseu arranca l'ull al ciclop, cosa que el desperta de l'embriaguesa. Enfurit, Polifem vol devorar tota la tripulació. Però els companys d'Odisseu poden escapar de la cova.
Polifem crida els seus companys demanant ajut. Li pregunten qui l'ha atacat, i Polifem els respon enfadat: "Ningú! Ningú m'ha tret l'ull". Els altres ciclops pensen que s'ha tornat boig i el deixen estar. El corifeu es rifa aleshores del ciclop cec i es diverteix amb l'error sobre el nom Ningú que Odisseu s'ha donat a si mateix.
Els sàtirs a la fi s'ajunten a la tripulació d'Odisseu, que continua el viatge, i prometen servir a Dionís a partir d'ara.
Adaptacions i produccions destacades
El 2011, l'obra es representà com una òpera rock: Cíclop: Una òpera rock, al Pasadena Playhouse (Pasadena).[3]
El Cíclop fou posat en escena el 2012 per Christian Esnay amb altres tres obres: Hècuba, Helena i Orestes.[4][5]
Referències
- ↑ Georg Kaibel «Kratinos und Euripides» (en alemany). Hermes (revue de philologie), XXX, 1895, p. 82.
- ↑ Louis Méridier. Le Cyclope (notice) (en francés).
- ↑ Charles McNulty «Theater review: 'Cyclops: A Rock Opera' at the Carrie Hamilton Theatre». Los Angeles Times, 20-04-2011.
- ↑ «Quatre pièces d'Euripide». Le Parisien, 19-01-2012.
- ↑ Veronica Marian «Stanford Classics in Theater brings the mishaps and mania of Euripides' The Cyclops to Hollywood» (en anglès). Stanford News, 23-05-2013.