El colom del bosc
| Títol original | Holoubek (cs)  |
|---|---|
| Forma musical | poema simfònic |
| Tonalitat | Do menor |
| Compositor | Antonín Dvořák |
| Creació | 22 octubre 1896 ↔ 18 novembre 1896 |
| Opus | 110 |
| Durada | 20 minuts |
| Estrena | |
| Estrena | 20 març 1898 |
| Escenari | Brno (Txèquia) |
| Director musical | Leoš Janáček |
   | |
El colom del bosc (en txec Holoubek), op. 110, B. 198, és el quart poema simfònic del compositor txec Antonín Dvořák. Composta l'octubre i novembre de 1896, amb una revisió el gener de 1897, l'estrena es va fer el 20 de març de 1898 a Brno sota la batuta de Leoš Janáček.[1]
La història està extreta del poema homònim de Kytice, un recull de balades de Karel Jaromír Erben. Les quatre escenes musicals descriuen la història d'una dona que va enverinar el seu marit i es va casar amb un altre home poc després. Aleshores, un colom s'asseu a la tomba del seu marit mort i canta una cançó trista dia rere dia. La dona se sent culpable i al final se suïcida saltant i ofegant-se en un riu.[2]
Historial d’interpretacions
El colom del bosc va tenir la seva primera interpretació el 20 de març de 1898 a Brno amb l’Orquestra Txeca dirigida per Leoš Janáček. Gustav Mahler va dirigir la segona interpretació a Viena el 3 de desembre de 1899, i la seva estrena a Berlín va ser el 2 de març de 1900 amb Oskar Nedbal com a director. Les gravacions més antigues daten de 1950 (Fritz Lehmann dirigint la RIAS Symphony Orchestra de Berlín per a Urania Records) i 1951 (Václav Talich dirigint la Filharmònica Txeca per a Supraphon).[3]
Anàlisi Musical
El colom del bosc és el més compacte dels poemes simfònics de Dvořák, amb una homogeneïtat basada en un únic nucli motívic que simbolitza la maledicció. Aquesta idea permet explorar estats d’ànim diversos, com la marxa fúnebre inicial i l’escena de la festa de noces. L’obra es divideix en quatre seccions: marxa fúnebre, trobada entre la vídua i el jove, casament i conclusió tràgica, a més d’un epíleg pròpiament dvořakià de reconciliació. L’orquestració destaca per la recreació del colom i del plor de la vídua, així com pels efectes sonors originals de l’escena del casament, mostrant la mà mestra de Dvořák.[3]
Referències
- ↑ «The Wild Dove (Holoubek), symphonic poem for orchestra, B. 198 (Op. 110)». allmusic. [Consulta: 8 abril 2012].
- ↑ Souček, Tomáš. «Holoubek (Kytice)». Český jazyk. [Consulta: 8 abril 2012].
- 1 2 «The Wild Dove (Holoubek), Op. 110, B198». antonin-dvorak.cz.