El primer cavaller
First Knight  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Jerry Zucker |
| Protagonistes | |
| Personatges | |
| Dissenyador de producció | John Box |
| Guió | William Nicholson |
| Música | Jerry Goldsmith |
| Fotografia | Adam Greenberg |
| Muntatge | Walter Murch |
| Productora | Zucker Brothers Productions i Columbia Pictures |
| Distribuïdor | Columbia Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1995 |
| Durada | 129 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Estudis Pinewood |
| Color | en color |
| Format | 1.85:1 |
| Pressupost | 55.000.000 $ |
| Recaptació | 37.600.435 $ (Estats Units) 127.600.435 $ (mundial) |
| Descripció | |
| Basat en | llegenda artúrica |
| Gènere | cinema d'aventures, drama, cinema de cavallers, cinema d'acció, cinema romàntic, cinema bèl·lic i cinema medieval |
| Qualificació MPAA | PG-13 |
| Lloc de la narració | Regne Unit |
| Època d'ambientació | edat mitjana i segle VI |
      | |
El primer cavaller (títol original, First Knight) és una pel·lícula estatunidenca de drama històric medieval estrenada el 1995 i basada en la llegenda artúrica. Va ser dirigida per Jerry Zucker i protagonitzada per Sean Connery com el rei Artur, Richard Gere com a Lançalot, Julia Ormond com la reina Ginebra i Ben Cross com a Maleagant. El film segueix la relació entre Lancelot i Ginebra de Lyonesse, promesa del rei Artur de Camelot, mentre el regne és amenaçat pel cavaller renegat Maleagant. La pel·lícula destaca dins del cinema artúric per l'absència d'elements màgics, per inspirar-se en materials de Chrétien de Troyes i per la diferència d'edat entre Artur i Ginebra.[1] Es va doblar al català.[2]
La trama presenta el rei Artur després de les seves guerres, dedicat a promoure la justícia i la pau. Ginebra decideix casar-se amb ell per admiració i per protegir-se de Maleagant, que ataca pobles de la regió. Durant el viatge cap a Camelot, Lancelot impedeix un intent de segrest de Ginebra per part dels homes de Maleagant i s'enamora d'ella. Posteriorment arriba a Camelot, on Artur queda impressionat pel seu valor i li ofereix unir-se als cavallers de la Taula Rodona.
Més endavant, Ginebra és segrestada per Maleagant i Lancelot aconsegueix rescatar-la. Artur acaba oferint-li un lloc a la Taula Rodona, que Lancelot accepta. Després del casament d'Artur i Ginebra, Maleagant envaeix Lyonesse, però és derrotat per les forces de Camelot. Tot i això, els sentiments entre Lancelot i la reina provoquen acusacions de traïció. Durant el judici, Maleagant ataca Camelot i es produeix una batalla final en què Lancelot mata Maleagant amb l'espasa d'Artur. El rei mor a causa de les ferides i nomena Lancelot successor seu abans del funeral marítim amb què conclou el film.
El guió va ser escrit per William Nicholson, mentre que la fotografia va anar a càrrec d'Adam Greenberg i el disseny de producció de John Box. La banda sonora va ser composta per Jerry Goldsmith, que va substituir Maurice Jarre durant la producció. El rodatge es va dur a terme al Regne Unit, amb exteriors filmats al nord de Gal·les i en localitzacions d'Anglaterra com Buckinghamshire i Hertfordshire, mentre que les escenes interiors es van enregistrar als estudis Pinewood.[3]
La pel·lícula va obtenir una recaptació mundial de més de 127 milions de dòlars, amb 37,6 milions als Estats Units i 90 milions en mercats internacionals. En la seva estrena estatunidenca va debutar en tercera posició de taquilla, darrere d'Apol·lo 13 i Species, espècie mortal,[4] mentre que al Regne Unit va ocupar el primer lloc setmanal. La recepció crítica va ser desigual: el web Rotten Tomatoes li atorga un 45 % d'aprovació,[5] i el crític Roger Ebert va valorar positivament la interpretació de Connery i els decorats, però va considerar la pel·lícula «poc convincent» en comparació amb altres films històrics del mateix any com Rob Roy i Braveheart.[6]
Referències
- ↑ Aronstein, Susan. Arthurian Cinema and the Politics of Nostalgia. Palgrave Macmillan, September 2005. ISBN 978-1-4039-6649-0.
- ↑ «El primer cavaller». ésAdir. [Consulta: 14 maig 2026].
- ↑ «First Knight film locations». Movie-Locations.com. [Consulta: 22 agost 2022].
- ↑ «International box office». Variety. July 17, 1995: 16.
- ↑ «First Knight (1995)». Rotten Tomatoes. Fandango. [Consulta: Plantilla:RT data].Plantilla:RT data
- ↑ Ebert, Roger. «First Knight Movie Review & Film Summary (1995) | Roger Ebert». www.rogerebert.com.