El testament d'Orfeu

Infotaula de pel·lículaEl testament d'Orfeu
Le Testament d'Orphée Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJean Cocteau Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJean Thuillier Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióPierre Guffroy Modifica el valor a Wikidata
GuióJean Cocteau Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeorges Auric Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMarie-Josèphe Yoyotte Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1960 Modifica el valor a Wikidata
Durada81 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema fantàstic i drama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0054377 TMDB: 36878 FilmAffinity: 698214 Rottentomatoes: m/testament-of-orpheus Allmovie: v49182 AFI: 18974 Musicbrainz (obra): 6f3e9d67-cb41-4eae-9548-4575cc025c28 Archive.org: le-testament-dorphee-jean-cocteau-1960 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: The Orphic Trilogy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
← Orpheus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El testament d'Orfeu (títol original en francès: Le Testament d'Orphée) és un pel·lícula francesa dirigida per Jean Cocteau el 1959 i estrenada el 1960. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2]

Mort i resurrecció del poeta. Colpit per una bala, el poeta Jean Cocteau viatja a un altre temps. Vida i mort, present i futur, monstres i imaginació, angoixes i fantasmes, és el testament del poeta cineasta, la seva biografia sense cap preocupació de cronologia. Jean Cocteau hi té el paper principal.

Repartiment

Banda sonora

Músiques addicionals: Christoph Willibald Gluck, Georg Friedrich Haendel, Johann Sebastian Bach (BWV 1067, Menuet i Badinerie), Richard Wagner.

Producció

Rodatge

  • Període preses: 1959, setembre a novembre
  • Interiors: Estudis de la Victorine (Alps Marítims), Estudis Francoeur (París)
  • Exteriors:
    • Alps Marítims: Saint-Jean-Cap-Ferrat (Algunes escenes tenen per decorat villa Santo Sospir[4] on els murs són pintats al fresc per Jean Cocteau), Villefranche-sur-Mer (es veu la façana de la capella Saint-Pierre de Villefranche-sur-Mer decorada per Cocteau).
    • Bouches-du-Rhône: Les Baux-de-Provence rodatge facilitat gràcies a François Truffaut, sobretot per a les escenes als indrets del Vall d'Infern i de les carreres).
  • Jean Cocteau va acceptar que un equip radiofònic, dirigit per Roger Pillaudin, segueixi el rodatge de la pel·lícula.

Acollida

« Aquesta pel·lícula és bonica perquè és la pel·lícula d'un home que sap que morirà i que no arriba a prendre's la mort seriosament. (Cahiers du cinéma) »

.

Premis i nominacions

Nominacions

Referències

  1. ↑ «El testament d'Orfeu». esadir.cat.
  2. ↑ «Le testament d'orphée». The New York Times.
  3. ↑ Casats en l'època del rodatge, una o l'altre són als crèdits segons diferents bases de dades cinematogràfiques: Annette Vadim per l'imdb, Roger Vadim per la BiFi, i tots dos per The TCM Movie Database Estats Units (TCM menciona Roger Vadim i « Annette Strøyberg »). Com indica Jean Cocteau en l'epíleg de la pel·lícula, cada espectador haurà pogut reconèixer diverses celebritats entre les aparicions dels «amics d'Orfeu».
  4. ↑ Propietat de Francine Weisweiller.