El tracte d'Alger

Infotaula d'arts escèniquesEl tracte d'Alger
El trato de Argel Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorMiguel de Cervantes Saavedra Modifica el valor a Wikidata
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
Creació1582 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1784 Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata

El tracte d'Alger, també titulada Els tractes d'Alger, és una comèdia de captius de Miguel de Cervantes,[1] datada generalment en 1582 i refosa més tard amb el títol de Els banys d'Alger.

Característiques

Primera pàgina del manuscrit a la BIblioteca Nacional d'Espanya (c.1582-1650).

Pertany al primer període del teatre de Cervantes, el classicista que segueix les unitats aristotèliques, i conté elements autobiogràfics (apareix a l'obra amb el nom de soldat Saavedra) relatius al seu captiveri a Alger que emparenten aquesta peça amb altres de captius com La gran sultana, El gallardo espanyol i Los baños de Argel. La seva estructura és una mica deshilvanada, per la qual cosa de vegades s'ha dividit en quatre o cinc jornades, però compleix les unitats d'acció, lloc i temps. La crítica ha assenyalat entre els seus defectes l'escassa acció escènica: és més aviat una comèdia psicològica en què els protagonistes cristians intenten mantenir la puresa de les ànimes i els cossos davant les agressions d'una cultura estranya. Hi ha certes al·lusions a l'Infern i el Purgatori de Dante Alighieri i escenes de gran crueltat. A més, resulta molt moderna la seva condemna de l'esperit cavalleresc, que no té res a veure amb la veritable honestedat i l'honor. Entre els subtemes apareixen el de la llibertat, la venjança i el suïcidi. Els personatges són molt abundants, i corresponen a una àmplia galeria d'avars, renegats, traficants, lladres i altres calanyes, que fan actes totalment immorals, grotescos o brutals de certa teatralitat.[2] Es condemna a l'obra tota forma de traïció a la família, a l'amistat i a la pàtria. El sentit crític i realista de Cervantes es mostra al final de la història quan els captius han de patir l'oblit o la indiferència dels seus compatriotes ben situats econòmicament. Exhorta el rei perquè remeiï la situació, cosa que ofereix un toc propagandístic a l'obra. L'obra va ser imitada per Lope de Vega en Els captius d'Alger.[3]

Argument

Presenta el sofert captiveri dels cristians Aureli i Sílvia i els amors de la mora Zara per Aureli i del moro Izuf per Sílvia. Són moments de gran emotivitat els laments pel captiveri i els sentiments patriòtics i religiosos en conflicte amb la dissortada situació. Així, exclama Aureli:

Trist i miserable estat! / Trista esclavitud amarga / on és la pena tan llarga / com curt el bé i abreujat...! / Xifra de quant dolor / es reparteix en dolors, / mal que entre tots els colors / s'ha de tenir com major

Al final Silvia i Aureli obtenen el perdó del rei musulmà per ser lliures i allunyar-se dels seus amos Zahara i Yzuf.

Edicions

Va ser publicada per primera vegada el 1784 per Antonio de Sancha i en forma crítica el 1932 per Rudolph Schevill i Adolfo Bonilla i San Martín des d'un manuscrit de la Biblioteca Nacional de Madrid amb les variants de Sancha. L'última edició ha estat la de Florencio Sevilla Arroyo.

Referències

Enllaços externs