Elia Dalla Costa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 maig 1872 Villaverla (Itàlia) |
| Mort | 22 desembre 1961 Florència (Itàlia) |
| Sepultura | Santa Maria del Fiore |
| 13 març 1933 – | |
| Administrador apostòlic | |
| gener 1932 – maig 1932 Diòcesi: bisbat de Pàdua | |
| Arquebisbe de Florència | |
| 19 desembre 1931 – 22 desembre 1961 ← Alfonso Mistrangelo – Ermenegildo Florit → Diòcesi: arquebisbat de Florència | |
| Bisbe de Pàdua | |
| 23 maig 1923 – ← Luigi Pellizzo – Carlo Agostini → Diòcesi: bisbat de Pàdua | |
| Degà del Col·legi Cardenalici | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església catòlica llatina |
| Formació | Universitat de Pàdua |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1923–), sacerdot catòlic (1895–), arquebisbe, teòleg catòlic |
| Consagració | Ferdinando Rodolfi |
| Enaltiment | |
| Participà en | |
| 28 octubre 1958 | Conclave de 1958 |
| 1r març 1939 | Conclave de 1939 |
| Premis | |
| |
Elia Dalla Costa (14 de maig de 1872 - 22 de desembre de 1961) fou una prelat i cardenal catòlic italià que va exercir com a arquebisbe de Florència des de 1931 fins a la seva mort.[1] Dalla Costa va ser bisbe de Pàdua[2] des de 1923 fins a 1931 quan va ser traslladat a Florència;[3] va ser elevat a cardenal el 13 de març de 1933. Dalla Costa fou un acèrrim antifeixista i anticomunista i va ser conegut sobretot per oferir refugi als jueus durant la Segona Guerra Mundial[4] i proporcionar documentació falsa a altres per fugir de la persecució.
Dalla Costa es va destacar per la seva profunda fe i santedat i es va convertir en una figura venerada a Florència. Va ser considerat "papable" en el conclave de 1939 ja que era considerat un prelat pastoral i apolític amb un fort sentit de la fe. L'any 2012 l'organització Iad va-Xem el va nomenar "Just entre les nacions" a causa de salvar la vida dels jueus durant l'Holocaust amb un gran risc per a ell mateix.[5]
La causa de la seva beatificació es va obrir dues dècades després de la seva mort l'any 1981 i va ser titulat com a servent de Déu; va ser nomenat venerable després que el papa Francesc confirmés la seva virtut heroica.
Procés de beatificació
La causa per a la canonització de Dalla Costa es va obrir el 26 de gener de 1981[1] sota el papat de Joan Pau II després que la Congregació per a les Causes dels Sants emetés l'edicte de "nihil obstat" (res en contra de la causa) i el titulés Servant de Déu. El 22 de desembre de 1981 es va obrir i tancar la fase diocesana de la causa. Aquesta investigació es va fer a l'arxidiòcesi de Florència i el C.C.S. posteriorment va validar aquesta investigació el 19 de novembre de 1993 abans de rebre l'expedient positio de la postulació l'any 2007. Aquest dossier era un extens recull de documents i testimonis recollits al llarg del procés diocesà.
La junta de teòlegs va assentir a la continuació de la causa després d'investigar l'expedient en la seva reunió celebrada el 29 de novembre de 2016 mentre els cardenals i bisbes membres del C.C.S. també ho va aprovar més tard el 2 de maig de 2017. Dalla Costa va ser nomenat Venerable el 4 de maig de 2017 després que el papa Francesc confirmés que el difunt cardenal havia viscut una vida cristiana model de virtut heroica.
Referències
- 1 2 Bartrop, Paul R. Resisting the Holocaust: Upstanders, Partisans, and Survivors (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2016-06-06. ISBN 978-1-61069-879-5.
- ↑ Pollard, John F. The Vatican and Italian Fascism, 1929-32: A Study in Conflict (en anglès). Cambridge University Press, 2005-11-17. ISBN 978-0-521-02366-5.
- ↑ Baruzzo, Enricco «Elia Dalla Costa e il fascismo italiano (1923-1943)» (en italià). Pio XI nella crisi europea, 2016. DOI: http://doi.org/10.14277/6969-092-1/StStor-2-8.
- ↑ Bankier, David; Gutman, Israel. Nazi Europe and the Final Solution (en anglès). Berghahn Books, 2009. ISBN 978-1-84545-410-4.
- ↑ «59 aniversario del fallecimiento del Cardenal Elia Dalla Costa» (en espanyol europeu). Raoul Wallenberg Foundation. [Consulta: 20 juny 2026].

