Elliot Paul
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 febrer 1891  Massachusetts (EUA) |
| Mort | 7 abril 1958 (67 anys) Providence (Rhode Island) |
| Sepultura | Beech Grove Cemetery (en)  |
| Formació | Malden High School (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptor, guionista, novel·lista, pianista |
    | |
Elliot Paul (Massachusetts, 10 de febrer de 1891 - Providence, 7 d'abril de 1958) va ser un periodista i escriptor estatunidenc conegut a Eivissa per haver escrit sobre el poble de Santa Eulària des Riu durant la Guerra Civil espanyola a Vida i mort d'un poble espanyol (1937).[1]
Biografia
Paul va néixer a Linden, a Malden (Massachusetts), i era fill de Harold Henry Paul i Lucy Greenleaf Doucette.[2] Es va graduar a la Malden High School i després va treballar a l'oest dels Estats Units en projectes governamentals durant diversos anys fins al 1914, quan va tornar a casa i va acceptar una feina com a reporter cobrint esdeveniments legislatius a la State House de Boston. El 1917, es va unir al Cos de Senyals de l'Exèrcit dels Estats Units d'amèrica per lluitar a la Primera Guerra Mundial.[2] Paul va servir a França, on va lluitar a la batalla de Saint-Mihiel i a l'ofensiva de Meuse-Argonne. Després del final de la guerra, va tornar a casa i va aconseguir una feina com a periodista. En aquest moment, inspirat en part per les seves experiències militars, va començar a escriure llibres.
El 1925, Elliot Paul ja havia vist publicat tres de les seves novel·les quan va deixar els Estats Units per unir-se a alguns dels seus compatriotes literaris al barri de Montparnasse de París, França. Allà, va treballar durant un temps a l'International Edition (anomenada Paris Edition) del Chicago Tribune, abans d'unir-se a Eugene i Maria Jolas com a coeditor de la revista literària Transition. Amic de James Joyce i Gertrude Stein, Paul va desafiar la màxima d'Ernest Hemingway segons la qual "si esmentaves Joyce dues vegades a Stein, estaves mort". Paul era un gran entusiasta de l'obra de Stein, i equiparava el seu "sentiment per un present continu" amb el jazz.
Paul va tornar al negoci de la premsa al Paris Herald i va escriure més novel·les en el seu temps lliure. Havia acabat tres llibres més quan va patir una crisi nerviosa i va deixar París sobtadament per recuperar-se al poble de Santa Eulària des Riu, a l'illa d'Eivissa. Com que pràcticament ningú a la comunitat literària no sabia on era, a la seva obra The Autobiography of Alice B. Toklas del 1933, Stein va reflexionar sobre la seva "desaparició".
Atrapat enmig de la Guerra Civil espanyola, es va inspirar per escriure la ben rebuda obra de Vida i mort d'un poble espanyol. Obligat a fugir de l'Estat espanyol, va tornar a París i va produir una novel·la detectivesca protagonitzada pel detectiu aficionat Homer Evans, a més d'elaborar la que es considera una de les seves millors obres, L'última vegada que vaig veure París.
De tornada als Estats Units després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Elliot es va dedicar al guió, on a Hollywood, entre 1941 i 1953, va participar en l'escriptura de deu d'ells, el més recordat dels quals és la producció de 1945, Rhapsody in Blue; també va escriure el guió de la producció de Poverty Row de Nova Orleans, una història fictícia del jazz de Storyville amb Billie Holiday en el seu únic paper com a actriu. També va contribuir a London Town (1946), un dels fracassos més infames de la història del cinema britànic. El 1949 va proporcionar subtítols per a l'estrena als Estats Units de la pel·lícula Le Diable au corps (El diable en carn i ossos) de Claude Autant-Lara.
Menyspreant la censura imposada als estudis pel Codi Hays, Paul es va burlar del puritanisme hipòcrita de Hollywood al seu llibre satíric de 1942, With a Hays Nonny Nonny, on va reelaborar històries bíbliques perquè complissin amb el Codi. El Llibre d'Ester, per exemple, esdevé un vehicle per a Don Ameche, amb Groucho Marx com a Mardoqueu. Era un pianista talentós i sovint complementava els seus ingressos tocant en clubs locals de la zona de Los Angeles.
Paul es va casar i es va divorciar cinc vegades: Rosa Gertrude Brown (1919-1925), Camille Haynes (1925-1937), Flora Thompson (1937-1940), Barbara Mayock (1940-1949) i Nancy Dolan McMahon (1950-1957). Va tenir un fill amb Camille Haynes. Va morir el 1958 a l'Hospital de Veterans de Providence, Rhode Island.
Llistat parcial de guions en els quals va participar
- A woman's face (1941)
- Rapsòdia en blau (1945)
- És un plaer (1945)
- London Town (1946) (títol nord-americà: My Heart Goes Crazy)
- Nova Orleans (1947)
Bibliografia
Novel·les
- Indeleble (novel·la) | Indeleble (1922)
- Impromptu (1923)
- Imperturba (1924)
- Marea baixa i roca volcària (1929)
- L'Amazones (novel·la) | L'Amazones (1930)
- El governador de Massachusetts (1930)
- Concert Pitch (1938)
- Les estrelles i les franges per sempre (llibre) | Les estrelles i les franges per sempre (1939)
- La mort de Lord Haw Haw (com a Brett Rutledge, 1940)
- Un carrer estret (títol britànic de L'última vegada que vaig veure París) (1942)
- París: Vint-i-vuit dibuixos de Jean Vigoureux (introducció; 1942)
- Estiu al desembre (1945)
- Linden a la branca de Saugus (1946)
- Un poble fantasma a Yellowstone (1948)
- La meva vella llar de Kentucky (llibre) | La meva vella llar de Kentucky (1949)
- Paisatge desesperat (1954)
- Homer Evans[a]
- El misteriós Mickey Finn (1939)
- Hugger Mugger al Louvre (1940)
- Caos en si bemoll (1940)
- Fracas als peus de les muntanyes (1940)
- M'odiaré a mi mateix al matí (1945)
- Assassinat a la riba esquerra (1951)
- La gardènia negra (1952)
- Assaltat a Boston (1953)
- El negre i el vermell (1956)
No-ficció
- Vida i mort d'un poble espanyol (1937)
- Intoxicació fàcil (1941)
- L'última vegada que vaig veure París (1942)[b]
- Primavera a París (1950)
- Paul, Elliot. «Gertrude, alas, alas». A: Birmingham, Frederic A.. The girls from Esquire. Londres: Arthur Barker, 1953, p. 176–184.
- Comprendre el francès (1954/55)
- Pel·lícula Flam (1956)
- Aquella música boja americana (1957)
Notes
- ↑ «Homer Evans Mystery». Fantastic Fiction.
- ↑ No confondre amb la pel·lícula The Last Time I Saw Paris, basada en el curtmetratge Babylon Revisited by F. Scott Fitzgerald.
Referències
- ↑ Abárzuza, Antoni Ferrer. «Vida i mort d’un poble», 09-07-2022. [Consulta: 29 octubre 2025].
- 1 2 Kunitz. Twentieth century authors, a biographical dictionary of modern literature. New York, NY: H. W. Wilson Co., 1942, p. 1084.