Elliott Erwitt
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (mul) Elio Romano Ervitz  26 juliol 1928 Neuilly-sur-Seine (França) | ||
| Mort | 30 novembre 2023 (95 anys) Manhattan (Estats Units) | ||
| Formació | The New School Los Angeles City College | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Fotografia publicitària i fotografia documental | ||
| Lloc de treball | Nova York (1948–2002) | ||
| Ocupació | fotògraf, director de cinema, artista, periodista, fotoperiodista, director de fotografia | ||
| Activitat | (Floruit: 2007 ) | ||
| Membre de | Agència Magnum (1953–) | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius |
| ||
| Família | |||
| Cònjuge | Pia Frankenberg | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | elliotterwitt.com | ||
     | |||
Elliott Erwitt (Neuilly-sur-Seine i París, 26 de juliol de 1928 - Manhattan, 30 de novembre de 2023)[1] va ser un fotògraf estatunidenc conegut per les seves imatges en blanc i negre que mostren situacions absurdes amb objectes quotidians.
Biografia
D'origen rus, Elliott Erwitt va néixer a París el 26 de juliol de 1928, però va passar la seva infantessa a Milà. A 1939, després d'una breu estança a França, va emigrar amb la seva família als Estats Units d'Amèrica fugint de les lleis racials.[2] Durant la seva adolescència, que va transcórrer a Hollywood, va desenvolupar un especial interès pel món de la imatge, i va decidir iniciar els seus estudis de fotografia al Los Angeles City College.[3]
El 1948 es va traslladar a Nova York, on va treballar de conserge a canvi de rebre classes de cinematografia a la New School for Social Research. El 1949 va viatjar per França i Itàlia amb la seva càmera Rolleiflex. Dos anys més tard va ser reclutat per realitzar el servei militar exercint diferents tasques fotogràfiques a Alemanya i França.[4]
Durant la seva estança a Nova York va conèixer Edward Steichen, Robert Capa i Roy Striker. Aquest últim el va contractar perquè col·laborés en la construcció d'una fototeca per a la Standard Oil Company. Posteriorment li va demanar de realitzar un projecte de documentació de la ciutat de Pittsburgh.
L'any 1953, Erwitt es va incorporar a Magnum Photos, treballant paral·lelament com a fotògraf independent per a publicacions com Collier's, Look, Life i Holiday, entre d'altres. El 1971 va produir i dirigir el primer dels seus documentals: Beauty Knows No Pain.[1]
Exposicions
- 1947. Artists Club, Nova Orleans.
- 1957. Limelight Gallery. Nova York.
- 1963. Smithsonian Institute, Washington DC.
- 1965. Museum of Modern Art, Nova York.
- 1968. Observations on America Architecture, Pabellò dEstats Units, Osaka.
- 1970.The Rise of an American Architecture, The Metropolitan Museum of Art, Nova York.
- 1975. Australian Center of Photography, Nova Gal·les del Sud, Austràlia.
- 1982. P.P.S. Gallerie, Hamburg.
- 1983. Modulo Gallery, Lisboa.
- 1984. Galerie Magnum, París.
Referències
- 1 2 Elliott Erwitt (en castellà). Lunwerg Editores, 2007. ISBN 849785358X.
- ↑ Foto:Box (en castellà). Lunwerg Editores, 2009. ISBN 9788497852401.
- ↑ Magnum (en castellà). Lunwerg Editores, 2011, p. 150. ISBN 9788497858281.
- ↑ Elliott Erwitt (en castellà). Editorial Salvat, S.L., 2006. ISBN 9788447103973.
Enllaços externs
- Eliott Erwitt a Magnum Photos..